La juxtaposició de crisis, financera (2008-12) i econòmiques, pandèmica (2020), climàtica, militaristes, polítiques, il·lustren el fracàs de la globalització neoliberal. Els amos del món que predominen són un segment més reduït, privilegiat, de magnats i oligarques milmilionaris, que els fa nosa fins i tot la democràcia parlamentària. Les elits del poder impulsen obertament l’autoritarisme, la repressió, la limitació de les llibertats i el neofeixisme. També els fa nosa les estructures de serveis i empreses públiques estatals, els drets universals, de les dones, dels pobles i la natura.
Les grans multinacionals imposen la seva llei d’explotació, espoli, depredació, parasitisme i militarisme, sense pau, cooperació ni harmonia. L’escenari internacional que sorgeix d’aquestes crisis és reaccionari, d’involució de les llibertats, de degradació de les condicions socials i de vida de la majoria de la humanitat. Un món colpit i infeliç.
Les proclames de Trump i Musk, just a punt de formar el govern dels USA, sonen a increment desfermat de la competència interimperialista; esbossen matusserament un nou repartiment del món, per doblegar països i regions emergents, assegurar les fonts d’energia, els subministres industrials bàsics. Putin cerca el lloc d’una Rússia imperial en un context de multilateralitat en l’espoli mundial. El capital financer no perd puntada en depredar i parasitar qualsevol recurs de la natura i dels estats. La tendència política reaccionària s’encamina a un xoc vers la població treballadora, les dones, els pobles i el planeta.
Com més poder acumulen l’1 % humà mundial, les “dues-centes” multinacionals i els seus estats, més contradiccions, conflictes, guerres, misèria i destrucció provoquen. És un escenari de poder de la gran propietat privada insostenible.
Hi ha feblesa dels pobles i de la gent treballadora en la resistència a aquesta evolució, però no hi ha resignació en una pau dels cementiris. El moviment feminista desafia aquesta involució, des de la defensa dels drets adquirits, així com sostenint l’avenç en la consciència, l’empatia entre tota la població, la concreció de noves millores concretes palpables. Ucraïna, Palestina, Rojava, Síria, expressen els esclats de lluita de supervivència amb les armes a la mà. La classe treballadora arreu del món és la clau de volta per forjar els instruments concrets de defensa, resistència i avenç social revolucionari.
Els desitjos i reptes, els somnis en un món millor, seran més possibles i realistes si contribueixen a engendrar i formen part d’una estratègia treballadora revolucionària.
Centenari Lenin. A la “Resolució del CC del PC(b)R sobre el Poder soviètic a Ucraïna” (2.12.1919): “1. Aplicant invariablement el principi de l’autodeterminació de les nacions, el CC considera necessari confirmar una vegada més que el PCR sustenta el punt de vista del reconeixement de la independència de la RSSU. 2. Considerant indiscutible per a tot comunista i per a tot obrer conscient la necessitat d’establir la més estreta unió entre totes les Repúbliques Soviètiques… el PCR sosté que la forma d’aquesta unió serà determinada en última instància pels propis obrers i camperols treballadors ucraïnesos. 3. Actualment les relacions entre la RSSU i la RSFSR estan determinades pel vincle federatiu… 4. Tenint en compte que la cultura ucraïnesa (l’idioma, l’escola, etc.) fou oprimida durant segles pel tsarisme i les classes explotadores de Rússia, el CC del PCR obliga a tots els membres del Partit a contribuir per tots els mitjans a eliminar quants obstacles s’oposin al lliure desenvolupament de l’idioma i la cultura ucraïnesa… els membres del PCR estan obligats a donar proves de la major tolerància i precaució respecte a aquestes tendències, oposant-li, en explicacions fraternals, la identitat d’interessos entre els treballadors d’Ucraïna i de Rússia. … haurà de posar en pràctica el dret de les masses treballadores a estudiar en idioma ucraïnès i a parlar la seva llengua materna en totes les institucions soviètiques, …mesures per assegurar que en totes les institucions soviètiques hi hagi un nombre suficient d’empleats capaços de parlar en ucraïnès i que en el futur tots els empleats sàpiguen explicar-se en aquests idioma”. Tom 39, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
9 de gener de 2025
