Literatura catalana moderna - Illes

La influència de la poesia xinesa en la poesia mallorquina

Per Miquel López Crespí, escriptor

Exceptuant algun atac rebentista, cosa "normal" per aquests indrets, nombrosos escriptors en feren comentaris ben favorables a Revolta, el poemari bessó de Lletra de batalla que acaba de publicar l’Editorial Bromera del País Valencià.. Gabriel Janer Manila, que va ser l’encarregat de la presentació de Revolta en el Centre de Cultura de "Sa Nostra", em va fer un article molt elogiós al diari El Mundo-El Día de Baleares. Gabriel Janer Manila va escriure: "He dit, just en començar, que el poemari d’en Miquel podria esser quasi un catecisme. Ho he dit perquè es tracta d’un llibre moral. Com tots els llibres -i també els articles, no en dubteu-, escrits contra algú. I, per tant, a favor d’algú altre. Hi ha una cosa que l’allibera d’esser un simple catecisme: la seva qualitat literària, la bellesa en què està escrit, la prodigiosa força d’un llenguatge poètic, depurat fins a les últimes conseqüències. Els versos contundents -ha senyalat Antoni Vidal Ferrando en un afinadíssim comentari-, una exemplar economia de recursos i el llenguatge transparent, de tan clar.

‘També Bartomeu Fiol, que hi ha posat un pròleg, senyala el radical condicionament ètic d’aquests versos i la contundència de la seva formulació. Difícilment, diu, aquest llibre pot llegir-se com a mera literatura. Però també és un homenatge als antics poetes xinesos. Probablement, el marc referencial xinès, tan allunyat de nosaltres en el temps i l’espai, contribueix o deriva cap a una profunda crítica social. La crítica d’un temps, el nostre, que no agrada al poeta, que no ens agrada.

‘De B. Brecht, Miquel López Crespí pren la mirada: la manera absolutament nova de mirar el món. Ens parla de la forma d’obrar per arribar a l’endemà ‘sense trair els resplendents principis dels avantpassats’; contra la burocràcia del títol acadèmic, s’admira de la saviesa del pagès, del pescador, de la vella que coneix la virtut de les herbes. Haurem de comprovar, ens diu, a quins interessos serveix l’obra d’art. Clama perquè la ciència es posi al servei de l’home. I ens proposa la ‘revolta permanent’ com a forma superior d’existència".  [Continuar]

També el novel·lista i poeta Antoni Vidal Ferrando van escriure un article encoratjador en la revista L’Estel (1-V-2000) en el qual deia, entre moltes d’altres coses: "Feia estona que no havia llegit versos tan contundents. Amb una economia de recursos admirables, amb un llenguatge ran transparent com el vi bo o com el solo d’una gota de pluja, sense altre adorn que el de la sinceritat i el de l’ambició literària. López Crespí ens ha ofert un dels textos químicament purs i més colpidors de la poesia catalana actual". Igualment el poeta Àngel Terrón havia escrit en un article titulat "Una gran fita de la poesia catalana: un text escrit el dia que va morir Blai Bonet" publicat a la revista L’Estel: "Des d’aleshores sempre he parlat d’aquest llibre, amb tothom que m’ha volgut sentir, com d’una gran fita de la poesia catalana, i crec que, Com el dolor de cada dia, Comèdia, Calaloscans o les belles Elegies de Jaume Pomar, el definirà per sempre com un gran poeta".

Sortosament, com deia més amunt, el poemari Lletra de batalla que acaba d’editar Bromera, no ha hagut tants d’entrebancs com Revolta. Si més no perquè, i l’autor mai no s’ho hauria pogut imaginar vista l’experiència anterior, Lletra de batalla guanyà el primer premi de poesia al qual s’havia presentat, el premi "Ibn Hazm" de l’Ajuntament de València.

Lletra de batalla s’ha escrit, com anteriorment s’havia escrit Revolta, després d’una acurada assimilació de molts dels aspectes clàssics de la poesia xinesa. És estudiant a fons la cultura clàssica xinesa com podem anar constatant el profund esperit de compromís de l’intel× lectual (en aquest cas l’escriptor, el poeta) amb el poble. Aquest compromís el trobam en totes les èpoques i des de temps tan remots com poden ser (i aquestes xifres posen la pell de gallina!) vint segles abans de l’inici de la nostra era. Mai com quan ens enfrontam amb tota la grandesa de la cultura xinesa ens adonam de l’etnocentrisme europeu, de la mistificació històrica que significa per als europeus haver volgut oblidar (potser per simple ignorància, per desconeixement) els grans avenços culturals (i tècnics i científics) d’aquesta cultura. A moltes contrades d’Europa encara es vivia dins cavernes quan els poetes xinesos escrivien El llibre de les Odes (recopilat per Confuci, que visqué des dels anys 551 al 479 d’abans de la nostra era).

En El llibre de les odes, malgrat que fos una recopilació -en part- de material popular reconvertit en arma utilíssima per a l’educació i formació de la classe dominant feudal, s’hi troba arreu, gens dissimulada, aquesta fèrtil creativitat del poble, dels creadors anònims de la Xina d’aleshores. Evidentment -no podia deixar de ser així- molts dels poemes del Llibre de les odes serveixen per a cantar alabances als emperadors; però enmig d’aquest encens cortesà, sorgeix aquí i allà l’esperit d’insubmissió de l’intel× lectual xinès. En la part que té per títol "Els himnes de Shou" s’hi troba tota la potència creativa del camperolat xinès, del seu treball, de com sofria i lluitava mil anys abans de la nostra era, feinejant a la vorera del riu Groc". De totes aquestes influències neix Lletra de batalla, el poemari que acaba de publicar l’Editorial Bromera del País Valencià.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!