Literatura catalana moderna - Illes

Aina Calvo i el pacte PSOE-UM-Bloc

Per Miquel López Crespí, escriptor  

Aina Calvo ha estat investida batlessa de la nostra Ciutat. Comptava amb el suport dels onze regidors del PSOE, dos d´UM i dos del Bloc. Una coalició de centre-esquerra que comença la navegació després de setze anys de prepotència del PP. Els ciutadans i ciutadanes que hem donat el nostre suport a l´esquerra nacionalista ens sentim prou satisfets. Aina Calvo governarà amb suport del Bloc, coalició per la qual hem demanat el vot, com abans el demanàvem pel PSM. Ara es tracta de restar vigilants amb el compliment del programa de l´equip de govern, de recordar als regidors d´esquerra i de centre-dreta que governaran Ciutat que s´han de complir les promeses electorals.

L´elecció d´Aina Calvo també m´ha fet recordar les esperances que teníem fa trenta anys quan, com a membre de la direcció del PSM i coordinador de la campanya electoral del nacionalisme d´esquerra, aconseguírem treure com a regidor Jaume Obrador, antic dirigent de l´Organització d´Esquerra Comunista (OEC), que es va convertir en el primer regidor del PSM a Palma i peça clau de la coalició amb el PCE i el PSOE. Dies difícils, sense cap mena de suport institucional ni de la banca, on els militants, d´una forma completament desinteressada, portaven a coll la tasca de provar de sortir de la marginalitat on ens volien reduït els partits que havien pactat amb el franquisme reciclat l´abandonament de la lluita per la República, l´autodeterminació i la unitat sindical, entre altres renúncies semblants. A la nit, una vegada assabentats dels resultats electorals i quan ja sabíem que el primer ajuntament de Palma de després de la dictadura seria d´esquerra, un caramull de militants del PSM, entre els quals hi havia Eberhard Grosske, Conxa Forteza, Joan Borràs, Joan Perelló, Francesc Mengod, Jaume Montcades, Pere Trias, Rafel Oliver, Miquel López Crespí, Carlos Maldonado i tants i tants d´altres, sortírem al carrer per a expressar la nostra alegria i satisfacció. [Continuar]

Després arribaren nombroses frustracions ja que aquella normalització cultural somniada, el desitjat protagonisme de les associacions de veïns, el control de l´edificació salvatge franquista, no arribava a concretar-se mai. Ara, amb l´elecció d´Aina Calvo, voldríem poder recuperar l´esperança i continuar la lluita, no defallint mai en la tasca de transformar Palma en un sentit progressista, lluny dels anys de ciment que hem patit amb els governs conservadors on la grava i l´asfalt han estat més importants que les persones.

En la passada campanya electoral vaig conèixer Aina Calvo i em va causar una impressió molt favorable. Era un matí lluminós, esplendent. Aina Calvo explicava el seu programa als veïns del meu barri, just davant l´església de Santa Pagesa. Un bon amic meu, vell lluitador socialista que coneixia d´anys i amb el qual hem debatut tantes i tantes coses, servant sempre l´esperança en un redreçament de la situació, en una millora de la vida de les classes populars, em va presentar la candidata socialista. Amb l?actual batlessa parlàrem durant una bona estona dels problemes que la gestió del PP havia provocat a Palma, de la necessitat de reforçar el protagonisme de la societat civil. La vaig veure extremadament receptiva quant a impulsar una política que facilitàs l´accés del poble a un habitatge digne, entestada a bastir una ciutat més humana i habitable. Em va aparèixer com a preocupada igualment pels barris abandonats, per les qüestions de l´especulació urbanística, enemiga aferrissada de la corrupció que hem patit aquests anys i patim ara mateix.

Vaig pensar que Aina Calvo podria representar una porta oberta a l´esperança, i encara més quan la vaig notar pels problemes de difusió de la cultura catalana i de promoció dels nostres autors, qüestions en què la majoria de polítics de l´esquerra institucional naveguen amb els ulls clucs sense saber què dir ni què fer. Una dona que sabia escoltar, receptiva als suggeriments de la gent que l´envoltava aquell matí, lluny del posat fals de tants polítics professionals que coneixem. Xerrava, explicant als que ens havíem congregat al voltant, les idees que volia impulsar, els plans que s´havien de portar a la pràctica amb urgència. Constatava com, per primera vegada en dècades, em trobava ben lluny d?aquells dinosaures de la política, els vividors del romanço que hem conegut durant els darrers trenta anys. Parl d´aquella mena de dirigents que són capaços de qualsevol cosa per a romandre en nòmina, fins i tot fent travetes als companys i companyes, canviant d´idees si és necessari, oblidant el que han promès a l´electorat, per a romandre tant com puguin trepitjant moqueta i gaudint de cotxe oficial.

Aina Calvo digué més d´una vegada que no cediria mai la batlia de Palma a una força minoritària i tampoc, accentuà la inflexió de la seva veu, "serviria de moneda de canvi per a dubtoses transaccions de cadires i privilegis". Em va semblar summament sincera i ho acaba de demostrar amb els fets. Una dona valenta, que s?estimava més marxar a casa seva si havia de fer res que consideràs menysteniment envers la gent que havia confiat en el seu discurs. Esperam que Aina Calvo perservi en aquesta línia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!