Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

14 de novembre de 2024
Sense categoria
0 comentaris

La memòria de l’aigua

cap-ct-aurora.jpg
 
 

La magnífica solidaritat de centenars d’entitats i milers de persones, necessita mitjans, coordinació i consciència d’uns fets presents que serveixin de fonaments de futur de convivència lliure. Cal treure lliçons de quins interessos defensa la Generalitat valenciana (PP, Vox), i del bloqueig del govern de l’Estat de les Autonomies.  El poder encisador i alhora destructiu de la propietat privada dels mitjans de producció i distribució, el poder dels grans oligarques, multinacionals i Bancs, en un modo de producció que provoca l’escalfament climàtic, i una societat sotmesa als beneficis d’una minoria super-rica, provoca que, quan la natura es desferma, els mals siguin majors. Aquest poder dels senyors dels diners i dels Estats no serveix per viure dignes, en pau i felicitat. Els greus xocs de la crisi econòmica financera (2008-12), pandèmica (2020), climàtica (Gota freda – DANA) i escalfament global, són alertes roges que, de moment, no es transformen en polítiques que s’enfrontin a les arrels dels fenòmens. Més aviat al revés. La presidència de Trump als EEUU forma part de la tendència cap a la involució política d’ultradreta, augura increment de la confrontació internacional, espoli dels pobles, militarisme, negacionisme, colpir els drets de les dones. El COOP29 es reuneix impàvid davant l’augment de l’escalfament global i els gasos CO2. No hi ha memòria de l’aigua pel gran capital financer.

L’avenç del moviment feminista ha impregnat el XX Fòrum contra les violències de gènere (7-9 novembre): “Lliure Consentiment i dret al propi cos”. És un tomb de la resistència, dominació i discriminació masclista, a la mobilització, la proposta, la innovació de noves formes de lluita, que, de fet, subverteixen mites i conviccions d’hàbits, justícia i legalitat. El “MeToo”, “Jo, sí que et crec”, “El lliure consentiment”, el “Ja n’hi ha prou”, “La vergonya canvia de bàndol” ha aflorat a les taules, tallers, dinàmiques participatives i Fòrum Jove (XAJI). En el Fòrum s’ha produït un diàleg, ben necessari i profitós, entre el feminisme autòcton, blanc, i el feminisme de les dones racialitzades; s’ha tractat sobre el colonialisme, el racisme, la demolidora de drets que és la llei d’estrangeria, les discriminacions per estaments socials, classes, també vers les ètnies, cultures i religions. El 21% d’immigració a Catalunya pressiona fèrtil per una unitat d’estratègia més potent i inclusiva per part del feminisme. L’art pot raure en que una consciència més disposada a confrontar totes les contradiccions i discriminacions, esdevingui en lucidesa per enfortir la mobilització per erradicar les violències masclistes i aconseguir un món de cures i lliure. En el discurs inaugural del Fòrum: “Les dones ens empoderem per deixar de ser diana (víctimes) i passar a tenir la iniciativa. Ho fem enfront de la reacció masclista i misògina. Lluitem per aconseguir mesures concretes que permetin l’avenç cap erradicar la violència masclista”. S’ha presentat l’evolució simbòlica del sentiment feminista amb la nova imatge del seu logotip: “La diana de 2024 es mou: supera l’estadi de resistència per agafar la fletxa fins a trencar-la”.

Centenari Lenin. A la Reunió de quadres del partit (27.11.1918): “Ens veiérem obligats a esvair la il·lusió petitburgesa de que el poble és un tot únic i de que la voluntat popular pot ser expressada en quelcom que no sigui la lluita de classes”. Al llibret “La revolució proletària i el renegat Kautsky” (octubre 1918): ”El problema de la dictadura del proletariat és el de l’actitud de l’Estat proletari davant l’Estat burguès, de la democràcia proletària davant la democràcia burgesa… Tot el món sap que aquesta (la dictadura del proletariat) és precisament l’essència de la doctrina de Marx”. “La privació del dret de sufragi a la burgesia no constitueix un tret obligatori i indispensable de la dictadura del proletariat” “És l’abecé del marxisme que la tàctica del proletariat socialista no pot ser la mateixa quan es troba davant una situació revolucionària i quan aquesta no existeix”. A “Democràcia i dictadura” (23.12.1918): “el proletariat no pot limitar-se a prendre possessió de la màquina estatal existent (és a dir, burgesa) i posar-la en marxa pels seus propis fins, sinó que ha de destruir-la, demolir-la”… “no compartiu la “fe supersticiosa” en “l’Estat”, no oblideu  que fins i tot en la república més democràtica, i no només en la monarquia, l’Estat no és sinó una màquina per l’opressió d’una classe per una altra”. Tom 37, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

14 de novembre de 2024

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!