Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

6 d'octubre de 2026
Sense categoria
0 comentaris

Illes – Avançaments editorials – Introducció al llibre de Miquel López Crespí Sa Pobla, memòries d´un escriptor  (de propera publicació)

 

Un poble que recorda

Per Biel Payeras, Regidor de Cultura, Festes i Protocol de l’Ajuntament de sa Pobla. Conseller electe al Consell de Mallorca 

Aquestes pàgines són, en primer lloc, un exercici de memòria. De memòria personal, familiar i col·lectiva. Hi trobam la sa Pobla de la pagesia i dels jornalers, dels petits tallers i dels carrers encara sense asfaltar; la dels padrins que transmetien històries a les noves generacions; la de les festes, els costums i les paraules que han anat configurant una manera de ser i d’entendre el món. Però també hi trobam les ferides d’un temps especialment dur: la Guerra Civil, la repressió franquista, els vençuts, els camps de treball i els silencis imposats durant dècades. (Biel Payeras)

 

Hi ha llibres que ens expliquen una història i n’hi ha que ens ajuden a entendre d’on venim. Sa Pobla, memòries d’un escriptor, de Miquel López Crespí, pertany clarament a aquesta segona categoria.

Aquestes pàgines són, en primer lloc, un exercici de memòria. De memòria personal, familiar i col·lectiva. Hi trobam la sa Pobla de la pagesia i dels jornalers, dels petits tallers i dels carrers encara sense asfaltar; la dels padrins que transmetien històries a les noves generacions; la de les festes, els costums i les paraules que han anat configurant una manera de ser i d’entendre el món. Però també hi trobam les ferides d’un temps especialment dur: la Guerra Civil, la repressió franquista, els vençuts, els camps de treball i els silencis imposats durant dècades.

Perquè els pobles no són només els edificis que conformen els seus carrers, les places que ordenen el seu espai públic o els camps que envolten el nucli urbà. Un poble és, sobretot, la gent que l’ha habitat. Les seves experiències, els seus esforços, les seves contradiccions, les seves alegries i també els seus conflictes. Darrere cada nom i cada malnom, darrere cada topònim, cada casa i cada ofici hi ha una història. I són precisament aquestes històries, sovint petites i quotidianes, les que permeten entendre la història en majúscules.

Aquest és un dels grans valors del llibre que teniu a les mans. Miquel López Crespí ens parla des de la seva pròpia experiència, però el seu record transcendeix constantment l’àmbit estrictament personal. Quan ens parla de la seva família, apareix la postguerra. Quan recorda el taller del seu pare i del seu oncle, apareix una sa Pobla que treballa, que exporta patata, que es transforma. Quan evoca els carrers de la seva infantesa, hi apareixen els veïnats, els costums i una manera determinada d’entendre la vida comunitària. Quan recorda els torrents, sa marjal o les festes, hi apareix un paisatge físic i humà que ha definit durant generacions la nostra identitat.

Hi ha en aquestes pàgines moltes imatges d’una sa Pobla que alguns lectors encara podran reconèixer perquè la varen viure, mentre que per a molts d’altres ja forma part d’un passat que només podem reconstruir a través de testimonis com aquest. Els carrers regats els capvespres d’estiu per apaivagar la calor; els balancins davant els portals i les converses a la fresca; les botigues de barri; els tallers; els cafès; els carros que començaven a conviure amb les primeres motocicletes i els primers cotxes; els pagesos pendents del temps i dels preus dels mercats; les jornades interminables a fora vila; les festes que interrompien, durant uns dies, la duresa de la vida quotidiana.

Són records individuals, però també són fragments d’una experiència compartida per moltes famílies pobleres. I aquesta és probablement una de les virtuts més importants de la memòria escrita: permet que allò que podria desaparèixer amb una persona passi a formar part d’un patrimoni que pot ser llegit, conegut, discutit i transmès.

L’autor escriu, a més, des d’una mirada inequívocament compromesa. La seva biografia personal i literària no es pot separar de la memòria republicana del seu pare i del seu oncle, ni de la defensa de les llibertats, de la justícia social i de la cultura catalana. Les històries que escoltà de petit sobre la guerra, els vençuts i la repressió deixaren una empremta profunda en la seva formació i, posteriorment, en la seva obra. Però tampoc no podem separar aquesta trajectòria de sa Pobla, perquè és aquí on situa una part essencial de les seves primeres referències humanes i culturals.

És interessant, en aquest sentit, comprovar com en López Crespí conviuen dues dimensions que, lluny de ser contradictòries, es complementen. D’una banda, hi ha un escriptor atent als grans debats polítics, literaris i culturals del seu temps, interessat pels corrents que travessen Mallorca, els Països Catalans i Europa. De l’altra, hi ha una mirada que torna una vegada i una altra a sa Pobla, als carrers de la infantesa, a la família, a sa marjal, als records i a les persones que varen formar part del seu primer univers.

Potser aquesta és una de les idees més suggeridores que travessen el llibre: no hi ha contradicció entre estar arrelat i mirar el món. Al contrari. Saber d’on venim ens permet mirar més lluny. Conèixer la pròpia història no ens tanca, sinó que ens proporciona un punt de partida des del qual entendre altres realitats. Les arrels no haurien de ser una frontera, sinó una referència.

Vivim en una Mallorca que s’ha transformat extraordinàriament en poques generacions. La sa Pobla que apareix en moltes d’aquestes pàgines és geogràficament molt propera a la nostra, però socialment pot semblar-nos llunyana. En unes dècades hem canviat les formes de treballar, de comunicar-nos, de desplaçar-nos i, fins i tot, de relacionar-nos entre nosaltres. Han desaparegut oficis, s’han transformat carrers i paisatges, han canviat les famílies i les formes de sociabilitat. Moltes coses han millorat; d’altres s’han perdut pel camí.

Conèixer aquell món no significa idealitzar-lo ni voler-hi tornar. La memòria no hauria de ser mai un exercici de nostàlgia acrítica. Aquella sa Pobla era també una societat marcada per desigualtats profundes, per la duresa de determinades feines, per la precarietat, per l’emigració i, durant massa anys, per la manca de llibertats. Recordar-la significa assumir-la en tota la seva complexitat.

Significa entendre els esforços, els conflictes i les lluites de les generacions que ens han duit fins aquí. Significa comprendre d’on provenen moltes de les coses que avui consideram normals. I significa també recordar que els drets socials, les llibertats democràtiques, la nostra llengua i la nostra cultura no són realitats caigudes del cel ni conquestes necessàriament irreversibles. Darrere hi ha persones que les defensaren en circumstàncies molt més difícils que les nostres i, en molts de casos, en pagaren un preu molt alt.

Al llarg del llibre apareixen també els canvis econòmics i socials que transformaren profundament Mallorca a partir dels anys cinquanta i seixanta. El món agrícola que havia estructurat durant segles bona part de la vida poblera començava a conviure amb una nova realitat. El turisme, la societat de consum, els nous mitjans de transport, la televisió i les noves oportunitats laborals canviaren expectatives, costums i formes de vida. Molts de joves començaren a cercar fora del camp una estabilitat que l’agricultura no sempre podia garantir.

La mirada de López Crespí ens permet observar aquesta transformació des de dins, des de la perspectiva de qui va veure com desapareixia progressivament un món mentre en naixia un altre. I això converteix el llibre no només en unes memòries personals, sinó també en un testimoni d’un dels períodes de canvi més intensos de la nostra història contemporània.

Però hi ha una altra transformació, més silenciosa, que també recorre aquestes pàgines: la de la transmissió de la memòria. Durant molt de temps, una part important de la història dels pobles es transmetia oralment. Els padrins contaven als nets allò que havien viscut; els veïnats compartien històries davant el portal; els noms, els malnoms, els costums i les anècdotes passaven d’una generació a la següent gairebé sense necessitat de deixar-ne constància escrita.

Aquell mecanisme de transmissió s’ha anat debilitant. Les nostres formes de vida són unes altres i, amb la desaparició de les generacions que varen conèixer aquella sa Pobla, correm també el risc de perdre una part dels coneixements i dels records que varen acumular. Precisament per això adquireixen encara més importància els llibres, els arxius, els testimonis orals, les fotografies i totes aquelles eines que ens permeten preservar aquesta memòria.

Com a Ajuntament, editar aquest llibre és assumir una responsabilitat que va més enllà de publicar una obra. És contribuir a preservar i transmetre la memòria del nostre poble. Una memòria plural, complexa i construïda a partir de moltes mirades. Una memòria que no pertany només als grans noms ni als grans esdeveniments, sinó també als pagesos, als jornalers, als menestrals, als fusters, als ferrers, a les dones treballadores i a totes aquelles persones anònimes que, generació rere generació, han fet sa Pobla.

Aquesta és també la raó de ser d’una col·lecció municipal com Uialfàs: posar a l’abast de la ciutadania obres que ens permetin conèixer millor el nostre passat, el nostre patrimoni i la gent que l’ha construït. Editar és conservar, però sobretot és compartir. És fer possible que un record que fins ara pertanyia a una persona o a una família pugui arribar a centenars de lectors i passar a formar part d’una memòria més ampla.

I això implica també acceptar que la memòria no és mai única. Cada persona ha viscut el poble des d’un lloc diferent i el recorda d’una manera diferent. Aquest llibre és la mirada de Miquel López Crespí: una mirada personal, literària i ideològicament compromesa. Precisament per això té valor. Perquè construir la memòria col·lectiva no significa cercar un relat únic, sinó preservar les diferents veus que ens permeten aproximar-nos a allò que vàrem ser.

Alguns lectors hi trobaran persones que varen conèixer. Altres hi reconeixeran carrers, cases, paisatges o històries que havien sentit contar a ca seva. I per als poblers i pobleres més joves, moltes d’aquestes pàgines seran probablement la descoberta d’un poble que costa imaginar encara que no sigui tan llunyà en el temps.

Aquesta trobada entre generacions és, probablement, una de les millors coses que pot provocar un llibre com aquest.

Perquè un poble és també allò que recorda.

Ho és quan conserva els noms de les persones que el varen construir. Quan explica els seus moments de progrés, però també els episodis més dolorosos. Quan manté viva la seva llengua, les seves festes i el seu patrimoni. Quan és capaç de mirar críticament el seu passat sense renunciar-hi. I, sobretot, quan transmet aquesta memòria als que venen darrere.

Conservar-la no significa quedar ancorats en allò que vàrem ser. Ben al contrari. Significa disposar de més eines per decidir què volem ser.

Que aquestes Memòries d’un escriptor serveixin, idò, perquè molts poblers i pobleres hi retrobin una part de la seva pròpia història; perquè d’altres descobreixin una sa Pobla que no varen arribar a conèixer; i perquè tots plegats continuem mantenint viu el fil que uneix les generacions que ens precediren amb les que encara han de venir.

Perquè només podem avançar de veres quan sabem d’on venim.

Biel Payeras Torrandell
Regidor de Cultura
Ajuntament de sa Pobla

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!