La literatura catalana de Mallorca i la novel•la històrica: La Conspiració (El Tall Editorial) – La novel•la històrica catalana i la lluita contra els borbons: La conspiració – Miquel de Sureda de Montaner, el Joan Baptista Marià Picornell Gomila de la història real, la vida del qual i la dels seus amics, els conspiradors contra el rei Carles IV, hem novel•lat al llibre La conspiració – 

Última Hora entrevista l´escriptor Miquel López Crespí Clara Ferrer ha escrit: El autor reedita con El Tall su novela ‘La conspiració’, publicada originalmente hace 20 años

Hace justo un año el prolífico escritor Miquel López Crespí anunciaba su jubilación literaria. Tras casi un centenar de títulos publicados, reconoció que temía repetirse. Sin embargo, no se trata de una jubilación editorial, ya que el escritor de sa Pobla puntualizaba que dejaba de escribir, pero no de publicar, ya que tiene multitud de textos en los cajones de su estudio. Por eso, cuando el editor de El Tall, Josep Joan Vidal, le preguntó si tenía algo para este año, López Crespí no vaciló y decidió recuperar La conspiració, publicada originalmente hace veinte años por Editorial Atinea de Castelló.

«La propuesta me dio la idea de dedicarme a recuperar obras descatalogadas o que ya no se pueden encontrar en las librerías o bibliotecas», explica. En esta línea se enmarca la reedición de este título, una novela histórica rigurosa sobre una figura tan desconocida como fascinante Joan Baptista Marià Picornell (Palma, 1757 – San Fernando de Nuevitas, Cuba, 1825). «Fue maestro en Madrid, donde conoció a subersivos de su tiempo y empezaron a traducir textos de la Revolución Francesa, de autores como Marat o Robespierre. En la capital se congrega todo un núcleo que se propone la liquidación de los Borbones, incluso a nivel físico si fuera necesario. Los descubren y los encierran en la prisión y se exilia a América. De esta manera, acaba en Venezuela, donde también se codea con conspiradores a favor de la independencia de las colonias españolas», detalla. «Fue quien introdujo en España las ideas de la Revolución Francesa», destaca entre otras proezas.

Casualidad

«Di con su figura por casualidad hace dos décadas, cuando estaba hojeando la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Me impresionó tanto su biografía que imprimí la página y la colgué en el ordenador para no olvidarme y tenerla siempre presente. Cuando volví a leer su biografía me enamoré otra vez de este hombre que bien podría protagonizar una superproducción de Hollywood. Fue un revolucionario pero, curiosamente, en sus últimos años de vida, se arrepintió de su pasado y pidió perdón a Ferran VII, quien por cierto había matado a muchísima gente. Y este, contra todo pronóstico, le perdonó. Picornell murió en Cuba, pero murió perdonado, con el indulto de Ferran VII», añade. Un giro un tanto inesperado también digno de una película.

Sobre este arrepentimiento, López Crespí confiesa que no le decepciona, sino que lo encuentra «normal». «En todos los años de la Transición hemos vivido renuncias de muchos revolucionarios de los años setenta que han acabado en el PP o incluso en Vox. Es algo muy humano arrepentirse de tu pasado y querer olvidarlo. Hay quien está avergonzado de haber sido republicano o comunista», señala. Sin embargo, no es para nada su caso. Republicano e independentista convencido, asegura que nunca se ha arrepentido de su pasado.

Militante

«Antes, cuando era joven, era militante, pero ahora que soy ya mayor no lo hago. Aunque, en cierta forma, lo sigo haciendo, aunque sea desde la literatura. Todo por lo que luché se ha terminado confirmando. En el 75 nuestro lema era la República, el socialismo entendido como el poder de los trabajadores y la independencia para las naciones oprimidas por España. Esto es más real que nunca. Por otra parte, López Crespí está preparando para Llorenç Gelabert Editor, encargado de editar la obra de autores como Alexandre Ballester, la revisión de una obra inédita cuyo título provisional es Sa Pobla, mem`ries d´un escriptor.

 

 

 

Informació cultural

– Els Webs de l´esquerra independentista dels Països Catalans (Llibertat.cat) recomanen la novel·la de l´escriptor Miquel López Crespí La Conspiració (El Tall Editorial)

 

 

«La conspiració»: la memòria rebel de la lluita contra l’absolutisme borbònic torna a les llibreries

 

 

«La conspiració»: la memòria rebel de la lluita contra l’absolutisme borbònic torna a les llibreries

La segona edició de La conspiració, de l’escriptor mallorquí Miquel López Crespí, torna a posar a l’abast dels lectors una de les novel·les històriques més destacades de la literatura catalana contemporània. Publicada per El Tall Editorial, aquesta nova edició coincideix amb la reivindicació que n’ha fet l’escriptor i investigador Felip Munar i Munar en un ampli article publicat al Diari de Mallorca, on defineix l’obra com «la memòria rebel de la llibertat».

Guardonada amb el I Premi Internacional de Narrativa Wenceslao Ayguals de Izco l’any 2006, la novel·la recupera un dels episodis menys coneguts de la història de Mallorca: la difusió de les idees de la Il·lustració i de la Revolució Francesa entre sectors de la societat mallorquina de finals del segle XVIII i les conspiracions contra l’absolutisme borbònic.

Segons Felip Munar, La conspiració supera els límits de la novel·la històrica convencional i esdevé una reflexió sobre el naixement de la consciència política, la llibertat i el conflicte permanent entre el poder i aquells que s’atreveixen a desafiar-lo. L’article destaca especialment la capacitat de López Crespí per recrear una Mallorca sotmesa al control de la monarquia i de la Inquisició, però també travessada per les noves idees il·lustrades que arribaven des d’Europa.

El protagonista, Miquel Sureda, inspirat en figures històriques com Joan Baptista Marià Picornell, simbolitza aquesta generació que va començar a qüestionar l’Antic Règim i a imaginar una societat basada en la llibertat, la igualtat i la sobirania popular. Per a Munar, aquesta és una de les grans aportacions de la novel·la: mostrar el moment en què les idees revolucionàries deixen de ser un debat intel·lectual i es converteixen en una alternativa política.

L’article també subratlla la vigència de l’obra vint anys després de la seva publicació. Les preguntes que planteja —qui escriu la història, per què el poder tem les idees transformadores o com es construeix la memòria dels vençuts— continuen interpel·lant la societat actual i expliquen, segons l’autor, l’interès de recuperar aquesta novel·la.

En diversos escrits sobre el procés de creació de La conspiració, Miquel López Crespí ha explicat que la novel·la neix d’un ampli treball de documentació sobre els corrents il·lustrats i republicans del segle XVIII, així com sobre figures com Joan Baptista Marià Picornell i els primers conspiradors que van intentar introduir les idees de la Revolució Francesa als territoris de parla catalana.

Amb aquesta segona edició, La conspiració recupera la memòria d’aquells primers homes i dones que, des de Mallorca, van desafiar l’absolutisme borbònic i van imaginar un futur fonamentat en la llibertat i la justícia. Una història que la literatura converteix en memòria viva i que, segons Felip Munar, continua essent una invitació a reflexionar sobre el valor de les idees i de la llibertat.

Publicat en el Web de l´esquerra independentista Llibertat.cat

 

 

La novel·la històrica de les Illes i la lluita contra els borbons

La conspiració, de Miquel López Crespí: la memòria rebel de la llibertat

EL TALL Editorial, 2a edició, 2026

Article de Felip Munar i Munar publicat en el Diari de Mallorca (secció de Cultura Bellver)

 

 

 

Hi ha novel·les que no només conten una història, sinó que obren portes amagades dins

la memòria col·lectiva d’un poble. La conspiració, de l’escriptor mallorquí Miquel

López Crespí, és una d’aquestes obres. Guardonada amb el I Premi Internacional de

Narrativa W. Ayguals de Izco l’any 2006, i ara recuperada en una segona edició, la

novel·la torna amb una força encara més vigent, com si el temps hagués confirmat

moltes de les inquietuds que ja habitaven les seves pàgines.

Ens trobam davant una obra que va molt més enllà del relat històric convencional. La

conspiració és, sobretot, una reflexió profunda sobre el naixement de la consciència

política, sobre la necessitat humana de llibertat i sobre el conflicte etern entre el poder i

aquells que gosen qüestionar-lo. López Crespí no escriu només per reconstruir un temps

passat: escriu per mostrar-nos els mecanismes de la dominació, la por dels règims

davant el pensament lliure i la fragilitat d’aquells que s’atreveixen a desafiar l’ordre

establert.

 

 

El primer capítol, que dona nom a la novel·la, ja és tota una declaració d’intencions.

Amb una habilitat narrativa extraordinària, l’autor ens introdueix dins un informe

repressiu de l’època, redactat amb la mirada vigilant i temerosa del poder. Aquest

document, que podria semblar extret directament dels arxius inquisitorials o policials

del segle XVIII, descriu la presumpta conspiració ordida pel protagonista, Miquel

Sureda, i altres homes influïts per les idees revolucionàries arribades de França. La por

del poder hi apareix nua, sense disfresses. El text parla de “trastornar i mudar el nostre

catòlic govern a imitació de les novetats esdevingudes a la nació francesa”, i acusa els

conspiradors de voler “desmembrar la nació espanyola i proclamar la república

catalana”. Aquestes frases, escrites amb el llenguatge propi de l’autoritat repressiva,

revelen molt més que una simple persecució política: mostren el terror de les estructures

de domini davant qualsevol idea de canvi, de llibertat o de sobirania popular.

Perquè això és precisament el que explora la novel·la: el germen de la llibertat. Aquell

instant en què un individu deixa de veure el poder com una realitat immutable i

comença a imaginar que un altre món és possible. López Crespí construeix aquest

procés amb una gran densitat psicològica i ideològica, mostrant-nos com les idees

revolucionàries travessen fronteres i desperten consciències fins i tot en una Mallorca

encara fortament sotmesa a les estructures de l’Antic Règim.

El protagonista, Miquel Sureda, és una figura especialment rica i complexa.

Descendent d’una poderosa nissaga mallorquina que ha perdut bona part dels seus

privilegis materials, encara conserva, però, el pes simbòlic del llinatge. Aquesta dualitat

el converteix en un personatge profundament interessant: és algú que pertany al món

antic, però que alhora intueix la necessitat de destruir-lo. Porta dins seu la memòria

d’una aristocràcia decadent, però també el foc de les noves idees. Aquesta contradicció

interior és una de les grans virtuts de la novel·la. Miquel Sureda no és un heroi simple

ni un revolucionari idealitzat: és un home ple de dubtes, contradiccions i passions,

atrapat entre la fidelitat a un passat que s’esfondra i l’atracció irresistible d’un futur que

encara no existeix. En aquest sentit, López Crespí aconsegueix humanitzar la història i

allunyar-la dels esquemes rígids del relat polític tradicional.

També és important destacar la manera com l’autor recrea l’ambient de l’època. La

Mallorca que apareix a La conspiració és una illa plena de tensions ocultes, vigilada pel

poder eclesiàstic i polític, però també travessada per corrents subterrànies de pensament

il·lustrat i revolucionari. Hi ha una atmosfera gairebé claustrofòbica, on qualsevol

 

paraula pot convertir-se en sospita i qualsevol lectura en delicte. Aquesta sensació

d’opressió constant dona a la novel·la una intensitat especial.

Però si l’obra continua essent actual vint anys després de la seva publicació original és

perquè les preguntes que planteja encara són vives. Què és la llibertat? Qui escriu la

història? Per què el poder tem tant les idees? Fins a quin punt les estructures polítiques i

econòmiques continuen reprimint qualsevol intent de transformació profunda? La

conspiració no ofereix respostes simples, però obliga el lector a mirar el passat amb uns

altres ulls.

La segona edició de la novel·la arriba, a més, en un moment especialment significatiu.

Vivim temps de desorientació col·lectiva, de crisi dels grans relats i de pèrdua de

memòria històrica. Enmig d’aquest panorama, recuperar una obra com aquesta és

gairebé un acte de resistència cultural. Ens recorda que la història no és només una

successió de reis, guerres i decrets, sinó també la lluita anònima de moltes persones que

varen imaginar una societat diferent.

Miquel López Crespí ha estat sempre un escriptor compromès amb la memòria dels

vençuts, amb les causes oblidades i amb la necessitat de donar veu a aquells que la

història oficial sovint silencia. La conspiració és una magnífica mostra d’aquesta

voluntat literària i moral. Una novel·la escrita amb passió, amb intel·ligència i amb una

profunda consciència del valor de la llibertat. I és precisament això el que la converteix

en una obra necessària. Perquè, en el fons, tota conspiració contra la injustícia és també

una forma d’esperança.

Felip Munar i Munar

  

 

  

La literatura catalana contemporània i la lluita contra els borbons

Per Miquel López Crespí

“Temps obscur i sinistre. Només ens deixaven aprofundir en la teologia. La ciència, el coneixement dels avenços que es realitzaven sobre astronomia, matemàtiques, física, química o electricitat eren censurats. Prohibició absoluta. No en parlem dels llibres i tractats que feien referència a una organització més justa de la societat! Salas, d’amagat de la Inquisició, era el que més feia per il·lustrar-nos del que considerava que ens podia ser útil. Materials editats a París, Londres o Anvers. Ens dominava la febre del coneixement. El nostre cervell era talment una esponja que maldava per omplir-se de saviesa i coneixements. Els llibres bons i dolents, els útils o els que no servien per res eren devorats de forma frenètica tan sols pel fet que havien estat editats fora de les fronteres espanyoles” (La conspiració)

 

La novel·la històrica catalana i la lluita contra els borbons: La conspiració

 

Miquel de Sureda de Montaner, el Joan Baptista Marià Picornell Gomila de la història real, la vida del qual i la dels seus amics, els conspiradors contra el rei Carles IV, hem novel·lat al llibre La conspiració (Editorial Antinea, Vinaròs, 2007) són exemples cabdals d´intel·lectuals i homes del poble il·lustrats. En els primers esborranys que vaig fer, més que res per a anar situant l´època dels protagonistes de la novel·la, hi tenc escrit, entre moltes altres notes: “Cercar materials quant a la possible influència de Spinoza, Descartes, Locke, Newton, Voltaire, Étienne Bonnot de Condillac, Claude Adrien Helvétius i Jean-Jacques Rousseau entre els liberals del segle XVIII espanyols i catalans”. També una nota que diu: “Repassar l´època de la Il·lustració francesa; tornar llegir Los jacobinos de José Alvarez Junco i Emilio Gilolmo (Cuadernos para el Diálogo, Madrid, 1979) i Jean-Paul Marat. Textos escogidos (Editorial Labor, Barcelona, 1973)”. Atenció! No oblidar aquella aproximació a “la conspiració dels igualitaris”, el llibre, amb introducció i notes de Claude Mazauric, Babeuf. Realismo i utopía en la Revolución Francesa (Ediciones de Bolsillo, Barcelona, 1970).

 

 

Sense necessitat d’haver d’escriure cap nota de recordatori, a mesura que anava situant una imaginària cronologia referent a la vida i fets històrics del protagonista de La conspiració, des de molts d´anys abans de l´inici de la redacció del primer capítol cercava materials referents als anys de la Il·lustració. I aquí hauríem de tornar a parlar del llibre de Richard Herr España y la revolución del sigle XVIII (Aguilar, Jérez de la Frontera, 1964), una bona traducció de The eighteenth-century revolution in Spain feta per Elena Fernández Mel.

Si volia aprofundir en el pensament dels il·lustrats catalans i espanyols del segle XVIII havia de viatjar en el temps, retrocedir molt enrere, més enllà dels llibres i discursos de Marat, Robespierre i Babeuf, llibres i opuscles, cartes i discursos que solament representaven l’expressió política de més d´un segle de lluita cultural contra el poder de l’Església i la monarquia absoluta. A l’estat espanyol l’atac contra les concepcions endarrerides del clergat vaticanista i el poder de la Inquisició comença no solament amb la introducció i traducció de certs tractats luterans del segle XVI: aquest aspecte només seria el començament de la provatura de minar les bases del reaccionarisme cultural fomentat pel Vaticà. Malgrat la censura del moment, els investigadors més diversos, com per exemple Andreu Piquer, de la Universitat de València, comencen a traduir obres relacionades amb els avenços de la medicina. El rei Carles III afavoreix indirectament aquesta mena de recerca, la qual cosa contribueix a enfortir el sector d´intel·lectuals espanyols que més endavant seran el fonament d’on sorgiran els redactors de la Constitució de Cadis de 1812, els conspiradors contra el poder absolutista feudal i els primers defensors dels drets de les nacions oprimides per la monarquia borbònica. Aquestes traduccions de llibres de ciència, els tractats sobre astrologia, matemàtiques, fauna i flora, agricultura o arts i oficis seran els fonaments de la Il·lustració espanyola i dels moviments polítics revolucionaris de finals del segle XVIII i començaments del XIX.

A partir de 1731 hi ha traduccions de les obres científiques més avançades del moment. Circulen pels cercles antiinquisitorials els llibres de Noël Antoine Puche l’Espectacle de la nature i Essai sur l´électricité des corps. També es llegeix la Histoire naturelle de Buffon i tenen molt d’èxit els treballs de Linné sobre la classificació de les plantes. Entre 1760 i 1770 circulen per tots els cercles il·lustrats traduccions i opuscles defensant una visió científica de la natura i de la societat. L’atac contra l’escolàstica i la metafísica inquisitorials és directe i, malgrat que sota els regnats de Ferran VI i Carles III s’afavoreixen alguns aspectes de la investigació (es varen poder construir tres observatoris astronòmics i amb Carles III foren abundoses les construccions de jardins botànics), la llibertat intel·lectual no avançava abastament. Recordem que l’Encyclopédie va ser prohibida. El ministre Campomanes autoritzà la traducció d´alguns articles relacionats amb les arts i els oficis, però el clergat al servei de la Inquisició s’hi oposava a mort. Cap a 1787, l´il·lustrat de sa Pobla (Mallorca) Cristòfol Cladera Company fundà a Madrid el periòdic més avançant del moment, el diari Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa. El periòdic surt aprofitant les contradiccions internes i les lluites pel poder de les camarilles de la Cort espanyola. És un diari que acompleix una tasca importat en la consolidació de l’esperit de la Il·lustració.

Tot recordant els anys d’estudiant, la tenebrosa època en la qual els llibres científics eren prohibits i els traductors portats al tribunal de la Inquisició per a ser posteriorment executats o desterrats a llunyanes presons espanyoles d’Amèrica Llatina, Miquel Sureda de Montaner, reflexionant, explica: “Temps obscur i sinistre. Només ens deixaven aprofundir en la teologia. La ciència, el coneixement dels avenços que es realitzaven sobre astronomia, matemàtiques, física, química o electricitat eren censurats. Prohibició absoluta. No en parlem dels llibres i tractats que feien referència a una organització més justa de la societat! Salas, d’amagat de la Inquisició, era el que més feia per il·lustrar-nos del que considerava que ens podia ser útil. Materials editats a París, Londres o Anvers. Ens dominava la febre del coneixement. El nostre cervell era talment una esponja que maldava per omplir-se de saviesa i coneixements. Els llibres bons i dolents, els útils o els que no servien per res eren devorats de forma frenètica tan sols pel fet que havien estat editats fora de les fronteres espanyoles”.

Molt resumit, aquests serien alguns dels fonaments que, més endavant, crearan els homes i les dones que, sota la influència de la Revolució Francesa, portaran endavant la lluita per provar d’acabar definitivament amb l’herència feudal i inquisitorial espanyola.

Miquel López Crespí

Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

 

 

 

 

 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!