Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

11 de maig de 2021
0 comentaris

Escriptors de la generació literària dels 70: Llorenç Capellà

Els nostres: Llorenç Capellà 
Llorenç Capellà ha presentat en diverses ocasions alguns dels meus llibres. Per exemple, la novella Estiu de foc, que guanyà el premi de novella “Valldaura 1997” i que edità l’Editorial Columna pel desembre del mateix any. També dia 22 de juny de 2002, Llorenç Capellà, juntament amb l’editor Joan Cerdà i els escriptors Victor Gayà, Miquel Julià i Rosa Maria Colom presentà la meva novella La novella, editada per Res Publica Edicions d’Eivissa. Tots els presents aprofitàrem l’ocasió per, a part de la presentació, establir un profitós debat sobre els problemes de l’escriptor català contemporani.
Record que, moments abans de la presentació, vaig lliurar a l’amic Llorenç Capellà unes fotocòpies amb retalls de 1974 d’altres debats semblants fets en el soterrani de la Llibreria Tous. La lluita per la normalització del català, per la llibertat i unitat de Catalunya, en defensa de la professionalització de l’escriptor català, són batalles en les quals, juntament amb l’amic Llorenç Capellà, portam, com demostrava la documentació que li vaig lliurar, més de trenta anys de combat continuat.
Aquella nit de febrer de 2002, com en aquella altra de 1974, igual que en tots els articles que ambdós hem publicat durant aquestes tres darreres dècades, defensàvem la unitat de Catalunya, la necessària professionalització de l’escriptor català, el present i el futur d’una professió que, per desgràcia, molts encara entenen com a pràctica d’un luxe, un simple entreteniment de dies de festa o conreu d’una esotèrica religió, la literatura, apta tan sols per a fer floritures narcistes que no tenen res a veure amb l’herència que va de Ramon Llull a Mercè Rodoreda.
Segons l’article de Mireia Balasch publicat al Diari de Balears el 23 de juny del 2002: “Segons Capellà, ‘La novella és un llibre d’una ironia extraordinària i amb un gran coneixement dels moviments editors d’aquesta terra, que són creadors i botxins de la mateixa cosa’. Aquesta afirmació fou compartida per tota la taula”.
De tot aquest combat per la dignificació de l’ofici d’escriptor, per la unitat de la pàtria esquarterada, n’he parlat en el capítol “Els problemes de l’escriptor català” (pàgs. 181-190) del llibre Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart (Ciutat de Mallorca, Edicions Cort, 2003). Per cert, en aquest mateix llibre, en el capítol “En defensa dels escriptor catalans” (pàgs. 159-162), es destaca l’aportació de Llorenç Capellà en la lluita de denúncia de l’actual comissariat neonoucentista que amaga, quan redacta determinades enciclopèdies de la literatura catalana, l’existència d’escriptors com Pere Capellà, Martí Maiol, Guillem Frontera, Damià Huguet, Alexandre Ballester, Antoni Mus, Joan Guasp, Gabriel Sabrafin, Guillem Rosselló, Miquel Más Ferrà, el mateix Llorenç Capellà o qui signa aquest article.
L’amistat amb l’amic Llorenç Capellà no es basa solament en una unitat de criteris en la lluita antifeixista o en la tasca de la nostra reconstrucció nacional, en la defensa dels escriptors marginats pel neonoucentisme dominant. Fa més de trenta anys que, a part de les entrevistes que li he fet o de les presentacions que hagi pogut fer dels meus llibres, mantenim un estret contacte, quasi permanent, pel que fa referència a qualsevol qüestió cultural i, fins i tot, personal que ens pugui afectar. En uns anys de podridura cultural, quan l’autoodi i la follia autodestructiva entre escriptors campa arreu, facilitant, aquestes estèrils lluites fraticides la penetració de les cultures imperials que ens volen exterminar, l’actitud de Llorenç Capellà és d’una dignitat molt remarcable.
Més enllà d’una presentació concreta, Llorenç Capellà ha sabut actuar com pertoca enmig de les campanyes rebentistes més brutals i demencials en contra de la meva persona i de la meva obra.
A finals dels anys noranta, un grupuscle d’extrema dreta falsament nacionalista, el mateix que ara enlaira el personatge més corrupte del PP de les Illes, Gabriel Canyelles, un grupuscle amagat rere les nostres banderes per enganar la gent, volgué criminalitzar-me amb un caramull de calúmnies, mentides i falsedats de tota mena. Són els mateixos falangistes disfressats de nacionalistes que ataquen contínuament els escriptors catalans i d’esquerres, o simplement demòcrates, tot criminalitzant Biel Mesquida, Carme Riera, Josep Massot i Muntaner, Josep M. Llompart, Jaume Vidal Alcover, Josep Melià, Mateu Morro o Sebastià Serra.
Bé; com deia una mica més amunt, en plena campanya rebentista d’aquest reduït i insignificant cercle reaccionari, Llorenç Capellà, coincidint amb la festa del llibre de l’any 2002, escrigué un article al Diari de Balears de 23 d’abril que ajudà, també, a ensorrar les mentides i calúmnies de l’extrema dreta nostrada.
En aquest article, titulat “El llibre, festa i perdurabilitat”, Llorenç Capellà escrivia: “Estic llegint dos llibres magnífics. Spiritus, de Ismaíl Kadaré, que es pot trobar en castellà a Alianza Editorial, i Josep Oller i la seva època, de Ferran Canyameres, publicat per Columna en el volum cinquè de les obres completes d’aquest autor. Us els recoman ambdós, així com qualsevol de la infinitat de llibres que ha publicat Miquel López Crespí. Llegesc que acaba de guanyar, amb un poemari, el premi Miquel Martí i Pol que concedeix la UAB. Quan un escriptor rep premis de tot arreu, i a més a més premis importants, no queda més remei que admetre, fins i tot els seus detractors ideològics, que la seva literatura és digna d’ésser tenguda en compte. Jo, insistesc, en vull fer un seguiment”.
L’article de Llorenç Capellà no va ser l´únic. Ni molt manco! Mai, d’ençà les campanyes rebentistes dels excarrillistes iniciades l’any 1994 i, posteriorment, les de l’extrema dreta falsament nacionalista, qui signa aquest article havia tengut tant de suport solidari. En tots aquests anys de continuada lluita contra el feixisme i la reacció política i cultural he sentit l´alè solidari de Lluís Alpera, David Jou, Ignasi Riera, Antoni Vidal Ferrando, Ferran Lupescu, Olga Xirinacs, Gabriel Janer Manila, Carme Simó, Cecili Buele, Mateu Morro, Alexandre Ballester, Josep M. Llompart, Jaume Vidal Amengual, Joan Pericàs, Eusèbia Rayó, Miquel Rayó, Pere Noguera, Miquel Mas Ferrà, Josep Massot i Muntaner, Quim Gibert, Antoni Mir, Neus Santaner, Jaume Obrador, Maria Antònia Munar, Sebastià Serra, Pere Rosselló Bover, Vicenç Calonge, Lluís M. Xirinacs, Joan Triadú, Maite Salord, Josefina Salord, Victor Gayà, Joan Cerdà, Francesc Moll, Rosa M. Colom, Llorenç Buades, Miquel Morell, Joan Bonet de ses Pipes, Encarnació Viñas, Damià Pons i un llarg etcètera que ara mateix seria molt mal de recordar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!