Literatura catalana moderna - Illes

Francesc Candel i Mallorca 

 Per Miquel López Crespí, escriptor

A Candel el vaig conèixer personalment a inicis dels anys setanta, quan amb Josep Albertí, Carlos Meneses, Antoni Serra, Damià Ferrà Pons, Josep M. Llompart, Gregori Mir i molts d’altres companys de dèries i il.lusions escrivíem a les pàgines de cultura del diari Última Hora. Però jo coneixia la seva obra de molt abans, quan en plena dictadura feixista anàvem per les llibreries de vell a cercar novel.les del tipus Hay una juventud que aguarda (1956), Donde la ciudad cambia su nombre (1957) o Han matado a un hombre, han roto un paisaje (1959). En ple reialme del feixisme cultural i literari, trobar un escriptor que descrivís la realitat tal com era i, a més a més, intel.lectualment i personalment estigués compromès amb la causa de la llibertat política del poble, era importantíssim per a nosaltres, al.lots de setze i disset anys que llegíem Tolstoi, Blasco Ibáñez, Jules Verne, Zola, Remarque, Gorki. Encara no havíem descobert Berenguel, Sales, Espriu, Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar…

L’obra de Francesc Candel és la tribuna on (des del silenci) han pogut parlar els immigrants, pobres, marginats, negres, gent que cobra pensions baixes, "els que s’ho passen malament" que diu el mateix Candel.

El fet d’escriure ha estat per a Francesc Candel (El Racó d’Ademús, 1924) una vocació duta a terme amb un estoïcisme exemplar, plena de contratemps, penúria econòmica, processos judicials, prohibicions i amenaces personals que, paradoxalment, li han servit d’esperó en el seu entestament a crear una obra literària duradora. Avui és autor d’immensa popularitat que té en proporció semblant lectors i també devots de la seva aura. Home feiner, ha publicat més de quaranta llibres entre narrativa, assaig, memòries i teatre.  [Continuar]

Candel també és autor de nombroses obres d’assaig que reflecteixen la seva preocupació pels problemes de Catalunya: Els altres catalans (1964), Apuntes para una sociología del barrio (1972), Els altres catalans vint anys després (1985). Entre els seus nous llibres testimonials hi ha Crònica informal, sentimental i incompleta. Amb aquesta Crònica informal… Candel ens ofereix una ràpida visió de la societat catalana del temps de la guerra i de la postguerra, a través dels cants populars, pel.lícules, obres de teatre, el record dels escriptors i obres que estaven de moda aleshores. Preocupat, com sempre d’ençà el coneguérem, pels problemes de la marginació social, denuncia la manca de solidaritat que hi ha en la cultura contemporània. Analitza igualment la política actual i revisa el seu pas per les institucions (entre 1977 i 1979 va ser senador per l’Entesa dels Catalans, i entre el 79 i el 83 regidor de cultura de l’Hospitalet de Llobregat).

Personalment sempre recordaré les seves crítiques encoratjadores quan parlava dels primers llibres que vaig editar a la col.lecció "Turmeda" de Ciutat. I, especialment, aquell llunyà article on explicava l’agradable sorpresa que havia tengut en rebre i llegir la novel.la La gloriosa mort de Joan Boira d’Antoni Serra, Primer banyador blau marí de Joan Manresa i el recull de narracions A preu fet de qui signa aquest article. Ben cert que sense l’exemple de personatges amb la categoria humana i intel.lectual d’un Francesc Candel, mai no hauríem insistit en aquest difícil camí de les lletres i el compromís amb el poble.

http://www.nodo50.org/ixent/escriptor.htm Llibres de l´escriptor Miquel López Crespí (Web Ixent)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!