Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

28 de febrer de 2021
0 comentaris

Illes – Novel·les de la generació literària dels 70: l´Amagatall, Premi de Narrativa Miquel Àngel Riera

Pere Rosselló Bover, la novel$la L=Amagatall i la memòria històrica

Miquel López Crespí

Analitzant la brillant trajectòria de l’autor que ens ocupa [Pere Rosselló Bover] es constatava que aquestes feines inajornables (enllestir aquella biografia, preparar les més diverses antologies de prosa i poesia, estudiar l’obra d’aquell autor, dirigir les colleccions “El Turó” i “Tià de Sa Real”…) han fet que la seva obra literària no fos tot l’extensa que podria haver estat.
Parlar de Pere Rosselló és parlar d’un dels investigadors més reconeguts del nostre fet literari i alhora situar, en els difícils viaranys del present, un escriptor de rel. L’altre dia en parlàvem a Santanyí, en una trobada informal amb l’escriptor Antoni Vidal Ferrando i el poeta Lluís Alpera. Ambdós escriptors excellents coneixedors de l’obra poètica i narrativa de Pere Rosselló. Entre moltes altres coses discutírem de les nombroses aportacions de Pere Rosselló a l’estudi dels moviments literaris a les Illes i a deixar constància de l’existència dels nostres escriptors i de la seva feina. Ara mateix em ve a la memòria aquell històric treball damunt la vida i l’obra de Miquel Àngel Riera titulat L’escriptura de l’home i que, un dia d’octubre de mil nou-cents vuitanta-tres em regalà el mateix Riera a casa seva amb una d’aquestes dedicatòries que, de sincera i autèntica, t’anima a seguir escrivint.
La dedicatòria de Miquel Àngel Riera deia: “Al meu bon amic Miquel López Crespí, excellent escriptor i molt bon amic, amb l’alegria de constatar la claretat del seu judici literari i humà. Amb una abraçada de Miquel Àngel Riera. Manacor, 4 d’octubre de 1983”.

Potser un dia haurè d’explicar els meus “encontres i desencontres” amb Miquel Àngel Riera però, evidentment avui parlàvem de Pere Rosselló Bover i no és aquest el capítol per fer història de les meebs relacions amb l’autor de Morir quan cal o L’endemà de mai.
L’escriptura de l’home (que publicà l’any 1982 “Sa Nostra”) era la tesi de llicenciatura de Pere Rosselló (1980). Posteriorment hem pogut llegir L’obra de Salvador Galmés i Sanxo (1876-1951) (1981), Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga (1993), Els moviments literaris a les Balears (1840-1990), La literatura a Mallorca durant el franquisme (1936-1975) (1999), Els camins de la cançó: Vida i obra del P. Rafel Ginard Bauçà (1999), Bartomeu Rosselló-Pòrcel: A la llum (amb X. Abraham, 1999) i Els paradisos perduts de Llorenç Villalonga (2001).
Pere Rosselló Bover es va donar a conèixer com a escriptor amb el premi Ciutat de Manacor de poesia (Antologia, 1977). Posteriorment obtingué també el Joan Alcover, dels Ciutat de Palma, amb Aplec de distàncies (Editorial Moll, 1978). Altres poemaris d’aquest excellent poeta, narrador i assagista són: Llibre de la selva i altres poemes (1983) i L’hort de la lluna (1988). En narrativa infantil ha escrit Les aventures d’en Tres i Mig (1989) i El fantasma del País del Vent (1992). Com podeu comprovar, una obra prou valuosa i ja ben extensa en aquests moments. Ara bé, juntament amb Antoni Vidal Ferrando i Lluís Alpera arribàvem a la conclusió que Pere Rosselló, tot i haver enllestit una obra literària de primera magnitud, ha vist minvada la seva dedicació a la creació per la multitud d’entrebancs que ha significat la tasca de donar a conèixer l’obra dels nostres autors. Analitzant la brillant trajectòria de l’autor que ens ocupa es constatava que aquestes feines inajornables (enllestir aquella biografia, preparar les més diverses antologies de prosa i poesia, estudiar l’obra d’aquell autor, dirigir les colleccions “El Turó” i “Tià de Sa Real”…) han fet que la seva obra literària no fos tot l’extensa que podria haver estat.

Aquests dies el misteri referent a la darrera novella de Pere Rosselló s’ha esvanit i, sortosament, ja tenim en les mans L’Infern de l’Illa (Tià de sa Real, 2002)
Alhora que comentàvem aquests fets miràvem de seguir indicis de llibres que sabíem ja eren escrits i que encara no s’havien publicat. Com aquell qui parla d’un gran secret i amb por d’haver parlat massa, Vidal Ferrando ens comunicava que havia tengut la sort de llegir una novella inèdita del nostre bon amic.
Aquests dies el misteri referent a la darrera novella de Pere Rosselló s’ha esvanit i, sortosament, ja tenim en les mans L’Infern de l’Illa (Tià de sa Real, 2002) que acaba de sortir a la venda en la Fira del Llibre d’enguany [2002]. Amb cites de Santiago Rusiñol, Maria Antònia Salvà, Josep Pla, Salvador Espriu i Dant Alighieri, Pere Rosselló ens convida a seguir-lo en un pelegrinatge autènticament dantesc per aquest Infern d’una Mallorca en vies de perdició. El nostre protagonista serà Santiago Rusiñol, retornant en un estrany viatge a través del temps. De la seva mà ensopegarem amb nous capítols del famós llibre L’Illa de la calma. Com ens explica l’autor de la novella: “…els capítols inèdits de L’Illa de la Calma reproduïts aquí són apòcrifs. Varen arribar a les nostres mans procedents de l’arxiu d’un conegut bibliòfil mallorquí, que els guardava com si fossin un tresor i no els havia mostrat mai a ningú”.
Alhora el lector podrà descobrir aspectes ben diversos d’aquesta Mallorca feta malbé per l’especulació i el saqueig de recursos de la mà de Llorenç Villalonga o de Gabriel Alomar. El profund coneixements que de la nostra literatura té l’autor de L’Infern de l’Illa fa que l’estil de la novella, certs fragments, ens recordin Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Maria Antònia Salvà, Joan Maragall, Miquel Àngel Riera, Gabriel Alomar, Joan Alcover, Miquel Costa i LLobera, Mn. Antoni M. Alcover, Víctor Català, etc. La utilització de certs fragments dels autors abans esmentats ens obri els ulls pel que fa referència a les possibilitats del collage literari. Com diu Pere Rosselló: “… els préstecs sempre s’atribueixen als seus autors i, ben mirat, tota la història de la literatura i del pensament no és més que un seguit de manlleus mutus. En tot cas, volem deixar ben clar que aquest llibre és un pastitx -o, si voleu, un collage- i la utilització de tots aquests materials i referents aliens no són més que un homenatge als nostres escriptors”.
El poeta Bartomeu Fiol en una nota apareguda recentment en la premsa deia, parlant de la novella que comentam: “El nou llibre de Pere Rosselló és, sens dubte, un exercici arriscat perquè no es preocupa de cap decòrum i explora les possibilitats de llenguatges i d’estils diferents, sense més precedent, tal vegada, que les proses burlesques i esqueixades de Salvador Espriu en Ariadna al laberint grotesc”.
Aquesta nova obra de Pere Rosselló confirma alguna de les conclusions de la trobada d’escriptors a Santanyí. I avui, mitjançant aquest breu escrit, les vull fer arribar a l’autor que ens ocupa. Sense deixar, ni molt manco!, la imprescindible feina d’investigar del nostre fet literari on s’ha guanyat a pols el privilegiat lloc d’honor que ocupa, caldria que pensàs una mica més en els seus lectors i que trobàs temps per continuar amb el conreu tan profitós, pel que ja ha demostrat aquest autor, de la poesia i la narrativa. L’Infern de l’Illa que acaba de publicar la collecció “Tià de sa Real” hauria de ser l’inici d’una represa que tots volem que sigui intensa i de llarga durada.

Per mi, com a escriptor i com a persona, va ser molt important que un investigador del nostre fet literari tan reconegut com Pere Rosselló Bover valorás de forma positiva L’Amagatall (Mallorca 1999) i Núria i la glòria dels vençuts (Lleida 2000)
Amb la novella L’Amagatall vaig guanyar el Premi “Miquel Àngel Riera 1998”. El jurat era forat per Roser Vallès, Bernat Nadal, Josefina Salord, Marià Torres i Pere Rosselló Bover. La novella va ser publicat en la collecció “Tià de sa Real” que dirigeix Pere Rosselló. Posteriorment a la publicació de l’obra guardonada, Pere Rosselló Bover ha escrit diversos articles que van referència d’una manera prou elegiosa a les meves novelles. Alguns d’aquests articles han estat publicats a la revista de l’Obra Cultural Balear El Mirall i en diverses publicacions culturals. Per mi, com a escriptor i com a persona, va ser molt important que un investigador del nostre fet literari tan reconegut com Pere Rosselló Bover valorás de forma positiva L’Amagatall (Mallorca 1999) i Núria i la glòria dels vençuts (Lleida 2000).

Els llibres presentats l=any 2002 eren: 30 dies, una vida de Maria I. Deyà i Antoni Roca; Cos i Cor del Grup Novetat i L’Amagatall de Miquel López Crespí (llibres editats en la collecció ‘Tià de Sa Real’
L’Amagatall i les altres obres guardonades amb els premis de Narrativa i poesia “Miquel Àngel Riera”, varen ser presentades per Pere Rosselló uns mesos després del lliurament dels guardons. La premsa també va informar d’aquest esdeveneniment cultural:
“El passat dia 3 de juny [de 2002] el professor Pere Rosselló Bover presentà, en el marc incomparable dels jardins del Centre de Cultura “SA NOSTRA”, els PREMIS DE NARRATIVA I POESIA ‘MIQUEL ÀNGEL RIERA 1998’ i altres novetats editorials.
‘Hi intervingué també Andreu Ramis, màxim responsable de totes les activitats de l’Obra Social i Cultural de ‘SA NOSTRA’ que ha aconseguit, amb la seva preocupació i dedicació per les qüestions de la nostra cultura que, els llibre de les colleccions ‘Tià de Sa Real’ i ‘El Turó’ puguin competir amb igualtat de condicions (quant a qualitat i difusió) a les edicions fetes per les més prestigioses editorials dels Països Catalans.
‘Els llibres presentats eren: 30 dies, una vida de Maria I. Deyà i Antoni Roca; Cos i Cor del Grup Novetat i L’Amagatall de Miquel López Crespí (llibres editats en la collecció ‘Tià de Sa Real’. Pel que fa a ‘El Turó’, es presentaren Versions del francès de Jaume Galmés; De sol a sol, un poemari de Joan Francesc López Casasnovas i Poemes en gris de Manel Marí@.

“Miquel López Crespí continua una línia inicial de la seva promoció, en la qual el compromís ideològic era un component essencial de la literatura. Després, amb la desmobilització dels anys vuitanta, molts d’escriptors han optat per cedir a les pressions del sistema i installar-se en una literatura més d’acord amb els gustos actuals. Això és, amb el que és comercial, amb la inconseqüència, amb la comoditat, amb l’oblit…” (Pere Rosselló Bover)
Posteriorment a tots aquests esdeveniments l’escriptor i historiador Pere Rosselló va escriure un eleogiós article referent a l’obra guardonada amb el Premi “Miquel Àngel Riera 1998”. L’article, titulat “L’Amagatall de Miquel López Crespí” era aquest que reproduïm a continuació:
‘Amb L’Amagatall (1) Miquel López Crespí ha obtingut recentment el Premi ‘Miquel Àngel Riera’ de novella 1998. El llibre havia estat presentat amb plica, però difícilment un escriptor tan conegut com ell podia disfressar la seva personalitat. L’estil, el tema, les idees, l”ofici’… traïen la voluntat d’un autor que no volia fer valer el seu nom ja consagrat com a mèrit per obtenir el guardó. Tot i que ‘sospitàvem’ que la novella podia esser seva, puc garantir que els membres del jurat actuàrem amb absoluta imparcialitat. Era clar que, com decidírem, calia atorgar el premi a L’Amagatall, ja que ens semblava la millor de les obres presentades. I així ho férem per unanimitat. Després, en obrir la plica, descobrírem que no anàvem gaire desencaminats quan atribuíem la pretesa autoria a l’escriptor de sa Pobla. En tot cas, conèixer-ne la identitat només ens aportà la tranquillitat de no haver-nos equivocat a l’hora de fer la tria.
‘L’Amagatall forma part de tot un cicle novellístic, del qual Miquel López Crespí ja ha publicat altres obres, destinat a recrear el moment de la Guerra Civil a Mallorca. El llibre, per tant, neix d’un propòsit documental i didàctic força clar. Però l’autor, nascut l’any 1946, deu anys després del cop d’estat del general Franco, no ha viscut els fets que narra; tot i que sí n’ha patit les conseqüències. Com tota la denominada Generació dels 70, ha sofert l’escola franquista, el nacionalcatolicisme, la pobresa -material i, sobretot, intellectual- d’una llarga època de la nostra història, les repressions d’un règim que no respectava ni les idees ni les persones ni els pobles. En aquest sentit, Miquel López Crespí continua una línia inicial de la seva promoció, en la qual el compromís ideològic era un component essencial de la literatura. Després, amb la desmobilització dels anys vuitanta, molts d’escriptors han optat per cedir a les pressions del sistema i installar-se en una literatura més d’acord amb els gustos actuals. Això és, amb el que és comercial, amb la inconseqüència, amb la comoditat, amb l’oblit… L’experiència de la Guerra Civil -una realitat que supera la imaginació més desbordada- encara ens pot fornir moltes històries dignes d’esser novellades. Hom es demana per què no s’escriuen més llibres com L’Amagatall. Només el desinterès i la confiança que aquells dies de sang no es tornaran repetir ens explica els silencis d’altres novellistes.
‘A més, L’Amagatall és una novella en què la realitat supera, i de molt, la ficció. Hom es troba davant un ampli retaule, en el qual els éssers de ficció es mesclen amb personatges reals dels anys de la guerra i de la repressió feixista. Seria massa llarga fer-ne ara, aquí, la relació; però bastarà recordar Aurora Picornell, Emili Darder, Gabriel Alomar, els germans Villalonga, el “Conde Rossi”, etc. Ara bé, tampoc l’imaginari no és gaire lluny del real: durant la Guerra Civil casos com el del protagonista, que es veu obligat a tancar-se durant anys al sostre de casa, foren dissortadament freqüents. Els somnis i els desvarieigs del protagonista, motivats per la inhumana situació d’haver de viure literalment “emparedat” en vida, esdevenen el motiu per repassar la repressió que el feixisme exercí contra les classes obreres. D’aquesta manera, assistim a una brutal repressió contra unes dones i uns homes que únicament havien defensat els seus drets i els seus ideals. Des de l’amagatall, amb el protagonista de la novella, repassam aquest any zero i els següents de la nostra història, en els quals culminen segles de repressions, que es remunten a les Germanies o a la persecució dels jueus. Gràcies a l’esperança i al record d’uns anys d’ideals i d’illusió, aquest ésser, ara reduït només a la condició de “testimoni”, pot sobreviure. Mentrestant, somnia que algun dia el malson acabarà i aleshores tornarà a esser una ‘veu’, un home.
‘Finalment, voldria convidar els lectors a llegir aquesta novella. Es tracta d’un llibre dens, fruit d’una extensa labor de documentació. Tot i que Miquel López Crespí no fa gaire concessions als lectors, L’Amagatall és una lectura àgil perquè és un llibre apassionat i apassionant. Per aquest motiu, -i pels valors literaris, documentals i humans que conté- estic segur que no els deceberà”.

(1) Miquel López Crespí: L’Amagatall (Palma: Publicacions de la Caixa de les Balears “Sa Nostra”, 1999; Collecció “Tià de Sa Real”, 55).

 

 

 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!