S’ha inclòs al Dansàneu de juliol el Congrés Internacional sobre Els orígens de la cacera de bruixes a Europa. El Codi contra la Bruixeria (1424) s’insereix en el llibre dels Costums i Ordinacions (s XIV-XV) de les Valls d’Àneu, es considera el 1er document conservat al continent europeu.
Ma Mercè Marçal ofereix en el poemari Bruixa de dol sentiments pregons: “Avui les fades i les bruixes s’estimen”; “Bruixa de dol/ Lligo els records i tanco la maleta:/ que engoleixi aquest llast l’avenc marí./ Que els peixos cusin la boca d’un destí/ amarinat en aigües de desfeta./
La repressió i el terror es consubstancial de l’època de decadència del sistema que comporta l’imperi del poder del capital privat: explotació, espoli, militarisme, colonialisme, racisme, domini, guerres, assassinats massius i destrucció dels bens, la natura, llibertats i pobles. Una caça de bruixes generalitzada i globalitzada. Ucraïna, Palestina-Gaza i l’altra cinquantena de guerres ho atestigüen.
Repressió del règim constitucional de tall neofranquista és el resultat del manteniment governamental de la llei mordassa, malgrat els pactes per derogar-la. La judicatura i les policíes (PN, GC, CNI) guanyen el pols a les llibertats i a la democracia representativa monàrquica. La ultradreta cofoïa.
Una mayoría del Congrés estatal (PP, Vox, Junts) ha frenat en sec la nimia millora de reforma de la infame llei d’estrangeria, malgrat clama al cel que es derogui per defensar els drets de totes les persones, incloses les migrants. Els menors seguirán desemparats sense obligació de les autonomías d’acollir-los, això en un Estat on el turisme gairebé doble la població resident. La poteta parda del xovinisme de Junts els agermana en el factor social amb les dretíssimes forces espanyoles reaccionàries del PP i Vox. És alliçonador pel 21% de migrants al país, també per una bona part dels aborígens. Fets són més que paraules, desitjos i fins i tot programes propagandístics.
Centenari Lenin. “La fallida de la II Internacional” (1915): “La majoria dels partits socialistes… s’han posat al costat del seu Estat Major central, dels seu Govern i de la seva burgesia, contra el proletariat”. “El socialisme y la guerra”: “Els socialistes han comdemnat sempre les guerres entre els pobles, per considerar-les actes de barbàrie i vandalisme. Però la nostra actitud davant la guerra es, per principi, diferent a les dels pacifistes burgesos (partidaris i predicadors de la pau) i els anarquistes. Diferim dels primers perquè comprenem l’inevitable lligam de les guerres amb la lluita existent entre les classes dins de cada país, perquè comprenem la impossibilitat de posar fi a le guerres sense suprimir i sense instaurar el so cialilsme. Diferim també d’ells perquè reconeixem plenament que le guerres civils, és a dir, les guerres empreses per la classe oprimida contra la clase opressora -les guerres dels esclaus contra els esclavistes, del camperola serv contra els terratinents, dels asssalariat contra la burguesia- són legítimes, progressives i necessàries. Diferim tant dels pacifistes com dels anarquistes en que nosaltres, els marxistes, reconeixem la necessitat d’un estudi històric (des del punt de fita del materialisme dialèctic de Marx) de cada guerra per emparat”. Tom 26, Obres complertes. Ed. Progreso, Moscou.
25 de juliol de 2024
