Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

4 de desembre de 2021
0 comentaris

Els intel·lectuals illencs i el compromís polític: Cecili Buele

Cecili Buele, exconseller del Consell Insular de Mallorca

Cecili Buele: un lluitador exemplar (per Miquel López Crespí)

Potser és hora de parlar d’alguns polítics ben especials, de gent que ha fet feina dins del Parlament o dins d’un partit d’una manera desinteressada, per conviccions, per un imperatiu ètic i moral, per un provat afany de lluita i combat contra la injustícia. I, no cal dubtar-ho, aquest és el cas de Cecili Buele Ramis. Amb el “col·lega” Buele fa anys que mantenim una bona amistat. El vaig conèixer el 1979 just quan engegava, juntament amb altres companys, el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina. Una feinada immensa en defensa dels moviments antisistema i revolucionaris de Nicaragua, El Salvador, Argentina, Xile, Uruguai… tots els estats sotmesos a brutals intervencions, (directes o indirectes) per part del poderós imperi del Nord: els EUA. En Cecili Buele pertany a aquella generació de sacerdots mallorquins alletats pel Concili Vaticà II, la Teologia de l’Alliberament i l’antifeixisme i anticapitalisme militants. Cecili Buele és -qui gosaria dubtar-ho?- un aferrissat home de combat en la línia d’un Jaume Santandreu, un Mateu Ramis o un Jaume Obrador (per dir només uns noms). Cecili Buele Ramis (Palma 1944) és fill de pare guineà (Andrés Buele Siesa) i de mare arianyera (M. del Carme Ramis Ribot). Va néixer a Ciutat, dia 4 de desembre de 1944. Realitzà estudis d’Humanitats, Filosofia i Teologia (Seminari Diocesà de Mallorca -cursos 55-68-); Ciències de l’Educació (Escola Superior “Marcelino Champagnat” de Lima -Perú-, cursos 74-78); Filologia Catalana (Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Palma de Mallorca -curs 79-80-); Ciències Polítiques i Sociologia (Universitat Nacional d’Educació a Distància -curs 89-90-). Home inquiet, va realitzar tasques pastorals a diverses parròquies de Ciutat, sobretot en moviments juvenils i particularment en el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Durant vuit anys féu de cooperant al Burundi (Àfrica Central) i al Perú. Pens que ha estat aquest contacte directe amb els problemes del Tercer Món (la fam, les guerres, la sobreexplotació d’Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina per part de les potències imperialistes) el que més ha marcat el tarannà del nostre amic. L’antic diputat del PSM i actual militant d’ERC no fa política per a fruir de càrrecs, per a xuclar de la mamella del poder com munió d’aprofitats que coneixem. Ni molt manco! Cecili Buele és un d’aquests personatges completament arrelats a la realitat del seu poble. Un lluitador exemplar que feineja diàriament per ajudar a modificar el que és injust, tot el no li agrada. El nostre polític té molts d’enemics, però aquesta evidència no l’atemoreix gens ni mica. Ans al contrari: la ràbia que li tenen els oportunistes li serveix per ser més radical, més combatiu, més crític amb tot allò que li sembla fals, buit, mancat de sentit o que pot destorbar el nostre deslliurament nacional i social. Quin alè faria més d’un d’aquests inútils i aprofitats si el company Buele es desanimàs i decidís plegar, anar a llegir novel·les sota els pins! Però, ca barret! No hi ha forma de fer callar les seves denúncies, el fuet justicier que agita damunt hipòcrites, cínics i menfotistes de tota mena. El company i bon amic Cecili Buele prové de la lluita ciutadana del carrer. Al Perú i al Burundi (en els seus anys de missioner) ha conegut a fons el rostre bestial de l’explotació capitalista i imperialista. A l’Estat espanyol ha estat sempre un lluitador exemplar contra el feixisme i tota mena de racisme i imperialisme. Un polític de “batalla”, d’esquerres, proper als ciutadans i ciutadanes del seu barri. No res de despatxos oficials, burocràcies sindicals o de partit, nòmines que “moderen” sospitosament tant de revolucionari de mentida del passat.
Cecili Buele ha exercit nombrosos oficis, les més diverses ocupacions. Peó d’Icona, va ser contractat temporalment com a treballador de la neteja de boscos i garrigues. Més endavant regentà un establiment comercial a Ciutat, dedicat, en règim familiar, a la venda de productes lactis i derivats. Abans, durant els cursos 1978-80, exercí com a professor titular de català per a l’alumnat de BUP i COU a col·legis de Palma.
Lluitador a les totes per aconseguir un món més just i solidari, participa de forma molt activa en el moviment veïnal. Com a membre d’associacions veïnals de Ciutat, les va representar al Consell d’Administració de l’Empresa Funerària Municipal, a la Comissió Assessora d’Acció Social de l’Ajuntament i a la Comissió d’Assessorament i Seguiment de l’Institut Balear de l’Habitatge del Govern Balear.
Per si encara mancàs alguna cosa, va crear i introduir a Mallorca, l’any 1979, el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina.
El mateix any -record mil xerrades, la preocupació per fer arribar aquestes qüestions de solidaritat internacionalista a les barriades de Ciutat- va fer renéixer el grup local d’Amnesty Internacional i va donar empenta al Grup de Drets Humans. Durant tots aquests anys, sense defallir mai, participà activament en moviments socials, sindicals, plataformes, grups de reflexió, campanyes d’ajut al Tercer Món, etc.
Membre de la direcció política del PSM, regidor entre els anys 1995 i 1999 a l’Ajuntament de Ciutat, la seva tasca va ser bàsica per a consolidar el moviment veïnal de Palma, una societat civil forta i solidària. Buele és un polític completament identificat amb els problemes del poble mallorquí: del seu poble. Sempre l’hem vist a l’avantguarda de qualsevol manifestació en defensa dels drets de la nostra terra, en primera línia en la lluita antifeixista, al capdavant de qualsevol reivindicació del poble treballador de les Illes. Exemple total d’intel·lectual compromès amb el seu poble (exemple que, per desgràcia, no té prou seguidors entre nosaltres).
El company Cecili Buele sempre ha estat un d’aquests intel·lectuals interessats en tot allò que fa referència a la nostra història i a la nostra literatura. Malauradament vivim en una terra curulla d’enveges malaltisses, posseïda pel més bestial autoodi. Aquells qui més haurien de defensar la feina cultural dels mallorquins i mallorquines han esdevingut botxins de les realitzacions del poble. Els psiquiatres tendrien molts clients si haguessin de curar els nombrosos practicants del més ferest autoodi destructiu contra tot mallorquí o mallorquina que destaca en la seva professió (sobretot si aquesta persona és progressista i esquerrana). Aleshores, quan un mallorquí s’ha destacat per ser una persona honrada i arreu s’ha provat la seva vàlua (són els casos de Gabriel Janer Manila, Antoni Vidal Ferrando, per posar només uns pocs exemples il·lustratius; en el passat Gabriel Alomar hagué de patir la mateixa persecució per part de la dreta i l’extrema dreta mallorquines), quan això s’esdevé, deia, els reaccionaris (en tenim proves a voler) es llancen desesperats, terribles en llur irracional dèria destructiva, contra la nostra intel·lectualitat progressista i calumnien, menteixen, ordeixen brutes conspiracions per aconseguir que aquell autor o autora no pugui publicar una novel·la, un llibre d’assaig… Parlen amb els directors dels diaris per a aconseguir que l’escriptor no publiqui. Escriuen pamflets, mobilitzen amics per a parlar malament de la darrera novel·la mallorquina que s’ha publicat. Si el perseguit pels reaccionaris és professional de l’ensenyament també van a parlar amb la direcció de col·legis i instituts per a provar de barrar la carrera del nostre intel·lectual. Insulten dient que no sap exercir com pertoca l’ofici… Inventen el que sigui necessari per tal de fer malbé el nom de la nostra intel·lectualitat progressista. En les seves maquinacions i brutors no s’aturen davant res de res. S’especialitzen, com els feixistes, amb els dèbils, amb qui no té cap mena de poder econòmic, polític o acadèmic (així poden fer més sang sense perill per a ells). Servils amb els que comanden, no tenen prejudicis en el moment de vinclar l’espinada davant qui els pot oferir el més petit privilegi. Canvien cada moment d’idees per a poder col·locar-se millor. Ahir d’esquerres, avui són de dretes. Res no importa per fer “carrera” (malgrat que aquesta sovint es redueixi a sortir cada parell de mesos als diaris: n’hi ha que s’hi conformen!). Tot els va bé per perjudicar el proïsme. Més d’una vegada els hem vist amagats fins i tot rere les nostres banderes per a poder enganyar més la gent, per a poder atacar amb més possibilitats d’èxit aquell qui saben té autèntiques idees d’alliberament nacional i social.
Són, en definitiva, els nous falangistes que, conscients que no podrien fer aquesta tasca de destrucció dels aspectes progressius de la nostra cultura enlairant el jou i les fletxes, dissimulen el seu provat reaccionarisme rere algunes fantasmals sigles que diuen que representen interessos de la nostra terra. Una mentida més! Com si els mallorquins fóssim beneits i no coneguéssim el producte avariat que ens volen encolomar!
Aquest és el panorama de cada dia, el bestial resultat de l’època de la mundialització capitalista, de continuat de les idees racistes, feixistes i antiprogressistes.
Lluny de tota aquesta podridura, els intel·lectuals i polítics com el company Cecili Buele són a l’avantguarda de la defensa de tot el que sigui autènticament d’esquerres.
Persona sana i honrada al cent per cent, Cecili Buele sempre ha encoratjat qui treballa per l’alliberament nacional i social dels pobles, qui lluita contra les injustícies del capitalisme, qui fa feina per les idees de solidaritat i justícia social.
Una mostra de tot això queda reflectida a la seva primera publicació, editada a Mèxic, en català, i que recull les nombroses “Gloses meves” que ha anat elaborant aquests darrers anys.
S’hi reprodueixen gestos de suport a lluites, personals i col·lectives, orientades cap a la millora de les condicions de vida de la ciutadania. Amb l’afany d’aconseguir un nou model de societat on els diners arribin a tenir el valor relatiu que els pertoca, en lloc d’anar-se implantant com a valor suprem per a la ciència i la consciència, per a les persones i les multituds, per a les famílies i per als pobles, per al Planeta sencer.
Tot quant pugui recaptar, amb la distribució d’aquest llibre de més de cent pàgines que recull més d’una setantena de gloses que l’autor qualifica de malgarbades, fa comptes destinar-ho íntegrament a l’entitat AFAM, l’associació que atén malalts d’alzhèimer a Mallorca.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!