Literatura catalana moderna - Illes

Eduard Riudavets Florit comenta el llibre de narracions de l´escritor Miquel López Crespí Les rutes de la ment (El Tall Editorial)

Viatges sentimentals -en el bon sentit de la paraula- i viatges crítics, viatges nostàlgics i viatges rebels, tota una constel·lació que ens porta a constatar errades, a patir per les injustícies, a revisar conceptes fossilitzats… A la fi, López Crespí ens fa visitar el passat per esperonar el present, una mena de brillant vaccí literari contra el conformisme, la resignació, l’apatia…(Eduard Riudavets Florit) 

Ja us ho he comentat en altres ocasions. He llegit bona part de la ingent obra de Miquel López Crespí i n’he fet la ressenya d’un grapat dels seus llibres. Si més no, el que avui us vull recomanar m’ha sorprès, tant com m’ha agradat, per la seva originalitat. Es tracta de Les rutes de la ment.

Si bé, sense cap mena de dubte, l’autor exhibeix altre cop la seva mestria literària, l’enfocament és força innovador. Estem parlant d’un llibre de viatges, amb la inesperada particularitat que aquests són a indrets insòlits: la selva entorn de l’Orinoco, la Mallorca de diversos moments del passat, la ment d’un polític poderós, una vella fotografia…

Viatges sentimentals -en el bon sentit de la paraula- i viatges crítics, viatges nostàlgics i viatges rebels, tota una constel·lació que ens porta a constatar errades, a patir per les injustícies, a revisar conceptes fossilitzats… A la fi, López Crespí ens fa visitar el passat per esperonar el present, una mena de brillant vaccí literari contra el conformisme, la resignació, l’apatia…

Si Celaya maleïa qui no pren partit, si un poeta tan exquisit con Cernuda atacava els ventres asseguts, si Josep Maria Llompart alçava la veu en defensa de la nostra terra i Joan Brossa escrivia verí contra la dictadura… Aleshores, López Crespí, amb aquest recull de relats, procura que no s’apagui la flama de la lluita. I ho fa teixint un seguit d’històries tan enlluernadores com incisives.

Us haureu adonat que he esmentat quatre poetes. Intencionadament. La raó és que López Crespí, a més que ha escrit excel·lents poemaris, impregna sempre les seves obres d’un evident lirisme. No debades ens diu que “la poesia no està barallada amb la revolució”.

Així i tot, alguns dels relats són precises instantànies de moments històrics que desprenen un clar sentiment èpic. N’esmentaré un, a tall d’exemple. A ‘És l’artilleria que no descansa’ ens permet viure el dia gloriós en què els treballadors i treballadores tallaren de soca-rel, als carrers de Barcelona, el sollevament militar-feixista del 36. M’ha fascinat. Amb uns pocs paràgrafs ens hi immergeix del tot.

Tanmateix, seria una errada centrar-me només en un únic relat. Així que, encara que no puc esmentar-los i comentar-los tots, sí que us n’assenyalaré d’altres que també m’han impactat. En concret, dos: ‘Viatge a la presó de dones de Palma (Mallorca, 1936)´ i el que tanca el llibre ‘Viatge a la República Catalana de 1793’. No tinc cap intenció d’esbudellar els arguments, només dir-vos que l’autor aconsegueix -en aquesta mena de tensió buscada entre passat i present- fer-nos reflexionar, cercar paral·lelismes, guaitar possibles perills, veure les conseqüències de la desfeta, adonar-nos de la necessitat d’estar amatents…

I això amb una gran subtilesa. Les conclusions últimes les hem de treure els lectors. Són històries colpidores, però de cap manera catilinàries sense fonament.

Potser he estat una mica injust en destacar tres dels relats. Em doldria haver-vos donat una falsa impressió. Totes i cadascuna de les narracions són veritablement extraordinàries, pel llenguatge utilitzat, per la temàtica i pel plantejament. Simplement, com és lògic i com m’ha passat a mi, unes us arribaran més que altres.

En conseqüència, us recoman Les rutes de la ment, perquè us puc prometre que gaudireu de la lectura i perquè és un llibre que cal que sigui llegit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!