Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

15 de gener de 2025
Sense categoria
0 comentaris

Illes – Un escriptor de la generació literària dels anys 70 (articles de Pau Faner, Bartomeu Ribes, Joan Martorell i Eduard Riudavets Florit)  

 

L’escriptor Miquel Lòpez Crespí es mou a plaer amb la poesia, amb la novel·la, amb el teatre, amb l’assaig, amb l’articulisme d’actualitat, i sempre, notablement, amb la pedra de toc de la història que ens ha tocat de viure. Ha guanyat molts de premis i, tanmateix, el millor premi és seguir escrivint, per descomptat. Ara el tenim a la nostra biblioteca de Can Ventosa, com a escriptor del mes, i un mes és poc, llegint Miquel López Crespí. Però la vida continua i a la biblioteca hi ha els seus llibres, i, per tant, ell també hi és i s’hi quedarà. (Bartomeu Ribes)

 

Es pot ser escriptor, tot i que no és obligatori haver de ser-ho, i això si l’autoritat i altres límits no ho impedeixen, però mai dels mais se n’haurà de ser únicament a temps parcial. El receptacle de l’univers ho requereix, i el got mig ple de la cultura nostrada, resulta evident, s’hauria de fer vessar i que tot ho remullàs una mica, que està molt sec. Tant se val que la vida de l’escriptor sigui després una anomalia, un punt i a part, o, per dir-ho així, una excepció, i que el seu encaixament amb la vida necessiti d’especials desllorigadors, d’excessives prevalències explicatives, de sobrecostos heretats amb els quals no cremar-nos les puntes del sentiments, la carn viva i no prou cuita de la literatura, i és la nostra, la catalana i en català. Fugirem del dubte que ens atenalla i prometrem, encara que hagi de ser a les fosques, i tal vegada mig en sordina, de ser fidels en la lluita que la paraula possibilita per a transformar el món en bo i prou millor. I llegirem pels descosits de la nostra pròpia agonia, però amb la vista posada en el somni impossible que encara ara voldrem ser, i que es faci moltíssim cert, com els de Sant Agustí patrocinaven, patrocinen i voldríem que patrocinàssin més. Es pot, per tant, ser escriptor, i, per afegidura, haver nascut a Sa Pobla, a l’illa germana i gran de Mallorca, en un rigorós i segur que pletòric dia 30 de desembre de l’any de gràcia que va ser numerat, a la nostra era postcristiana, amb el 1946, a deu anys terribles del començament d’una despietada guerra contra la igualtat, la llibertat i la germanor, i tenir nom i llinatges que corresponen, exactament iguals, i no es tracta mica d’una còpia, amb els de Miquel López Crespí. Es pot el que no es pot i encara més. Llistes llargues de títols que farien una verdadera muntanya de llibres, i que tots han set escrits amb la mateixa consciència de generosa entrega al coneixement compartit, en una societat malgirbada pel desclassament dels inferiors a qui ni se’ls considera, i pel mànec del poder atorgat a ritmes econòmics que desesperen, i sempre van a remolc de la banalitat, la ignorància o el crit llençat pels altaveus del sotmetiment i la complaença del salvi’s qui pugui, o del ja n’hi ha prou! L’escriptor Miquel Lòpez Crespí es mou a plaer amb la poesia, amb la novel·la, amb el teatre, amb l’assaig, amb l’articulisme d’actualitat, i sempre, notablement, amb la pedra de toc de la història que ens ha tocat de viure. Ha guanyat molts de premis i, tanmateix, el millor premi és seguir escrivint, per descomptat. Ara el tenim a la nostra biblioteca de Can Ventosa, com a escriptor del mes, i un mes és poc, llegint Miquel López Crespí. Però la vida continua i a la biblioteca hi ha els seus llibres, i, per tant, ell també hi és i s’hi quedarà.

artomeu Ribes

 

Illes – Escriptors de la generació literària dels 70

El periodista del diari Última Hora Joan Martorell i l’ escriptor Miquel López Crespí

 

Un escriptor que ha deixat i deixarà petjada en la cultura catalana. Impacient i constant, infatigable enamorat de l’escriptura”. Com a tal, ha trescat tots els gèneres possibles, des de l’experimentalisme renovador de la literatura dels anys setanta fins als relats de viatges, la novel·la, el teatre, l’assaig, el cinema, la poesia, els llibres de memòries – autèntic cirurgià analític de la política i la cultura des dels últims anys del franquisme fins avui mateix -, i milers i milers d’articles als mitjans de comunicació. (Joan Martorell)

 

Miquel López Crespí Infatigable enamorat de l’escriptura. Amb la recent publicació de Fets i Personatges (El Tall), Miquel López Crespí (Sa Pobla, 1946) furga de bell nou en la memòria personal, i també col·lectiva, per tal de fer una crònica sentimental de personatges en molts de casos maltractats o si més no silenciats per la història i la cultura oficials. El llibre s’afegeix a una llista gairebé inabastable que fa de l’autor probablement el més prolífic, i el més publicat, de la literatura en llengua catalana dels últims més de cinquanta anys. De fet, després de donar a conèixer el llibre que feia el número 100, Lopez Crespí deia, sorneguer, que deixà de comptar. Quelcom semblant amb els premis literaris, de poesia, de narrativa, de teatre, que ha guanyat en múltiples convocatòries arreu de totes les comunitats de parla catalana. Les traduccions de la seva obra recorren pràcticament tota la geografia peninsular dels premis literaris. Tot i que potser la distinció més gratificant fos l’Escut d’Or de Sa Pobla, atorgat l’any 2016, com a reconeixement del fet que, com autor i personalment, mai no ha deixat d’exercir de pobler. El gran mestre, estimat i recordat, Alexandre Ballester digué de Miquel Lopez Crespí: “És un monstre del treball quotidià de l’escriptura. Un escriptor que ha deixat i deixarà petjada en la cultura catalana. Impacient i constant, infatigable enamorat de l’escriptura”. Com a tal, ha trescat tots els gèneres possibles, des de l’experimentalisme renovador de la literatura dels anys setanta fins als relats de viatges, la novel·la, el teatre, l’assaig, el cinema, la poesia, els llibres de memòries – autèntic cirurgià analític de la política i la cultura des dels últims anys del franquisme fins avui mateix -, i milers i milers d’articles als mitjans de comunicació. Tot plegat sota l’empremta del compromís polític amb l’esquerra de l’esquerra “oficial”, la qual cosa li provocà l’encesa animadversió de molts dels cappares del comunisme d’aleshores; un compromís, insubornable, que perdura encara que, avui, matisat per un cert desencís. De fet, la militància a l’Organització d’Esquerra Comunista, OEC, el portà sovint als calabossos dels soterranis del Govern Civil i a la presó quan el franquisme encara mossegava a tort i dret. El mateix afany de qüestionar-ho tot ha mantingut Miquel López Crespí lluny, i allunyat, de “capelletes” (sectes?) que, a colzades en massa ocasions, encalcen un lloc de predomini i fins i tot de control dels àmbits editorials i de la cultura. A pesar de dirse jubilat des de fa un bon grapat d’anys, Miquel López Crespí segueix aportant paraules, idees, reflexions des de la més tenaç independència.

Joan Martorell

 

Viatges – La generación literària dels 70 i els viatges

Los viajes de Crespí (diari Última Hora)

Per Pau Faner, escriptor

El poder de la prosa de Crespí nos hace vivir los episodios que narra, y ese debe ser uno de los mejores logros de un narrador. No se trata de erudición acerca de hechos históricos a menudo desgarradores, sino de capacidad para revivir y reinventar el sufrimiento humano junto a los personajes reales de la historia. Describir lo cotidiano cuando ocurren grandes tragedias como la guerra civil española, la revolución francesa, el confinamiento en un campo de concentración o la indefensión en una cueva prehistórica. Los jóvenes que iban a la guerra sin ser conscientes de que al cabo de pocas horas les esperaba la muerte. La madre que servía el arroz cuando acababa de comenzar una guerra entre la opresión y el hambre, sin llegar a pensar que los muertos dejan de comer para siempre. Un poco de café caliente en el frío inmisericorde de la trinchera. Los himnos dispares que idealizaban una guerra entre hermanos. El grifo abierto entre la confusión y el espanto…

(publicado en Menorca y Última Hora, 27, II, 2024)

Pensé titular este artículo, “Un chino en la guerra”, porque Miquel López Crespí explica en su antología de viajes literarios que un chino vino en bicicleta desde su país a defender la República con las Brigadas Internacionales. Esto me da idea del fondo de este libro, la solidaridad, en este caso entre gentes con precariedad de medios frente a los poderosos. Esta idea de la solidaridad, la defensa de los desvalidos, es omnipresente en las páginas del libro, publicado por Diari de Balears, que forma parte de la colección que ofrece recopilaciones de artículos de intelectuales de las Illes Balears. En el libro de Crespí, Camins Literaris, se incluyen multitud de viajes propiciados por la imaginación: viaje al París de 1871, a la prehistoria, al primero de mayo de 1936, a un campo de concentración, al corazón de las Brigadas Internacionales, a la guerra de Cuba, al país del Gran Kan, a la Revolución Francesa, al primer día de la guerra civil en Sa Pobla, al Madrid del 1939, etc. A menudo son fragmentos de novelas o narraciones del propio autor, como Carambé, dietari de George SandNotícies d’enlloc, Les vertaderes memòries de Salvador Orlan, Gardènies en la nit, El vicari d’Albopàs, Viatge al país del Gran Kan, París 1973, Caterina Tarongí, Els crepuscles més pàl·lids, etc. Porque, además de ser el autor más premiado del mundo, López Crespí ha publicado más de sesenta libros de novela, narrativa breve, poesía, teatro, memorias, ensayo y ha sido ampliamente traducido. Enhorabuena.

El poder de la prosa de Crespí nos hace vivir los episodios que narra, y ese debe ser uno de los mejores logros de un narrador. No se trata de erudición acerca de hechos históricos a menudo desgarradores, sino de capacidad para revivir y reinventar el sufrimiento humano junto a los personajes reales de la historia. Describir lo cotidiano cuando ocurren grandes tragedias como la guerra civil española, la revolución francesa, el confinamiento en un campo de concentración o la indefensión en una cueva prehistórica. Los jóvenes que iban a la guerra sin ser conscientes de que al cabo de pocas horas les esperaba la muerte. La madre que servía el arroz cuando acababa de comenzar una guerra entre la opresión y el hambre, sin llegar a pensar que los muertos dejan de comer para siempre. Un poco de café caliente en el frío inmisericorde de la trinchera. Los himnos dispares que idealizaban una guerra entre hermanos. El grifo abierto entre la confusión y el espanto…

(publicado en Menorca y Última Hora, 27, II, 2024)

 

http://www.paufaner.com

 

Fets i personatges (El Tall Editorial), de Miquel López Crespí

Per Eduard Riudavets (Revista Iris, Menorca)

 

Vull començar la ressenya d’aquesta setmana fent-vos saber que vaig conèixer bona part de les persones que apareixen al llibre i que alguns esdeveniments que se’ns narren els vaig viure de ben a prop. Potser això ha afegit, pel que a mi respecta, un atractiu suplementari a la lectura.

Si més no, consider, també ho vull deixar clar, que Fets i personatges, de Miquel López Crespí, és un llibre absolutament recomanable per a qualsevol lector, tal volta més encara per al jovent, perquè ens apropa a la nostra història recent, i ho fa amb un esguard lliure de prejudicis, obediències o submissió al relat “oficial”. Si a això hi afegim l’excel·lent prosa de l’autor, sens dubte, ens trobem davant un assaig que cal llegir.

Deixem parlar ara al mateix López Crespí.

Pens ara mateix en determinats i significatius silencis sobre persones que han estat imprescindibles per a crear el bastiment essencial de la societat civil i cultural de les Illes.

Fets i personatges he provat d’avançar algunes idees que, a tall de records personals, poden ajudar en l’avenç vers un coneixement més profund de persones que han tengut una gran importància en el passat i present del nostre poble”.

És evident, llavors, la voluntat de recuperació històrica de persones injustament oblidades o de fets interessadament ocultats o tergiversats.

Però no us penseu que estem davant un llibre forjat exclusivament a partir de remembrances anecdòtiques. En absolut. La profunda reflexió ideològica, sociològica, cultural, és una constant al llarg dels vint-i-dos capítols que el conformen. Una reflexió, això sí, clara i contundent, tan entenedora com punyent.

De Francisca Bosch, històrica dirigent comunista, a Miquel Vanrell, menorquí d’Algaida, tot passant per Lluís Maria Xirinacs, l’autor reivindica la constant lluita pel redreçament nacional, el socialisme i la república. Alhora, i no és ni de bon tros menys interessant, ens immergeix dins la llarga i duríssima batalla -encara és necessària- per a la recuperació de la nostra llengua i cultura. Així Gabriel Alomar, Francesc de Borja Moll, Encarnació Viñas, Josep Maria Llompart o Llorenç Capellà també es passegen per aquestes pàgines.

I encara un tercer element que inicialment podria semblar distorsionador, però que en realitat juga un paper integrador: l’anàlisi a fons de diverses temàtiques. De la literatura irlandesa lligada a la lluita per l’alliberament nacional al cinema que pretén anar més enllà de l’èxit comercial, entre d’altres.

Ara ja veig com, ja des dels anys seixanta, art i política era, per a molts de nosaltres, una mateixa cosa”.

Tot plegat configura un llibre que, a partir de textos aparentment heterogenis, aconsegueix bastir un discurs cohesionat, clarament progressista, que remou consciències, interpel·la i, sense embuts, exigeix mobilització contra el pensament únic creat pels poderosos i nodrit per tants i tants servils.

Fets i personatges, és un gran assaig que et fa gaudir, però també una crida, un repte, un revulsiu.

En aquest sentit, vull acabar la ressenya gairebé com l’he començada, adreçant-me al jovent: llegiu aquest llibre, goseu mirar enrere, i veureu que no sempre la política és un pou d’indignitat, que hi va haver dones i homes – molt abans del mitificat i malauradament prostituït 15-M – que esmerçaren tota la vida, sense esperar res a canvi, en la lluita per bastir un món més just, solidari, lliure, i per treure de l’abisme la cultura i llengua del nostre poble. Sense memòria el futur se’ns furta una vegada i altra. Fets i personatges, és un clam contra l’oblit. (revista Iris, Menorca 24-VII-2022)

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!