Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

7 de novembre de 2024
Sense categoria
0 comentaris

La memòria de l’ aigua

cap-ct-aurora.jpg
És mentida
 

“És mentida” li escup Juan Roig a un jove valencià que li recriminava que obligués als repartidors jugar-se la vida per l’aiguat desfermat. El magnat, amo de Mercadona, ultradretà finançador de Vox, de mà de ferro amb les treballadores i el sindicalisme, il·lustra la negligència i prepotència criminal d’un poder econòmic que se sent impune, protegit ples seus privilegis, policies i caps polítics com el president de la Generalitat del País Valencià, Mazón, del PP. És mentida que no especulin i construeixin en un sòl que la memòria de l’aigua diu que és inundable. És mentida que hagin respectat i fet cas dels avisos científics d’alarma de l’Aemet. Quan l’Autonomia i l’Estat s’han bloquejat davant la magnitud de la catàstrofe, és mentida que la natura desfermada sigui la responsable de la manca de prevenció, de l’eliminació des serveis d’emergència, i d’una gestió nefanda. Dimissió Mazón és el clam de la manifestació convocada pel dissabte 9 de novembre. Cal inserir a la memòria valenciana que s’ha de foragitar aquest govern PP miserable. Cal enfrontar-se a uns empresaris avariciosos sense escrúpols. L’extrema dreta ha aparegut cofoia a pescar en aigües tèrboles. La solidaritat popular ciutadana n’és el contrapunt. Milers de persones, Ateneus i Entitats, sense gairebé mitjans i difícil coordinació, han posat les mans, el cor i l’esperit, agermanats amb un poble damnat. Un futur republicà, social i revolucionari, viu en aquesta solidaritat.

 

És mentida que es tingui cura del territori i es faci un urbanisme previsor. Al Castelldefels i Gavà inundats, la Plataforma Salvem el Calamot – Aturem el Pla de Ponent i la riera dels Canyars, denuncia a l’Ajuntament PSC de Gavà, d’aprovar (28 juny 2024) atorgar al fons inversor especulador Kronos Investment (després de la fallida de Vertix i de la Sareb), la construcció de 5.000 nous habitatges en terrenys inundables, quan l’increment de població anual està en un centenar de persones.

A Catalunya hi ha un 15% del territori construït en terreny de la memòria de l’aigua, inundable. No sembla haver-hi aturador, malgrat la ciència meteorològica, les denúncies veïnals i la mobilització ecologista per la defensa del territori, la natura i el canvi climàtic. Ajuntaments i Generalitat, se sotmeten al gran capital immobiliari i aproven els plans de construcció criminals. El poder dels senyors dels diners, de les lleis i tribunals són, avui, els responsables de la indefensió dels desastres ‘naturals’ futurs. Unes inclemències ineluctables en cicles regulars, agreujades en freqüència i intensitat per l’increment de la temperatura del planeta i de la Mediterrània.

De dijous 7 a dissabte 9 de novembre hi ha la 20a edició del Fòrum anual contra les violències de gènere, organitzat per la Plataforma unitària. Con senyala el programa: “volem centrar la nostra atenció en un tema clau i urgent: Lliure Consentiment i dret al propi cos. En un context social en el qual, les vides, els cossos, les decisions i l’autonomia de les dones continuen sent posats en qüestió, és essencial que aprofundim en el significat del consentiment, en les relacions sexoafectives i socials, des d’una perspectiva feminista. Més enllà d’un simple “sí” o “no”, el consentiment és un exercici de poder personal i col·lectiu, una afirmació de la nostra llibertat per a decidir sobre les nostres vides, les nostres relacions i els nostres cossos”. El Fòrum jove contribueix a un espai que omple la XAJI, adolescents i jovent. Entre els tallers del Fòrum destaquem els de sobre l’educació sexoafectiva i la Violència vicària.

Centenari Lenin. A l’article “La revolució proletària i el renegat Kautsky” (9.10.1918, abans del fulletó del mateix nom): “no comprenien que tot l’Estat és una màquina per a que una classe reprimeixi a altra… una renúncia total a la revolució proletària, a la que se substitueix per la teoria liberal de “conquerir la majoria” i “aplicar la democràcia”!… la república burgesa més democràtica  és una màquina  per a la repressió del proletariat per la burgesia”. Al Consell central dels Sindicats (6.11.1918): “Aprenen en les equivocacions. Nosaltres no temem les equivocacions quan les cometen les masses, que tenen una actitud conscient davant l’edificació, perquè només confiem en la pròpia experiència i en el propi treball”. “La victòria complerta de la revolució socialista és inconcebible en un sol país”. Al I Congrés d’obreres de tota Rússia (19.11.1918): “No pot haver-hi revolució socialista si la immensa majoria de les dones treballadores no prenen gran part en ella… la situació de la dona és tal (que) se l’anomena esclava de la llar… La tasca de la República Soviètica consisteix, primer, en acabar amb totes les restriccions dels drets de la dona… L’experiència de tots els moviments d’alliberació confirma que l’èxit de la revolució depèn del grau en que participen en ella les dones”. Tom 37, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.

7 de novembre de 2024

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!