Literatura catalana moderna - Illes

Església i caciquisme: Joan Parera i Sansó

Per a Parera Sansó “el principi de la sabiduria és el temor de Deu; y la vertadera ciencia és anar pes camí del cel i salvar la seva ánima” (“L’Escola sa Sa Pobla”, Sa Marjal, primer de gener de 1927). Vet aquí l’autèntic programa de l’integrisme catòlic. Un integrisme que ja havia saludat l’execució de Ferrer i Guàrdia (1-X-1909) i el tancament de les escoles laiques del Principat. Anys després de l’execució del gran pedagog català, Parera Sansó, des de Sa Marjal, continuava atiant l’odi contra l’Escola Moderna, que per al vicari de sa Pobla és l’equivalent a l’Escola Bolxevic. Escriu el sacerdot: “…avuy s’ens ve l’Escola Layca o socialista o bolchevique y enseñará que son lícites totes ses llibertats, menos sa llibertat per obrar es be, que sa propietat és un robo, qu’els rics son uns lladres, qu’ els sacerdots son uns farsantes, que sa Relligió és una beneytura, y que Deu no existeix”.

En el llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Edicions Cort, Ciutat de Mallorca, 2003) i en el llibre d’història local Temps i gent de sa Pobla (Collecció Uialfàs, Mallorca, 2002) hem parlat sovint de Mossèn Joan Parera Sansó (1865-1926) i de la revista Sa Marjal de sa Pobla. Aquesta revista catòlica i integrista, que fou dirigida pel sacerdot manacorí que va ser vicari de sa Pobla és una font molt útil per a entendre la Mallorca de començament de segle XX. I, alhora, per a copsar el paper fonamental del clergat com a “intellectual orgànic” de les classes dominats mallorquines. Sa Marjal i la tasca ideològico-política del vicari de sa Pobla, l’apostolat antiliberal d’aquest representant de les forces més obscures de la reacció illenca i espanyola, es troba prou documentat en cada un dels números de la revista que fou publicada des de gener de 1909 a gener de 1928.
Aquests dies, cercant material referent al batle de sa Pobla Miquel Crespí i Pons, el batle “Verdera”, i, concretament, estudiant el número de primer de gener de 1927, he trobat uns escrits prou eloqüents quant al reaccionarisme de mossèn Joan Parera Sansó, que, pel que escriu, en aquells dies de 1927 estava molt preocupat pel paper “nefast” que, al seu paper, tenia determinat tipus d’educació damunt el poble. Les reflexions titulades “L’Escola a Sa Pobla” venien donades per la propera construcció d’una Escola Graduada en uns terrenys propietat de la meva família, “Sa Tanca de Can Verdera”. L`ànima de tot aquest procés de modernització del poble era, sens dubte, el meu oncle Miquel Crespí, que, tot i ser un home de provada fidelitat al general Miguel Primo de Rivera, no dubtà a relacionar-se amb professionals de la importància de, per posar un exemple, l’arquitecte Guillem Forteza, que va ser president del Cercle Regionalista de Mallorca.
A començaments del segle XX la situació de l’ensenyament a Mallorca era vertaderament lamentable. Com explica Isabel Peñarrubia i Marquès en Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991) pàgs. 253-254: “Segons les dades aportades per Jaume Oliver [Escola i societat. L’ensenyament a les Illes en el segle XX, Palma, 1978], l’analfabetisme l’any 1910 entre la població total de les Illes era d’un 67,64 %, força superior a la mitjana estatal. Malgrat que la ley Moyano del 8-IX-1857 manàs l’escolarització obligatòria de tots els nins entre els sis i els dotze anys, la major part de les famílies obreres, tant al camp com a la ciutat, necessitaven el jornal dels seus fills menors”. I, una mica més avall, afegeix: “Al pobles assistia regularment a l’escola una mitjana del 10 al 20 % dels nins, com ho testimonien diverses fons”.
Així i tot, malgrat aquesta situació d’indigència cultural en la qual es troben les classes populars de les Illes, la prevenció del vicari de sa Pobla contra els “perills” de l’escola són evidents en aquests articles que comentam, publicats en els primers mesos de 1927.
Per a Parera Sansó “el principi de la sabiduria és el temor de Deu; y la vertadera ciencia és anar pes camí del cel i salvar la seva ánima” (“L’Escola sa Sa Pobla”, Sa Marjal, primer de gener de 1927). Vet aquí l’autèntic programa de l’integrisme catòlic. Un integrisme que ja havia saludat l’execució de Ferrer i Guàrdia (1-X-1909) i el tancament de les escoles laiques del Principat. Anys després de l’execució del gran pedagog català, Parera Sansó, des de Sa Marjal, continuava atiant l’odi contra l’Escola Moderna, que per al vicari de sa Pobla és l’equivalent a l’Escola Bolxevic. Escriu el sacerdot: “…avuy s’ens ve l’Escola Layca o socialista o bolchevique y enseñará que son lícites totes ses llibertats, menos sa llibertat per obrar es be, que sa propietat és un robo, qu’els rics son uns lladres, qu’ els sacerdots son uns farsantes, que sa Relligió és una beneytura, y que Deu no existeix”.
Mossèn Parera Sansó només és un exponent del que pensen en aquells moments alguns sectors de els classes dominants mallorquines. Educar al poble, amb els perills “socialistes i bolxevics” que això comporta? En el número 218 de Sa Marjal informa que no es tracta de “tenir moltes escoles sinó que siguin bones escoles”. Evidentment, “bones escoles”, vol dir escoles catòliques dedicades a mentalitzar el poble contra les idees “disolvents”, racionalistes, socialistes o maçòniques que arriben de l’estranger. Per a Parera Sansó els seixanta mil mestres que hi ha França no serveixen per a educar al poble, ja que han portat el país a la “perdició socialista”. Escriu el sacerdot, blasmant contra la proliferació d’escoles i d’ensenyants a França: “A France, aquesta nació que apesar de que se deya es cervell d’Europa pareix que ha perdut es cervell de tot, hey ha més de 60.000 mestres socialistes, és el dir, que son anticatolics, perque el socialisme és incompatible amb lo catolicisme, com ha fallat l’Esglesia; i per axó en aquesta nació apenes hey ha homos o síen persones de conexament”.
El programa educatiu de l’Estat francès, amb 60.000 mestres, no ha servit per fer “homes de coneixement”. Per a Parera Sansó i el clergat integrista mallorquí (i de rebot de tot l’Estat), el passat d’analfabetisme “és el que fa homes bons”, Escriu el vicari Parera: “…anem an els nostros humils antepassats d’are fa més de 300 anys que sabien que per esser bons homes bastava sabre y practica sa Doctrina Cristiana y així és que moltes vegades finsitot es Batle no sabia firmar”.

Quins són els perills que pot portar l’ensenyament del poble quan aquest no és en mans de sacerdots integristes catòlics? Les “escoles laiques”, “socialistes” i “bolxevics” poden portar al panorama que s’esdevé a l’URSS, deu anys després del triomf de la Revolució d’Octubre. Parera Sansó comenta en aquest número de Sa Marjal el llibre Lo que he visto en Moscú de l’autor francès Henri Beraud. El vicari de sa Pobla escriu, parlant dels assassinats dels “rojos rusos”: “…es interesante ver cómo se descompone el millón y setecientos millares de fusilados por los rojos rusos: 28 obispos, 1,219 sacerdotes, 6.000 maestros, 9.000 médicos, 54.000 oficiales, 260.000 soldados, 70.000 policias, 12.950 propietarios, 355.250 intelectuales, 193.200 obreros y 815.100 labradores”.
Un home amb aquests precedents, precedents que ja vénen dels dies de l’execució de Ferrer i Guàrdia, assassinat “legal” saludat amb alegria per Parera Sansó en el número 11 de Sa Marjal (1-XI-1909), collaborà més endavant amb el batle Miquel Crespí i Pons en la tasca de promoció del projecte d’Escola Graduada que impulsava el meu oncle. Suposam que amb un interès gens amagat de controlar la minsa formació de la pagesia d’aquell temps. No ens ha d’estranyar gaire aquesta “aliança” entre intellectuals orgànics del poder (clergat, autoritats de la dictadura primoriverista, professionals d’alta classe mitja i militars). És el nucli del domini caciquil damunt el poble de les Illes. Les injustes condicions sociolaborals i de tinença de la terra, la propietat privada dels mitjans de producció, garantits, com no podia ser d’una altra manera, per l’Església Catòlica, l’administració centralista de l’estat borbònic amb tot el seu conjunt de lleis coercitives l’aplicació de les quals era garantida, en darrera instància, pels escamots de la Guàrdia Civil i de l’exèrcit “imperial” espanyol.
Vet aquí un altre tret característic de la revista Sa Marjal i de bona part del clergat d’aleshores, al servei sempre del caciquisme i dels borbons: el seu accentuat espanyolisme. “España”, la bandera espanyola, la defensa ferotge de les esquifides restes de l’imperi colonial espanyol al Marroc, a justificació des de a trona de les guerres d’agressió del govern de Madrid i de la mort dels fills de la pagesia, esdevé tasca ideològica essencial de Parera Sansó i de l’església. Com explica Isabel Peñarrubia i Marquès en Els partits polítics davant el caciquisme i la qüestió nacional a Mallorca (1917-1923) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1991), pàg. 119: “… i així l’articulació del sistema caciquista centralista fou perfecta a l’illa; el domini de classe i l’opressió nacional es feren còmplices, teixint i escampant la ideologia espanyolista (…) Una onada de provincianisme s’anava ensenyorint lentament de l’aristocràcia i de la burguesia illenques imbuint-los d’un autoodi i un menyspreu pels propis trets d’identitat nacional (…) S’estrenyen les relacions entre els representants de l’Estat d’una banda -exèrcit i administració- i de l’oligarquia i l’Església local d’una altra”.
Parera Sansó, per evidents motius ideològics i polítics, collabora estretament amb el meu oncle, el batle “Verdera”, ja que ambdós, de semblant ideologia defensora de l’ordre existent, són companys en la lluita contra l’esquerra i, més que res, contra les idees republicanes i socialistes que comencen a penetrar dins la consciència de les classes populars. La collaboració entre les autoritats de la dictadura i l’església és tan estreta que, en més d’una ocasió, la revista es posa al servei de l’Ajuntament i dels projectes del batle de la Dictadura primoriverista. Pensam que hi devia haver una estreta confiança entre l’església i autoritats civils en el bastiment d’aquest projecte i que els mestres contractats i enviats des de l’administració no servirien per a “corrompre el poble amb pernicioses idees procedents de l’Escola Moderna, el socialisme o el bolxevisme”.
Per tant, establida aquesta collaboració entre el vicari i el meu oncle, el número 218 de Sa Marjal (febrer de 1927) dóna informació de la crida de les autoritats, el Pla de condicions, que fa l’Ajuntament pobler per a la construcció de l’Escola Graduada. Diu el vicari: “Are fa un mes just qu’el nostro Batle, D. Miquel Crespí Verdera, va publicá el Pla de Condicions per construir l’Escola Graduada: vataquí un extracte de los més essencial.
‘Don Miquel Crespí Pons, Alcalde de la villa de La Puebla (Baleares):
‘Hago saber: Que aprobado por el Ayuntamiento Pleno el proyecto de construcción de un grupo escolar de seis grados para niños, redactador por el Arquitecto provincial don Guillermo Forteza.
‘Se saca a pública subasta la construcción de un grupo escolar de 6 grados para niños.
‘La subasta tendrà lugar a los veinte dias hábiles de aparecer inserto este anuncio en la Gaceta de Madrid y Boletón Oficial de esta Provincia.
‘El tipo total de la subasta será de 142.025,96 pesetas.
‘Para tomar parte en la subasta será necesario constituir un depósito provisional del 5 por 100 de dicho tipo o sean 7.101.29 pesetas, y la fianza definitiva será de 14.2002,58 o sea el 10 por ciento del expresado tipo.
‘La adjudicación provisional se hará en el acto de la subasta al autor de la proposición más ventajosa.
‘El contratista terminará la totalidad de las obras del expresado edificio escolar dentro de los 24 meses siguientes a la fecha de haber dado comienzo las obras.
‘Las maderas de armar y de taller, seran de pino tea, de la primera calidad, sin nudos ni vetas de ninguna clase.
‘El contratista comenzará las obras a los 15 dias siguientes a la adjudicación definitiva de la subasta.
‘El Ayuntamiento se obliga a pagar mensualmente al contratista las obras que realmente haya efectuado.
‘En el caso de que el contratista no terminare las obras en el plazo indicado de 24 meses, incurrirá en la multa de treinta pesetas por cada dia de retraso.
‘La Puebla, a 18 de Diciembre de 1926, El Alcalde, Miquel Crespí”.
Imaginam que, en el pensament de Mossèn Parera i Sansó, i dels cacics de moment, la nova Escola Graduada de sa Pobla ha de servir, com servia abans, quan la minsa educació dels al.lots era exercida solament pel clergat (monges i sacerdots), per a “salvar ànimes”. Com pontifica el sacerdot manacorí des de Sa Marjal (núm. 218): “Es fi principal de s’Escola es educar es cor dels infants amb lo temor de Deu que és no sols el principi de la sabiduria, sinó més ben dit, com afirmen els llibres Sagrats: ‘El temor de Deu; ell és sa vertadera sabiduria: ell és sa gloria del enteniment y s’alegria del cor: ell es sa grandesa dels rics i es consol dels pobres: el temor de Deu umpl el mon de pau, y res hey ha en tot l’ univers tan bo com ell, perque és el tresor del Omnipotent'”. I tot sigui dit, en benefici de la societat de classes de la Mallorca de començaments de segle XX, és a dir, en benefici de les restes de la noblesa, els grans terratinents, l’església i tot l’entramat que conforma a societat caciquil d’aquells anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!