Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

6 de juny de 2025
Sense categoria
0 comentaris

La situació política actual

de maig de 2025

cap-ct-aurora.jpg
La conferència Grinyola
 

El govern estatal ha convocat la Conferència de Presidents de les Comunitats i Ciutats Autònomes a la costa de descafeïnar-la. El guirigall s’imposa i el que hauria de ser com una orquestra, grinyola. El govern està format pel PSOE, aliat amb Sumar, amb el suport parlamentari de l’anomenada majoria d’investidura, que inclou organitzacions sobiranistes, autonomistes, nacionalistes, independentistes i republicans. Però, de les 17 autonomies (incloses Madrid i Andalusia) i 2 Ciutats autònomes (Ceuta i Melilla), el PP en lidera 10, el PSOE 5 (com és el cas de Catalunya), el PNB 1 i CC 1. És una imatge alliçonadora de les contradiccions i crisi profunda que corroeix, a foc lent, el règim constitucional de l’Estat. Reduir l’estratègia política a sostenir aquesta desferra és condemnar-se a la deriva involucionista, marcada per l’essència reaccionària de l’Estat i d’una Constitució que limita les llibertats, permet la repressió i l’arbitrarietat a la judicatura, nega la sobirania dels pobles i nacions, i els drets de la ciutadania a una part de la població. Una estratègia de futur basada en drets, serveis públics i llibertats hauria d’estructurar-se entorn d’una alternativa republicana, inclusiva per a tots els habitants i que respecta el dret de lliure decisió pels pobles .

 

La singularitat financera per a la Generalitat de Catalunya no té un lloc en aquesta conferència. El president Illa n’és amfitrió, però no va continuar amb l’acord principal que va permetre el PSC constituir govern amb el suport d’ERC i Comuns. Portaveus socialistes han avançat fórmules imaginatives per al finançament com la de “singularitat a la carta i per a tothom”, aplicable a cada autonomia. Precisament una política que converteix l’acord compromès en paper mullat. Les expectatives del PSOE i PSC per a la trobada de presidents a Barcelona són que no es faci cap acord substancial: ni sobre habitatge, ni nova ciutadania, ni sobre salut, educació, energia, llibertats, territori, ni millores en l’autonomia municipalista.

Amnistia

La llei d’amnistia no s’ha aplicat en el 40 % de les persones encausades, és a dir, a bona part de l’independentisme, segons la Sindicatura per l’Amnistia impulsada per Òmnium. El Tribunal Constitucional s’inclina a avalar el gruix de la Llei, però contemporitza amb l’obstrucció concreta i efectiva de la judicatura. Els jutges no apliquen la llei, sinó que el bloquegen, suspenen provisionalment i ajornen la seva aplicació, emparats, de fet, pel Tribunal Suprem. La judicatura i el TS volen del tot que el govern del PSOE caigui a favor d’un del PP i Vox. El govern PSOE i la majoria d’inversió resten com a ostatges de les filigranes parlamentàries i dels poders constitucionals. La mobilització segueix essent vital per aquesta amnistia i per les llibertats.

Centenari Lenin.

En “El significat del materialisme militant” (12.03.1922): “… Similar pot afirmar-se de la defensa del materialisme i del marxisme que emprèn la revista Pad Známenem Marxizma … el nostre deure indiscutible és incorporar a tots els partidaris del materialisme conseqüent i militant al treball comú, a la lluita contra la reacció filosòfica de l’anomenada societat filosòfica. instruïda’ … els professors de filosofia de la societat moderna són, de fet, en la majoria dels casos, simples “lacais diplomats del clericalisme … ha de ser… un òrgan de premsa de l’ateisme militant… Cal estar atents a totes les publicacions… Engels aconsellava”. traduïssin… per a difondre… les publicacions ateístes militants de fins del segle XVIII”. … (en una època revolucionària és molt més fàcil conquistar el poder que saber utilitzar-lo encertadament)… dedicar molt espai a la propaganda atea… dades concretes i comparacions demostratives de la relació existent entre els interessos de classe i les organitzacions de classe de la burgesia moderna, d’una banda, i les organitzacions de les institucions religioses i de la propaganda religiosa, per menys una altra representació… naturals modernes que tendeixen al materialisme… (per aconseguir l’èxit) el naturalista ha de ser un materialista modern… un materialista dialèctic… organitzar l’estudi sistemàtic de la dialèctica de Hegel des del punt de vista materialista”. Tom 45, Obres completes. Ed. Progreso , Moscou.

5 de juny de 2025

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!