Literatura catalana moderna - Illes

Com pot ser que l’única bandera que no es pot dur amb tranquil·litat sigui la de l’illa que estimam? Quin problema hi ha? No parl ni de tecnicismes ni de projectes polítics, parl del cor. Sempre m’he demanat per què es pot dur la de Felanitx, la de Manacor, la de Pollença o la d’Inca, posem per cas, o la de Menorca i la d’Eivissa. Es pot dur la senyera quadribarrada, es pot dur l’estelada, però la bandera de Mallorca genera una sospita entre una part de la gent que més s’estima la llengua. Per què l’única que ‘divideix’ és la de Mallorca i no cap altra?

No regalem la bandera de la nostra estimadíssima illa als qui la volen destruir, als qui la volen enfrontar a la llengua catalana, als qui la volen atiar contra tot i contra tots. Sempre he pensat que des del catalanisme cultural s’ha regalat la defensa de la mallorquinitat a qui la vol enfonsar. Mai ho he vist com una mostra ni de força ni d’intel·ligència.

Em sent profundament mallorquí i la bandera de Mallorca també és la meva bandera.

Sortim al carrer per defensar Mallorca però, durant anys i panys, molts mallorquins no han gosat enarborar-la. Mal vista, potser, perquè l’anticatalanisme l’usa? Podem tenir-ne d’altres, però passa d’hora que puguem posar-la als nostres balcons, si ens ve de gust.

Ja vaig haver de decidir sobre banderes el 1987. Organitzava l’acte dels primers Premis 31 de Desembre, en el 25è aniversari de l’OCB. Havia estudiat els guardons més significatius de Catalunya, Balears i València, com la Nit de Santa Llúcia, d’Omnium Cultural; els Premis Octubre, d’Acció Cultural del País Valencià/Editorial 3i4; els Premis Ciutat de Palma i els Premis d’Acció Cívica de la Fundació Jaume I. Vaig creure que li convenien, a Mallorca, uns premis d’acció cívica, més que no literaris, destinats a reconèixer la tasca i l’exemple de tanta gent que a les nostres illes ha mantingut viva la llengua i la cultura en tots els àmbits, i la junta directiva ho aprovà, fa gairebé 40 anys. Havia demanat el Teatre Principal de Palma al Consell de Mallorca i em va atendre Alfonso Salgado, del PP, conseller insular de Cultura. Davant l’escenari del teatre (la quadribarrada era l’oficial de Catalunya des de 1979, encara que també representi la llengua), em diu: “Toni, si hi ha la bandera catalana i ha d’haver l’espanyola, el teatre és un espai institucional”. M’ho pens i li contest: “I si no n’ hi ha cap?”. Digué: “Si no n’hi ha cap, idò cap problema”.

Poc després, arribarien les Diades per la Llengua que començaren amb la “Cadena Humana més gran de la història de Mallorca” (1995) en favor de l’escola en català, els efectes de la qual encara perduren amb el Decret de Mínims. Vaig decidir “no fer bandera de cap bandera” des de l’organització per sumar el màxim de sensibilitats i mai donàrem cap indicació als manifestants en aquest aspecte. Ens hi jugàvem l’escola i la llengua, prioritat absoluta. Resultà  que senyeres i estelades, sobretot estelades, foren les més usades, en correspondència amb els sectors més actius. Veure-hi una bandera de Mallorca era excepcional, encara que l’única que hi hagué al costat d’una senyera l’any del Mosaic Humà (1996) sigui la portada d’un llibre.

Una anècdota. En una de les Diades per la Llengua que acabaren davant el Consolat de Mar, vaig fer col·locar una bandera mallorquina a l’escenari, en un lateral. Qualcú, escandalitzat, va escriure un article. Demanava explicacions sobre l’ús d’aquesta bandera i ho trobava tan inexplicable que s’interrogava sobre si no existiria un ‘pacte secret’ amb el Govern, aleshores del PP. La seva pregunta tenia mèrit: mobilitzar 30.000 mallorquins per pressionar el Govern en favor de la llengua catalana a Mallorca, adoptar mesures efectives a Mallorca i protegir l’ensenyament en català a les escoles de Mallorca no tenia pes a bastament, per a aquella persona, comparat amb el sacrilegi de posar una bandera de l’illa a l’escenari. Hi ha aspectes de la ‘intel·ligència natural’ que no entendré mai.

He anat a la cadena humana de Salvem es Trenc i a la manifestació exemplar de “Mallorca al límit” de juliol. Hi he trobat a faltar banderes mallorquines, no per cap entelèquia sinó perquè es tracta de protegir Mallorca i, curiosament, la que volia dir “Salvem Mallorca” només ho podia fer amb el mapa i la bandera de l’illa.

No parl ni d’obligacions ni de sentiments dels altres, ni en nom de ningú. Parl de no regalar la legítima i necessària defensa de la mallorquinitat a qui la vol esborrar de mapa.

—

Antoni Mir Fullana

President honorari / Editorial Moll

www.novaeditorialmoll.cat

607 074 935

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!