Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

3 d'agost de 2021
0 comentaris

Aproximació a Miquel Costa i Llobera

Aproximació a Miquel Costa i Llobera

 

L’any 2004 es compleix el cent-cinquantè aniversari del naixement de Miquel Cosa i Llobera. Poeta, traductor, orador i prosista, és l’autor d’obres tan conegudes com “El Pi de Formentor” (1875), “Defalliment” (1876), “La gerreta del catiu” (1895), “Castell del Rei” (1896) o De l’agre de la terra (1897). També va escriure, entre moltes altres obres, La deixa del geni grec (1900), el llibre Tradicions i fantasies (1903) i Horacianes (1906). En la GEM podem llegir que “era fill d’una família de rics terratinents, que solia passar els estius a una possessió de Formentor, els paratges de la qual esdevindrien la font d’inspiració de molts dels seus poemes”.
A començaments del segle XX l’obra i concepcions literàries de Miquel Costa i Llobera esdevenen un dels fonaments més importants del noucentistes enfrontats als modernistes. Malgrat que Costa i Llobera en la conferència La forma poètica (1904) pareix que prova de conciliar la poesia basada en la inspiració i proposa l’harmonia entre forma i contingut, es pot dir que Horacianes esdevé amb el temps una obra fonamental en el combat contra les concepcions del modernisme català.
Com explica Maria Antònia Perelló en la seva introducció a Un vol d’inefable poesia (Ciutat de Mallorca. Tià de sa Real, 2003), en les pàgines 66-67: “Aquest volum d’Horacianes representa la consagració definitiva de Miquel Cosa i Llobera com a un classicista, sorgit en plena orgia romàntica, que gairebé no assimila l’estètica modernista. La publicació d’Horacianes el 1906 coincideix amb l’entronització del Noucentisme en el món de les lletres catalanes. Així, Costa esdevé un model literari per a les noves generacions noucentistes, que presenten amb ell afinitats estètiques i ideològiques, com el classicisme mediterrani i un accentuat conservadorisme”.
Es pot dir que l’esperit noucentista es congria a partir d’uns fets polítics i culturals ben delimitats. L’any 1906 que, recordem, és l’any de l’edició d´Horacianes, marca una fita concreta en aquest aspecte. Pensem que és l’època de l’inici de la publicació del “Glosari” per part d’Eugeni d’Ors a les pàgines de La Veu de Catalunya i de Els fruits saborosos de Josep Carner. També se celebra el Primer Congrés de la Llengua Catalana. Els anys que van de 1906 a 1923, època de consolidació d’aquest moviment són problemàtics per a la burgesia del Principat. Els famosos fets revolucionaris de 1909 que, per cert, marquen el declivi creatiu de Costa i Llobera, la consolidació de les idees socialistes i anarquistes dins del moviment obrer, la gran vaga revolucionària de 1917, tot plegat obliga els poders de l’estat i els seus intellectuals, entre els quals alguns noucentistes, a perfilar la lluita ideològica-cultural contra les concepcions considerades “subversives”. Entre aquestes concepcions considerades “dissolvents” hi ha, evidentment, el modernisme, que combaten a sang i foc els noucentistes.
Com expliquen molt bé Glòria Casals, Manuel Llanas, Ramon Pinyol i Torrens i Llorenç Soldevilla en Literatura catalana amb textos comentats (Barcelona, Edicions 62, 1982), pag. 273, el noucentisme… “significava rebuig total del Romanticisme i exaltació de l’ordre ‘natural’ tradicional. S’havia de rescatar la cultura de les mans dels intellectuals bohemis i revoltats, i adequar-la al nou horitzó político-social”. Com havien dit un poc més amunt (pàg. 271): “En definitiva, a la burgesia li interessà de crear un estat d’opinió favorable, per a la qual cosa comptà amb la collaboració de nombrosos intellectuals de gran competència”.
Finalment aquest ajut simplement “intellectual”, en el pla ideològico-cultural no basta a la burgesia per a mantenir el control de les classes populars. Aleshores es deixa la poesia i es passa a la dictadura pura i simple: Miguel Primo de Rivera, amb consentiment del rei Alfons XIII, acaba amb les poques llibertats que regien l’Estat espanyol d’ençà la Restauració borbònica del darrer terç del segle XIX.
Però d’ençà els anys trenta qui més ha estudiat la vida i l’obra de Miquel Costa i Llobera és el pobler Bartomeu Torres Gost (sa Pobla, 1905 – 1989). Bartomeu Torres Gost es doctorà en filosofia l’any 1927 i s’ordenà de prevere a Roma el 1928. De 1961 a 1968 fou canonge degà de la Seu de Mallorca.
D’ençà finals dels anys vint aquest sacerdot i estudiós centrà els seus estudis en la vida i obra del famós autor pollencí. A la seva dedicació es deu la primera aproximació a Miquel Costa i Llobera. Es tracta del famós llibre Mn. Costa i Llobera: assaig biogràfic, que va ser editat en la cèlebre Biblioteca “Les Illes d’Or” (núm. 11-12) l’any 1936. El llibre conté un pròleg de Llorenç Riber signat a Barcelona el mes de febrer del mateix 1936 i un altre prefaci del mateix Bartomeu Torres Gost. En aquest prefaci, Torres Gost ens recorda l’admiració sentida vers l’autor d’Horacianes. Escriu el biògraf: “Entre els records que els anys esborren, n’hi ha un que la memòria ha retingut ben viu en un dels freqüents viatges de Mn. Costa de Pollensa a Palma, un dia es passejava amb la capa amollada i el breviari a les mans, esperant la sortida del tren a l’estació de La Pobla, on anàvem cada capvespre un estol d’amics…(…) Volíem besar-li les mans i dir les primeres estrofes del Pi per demostrar que el coneixíem…”.
Però aquest assaig biogràfic de 1936 només va ser l’inici de tota una vida dedicada a servar la memòria de l’autor de Pollença. Posteriorment a l’edició del número 11-12 de “Les Illes d’Or” sortiren editats: Una vocación tardía Don Miguel Costa i Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolari (1956), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó Campamar (1975), Costa i Llobera y Santa Teresa. Bosquejo de sus relaciones (1982)…
Ara bé, les dues obres podríem dir-ne “bàsiques” per a anar copsant la idea que té Torres Gost de Costa i Llobera són, sens dubte, Miguel Costa y Llobera 1854-1922: itinerario espiritual de un poeta (Barcelona, Biblioteca Balmes, 1971) i Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 1985).
Ambdues obres són imprescindibles per a penetrar en el món de l’autor de Pollença. És evident que totes les aportacions de Bartomeu Torres Gost, estudiades des d’una òptica contemporània i amb les eines que proporciona el materialisme històric, esdevenen acurades hagiografies fetes per a promocionar la fama del personatge estudiat. Es comenta que la intenció secreta de Bartomeu Torres Gost era proporcionar a l’historiador del futur i sobretot als estudiosos del Vaticà, les “proves” de la bondat del poeta per aconseguir la seva possible beatificació i qui sap si la santificació. Aquesta és la primera constatació que dels llibres que comentam pot fer un lector imparcial. Però ha de quedar ben clar que aquestes hagiografies, especialment el primer assaig de 1936 i la seva posterior ampliació, en castellà, l’any 1971, aporten tal quantitat de documentació, cartes, bocins del dietari, confidències de personatges i persones que conegueren Miquel Costa i Llobera, que són, com ja hem dit, eines d’imprescindible consulta.

Fins fa uns anys era prou complicat trobar llibres que estudiasin la vida i l’obra de Miquel Costa i Llobera. No és que no hi hagués llibres publicats. El problema és que eren mals de trobar si exceptuam els que, de forma quasi miraculosa, havia anat editant l’Editorial Moll. Existien els “clàssics”, aquell quasi introbable, a no ser en Llibres Mallorca, Mn Costa i Llobera: assaig biogràfic, que l’incansable Bartomeu Torres Gost havia publicat a “Les Illes d’Or” l’any 1936, pocs mesos abans de l’esclat de la guerra civil. També podies trobar, després d’acurada recerca, les famoses Visions de Palestina de Costa i Llobera (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 1977), Primeres poesies (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 1981) i la reedició d’Horacianes, amb pròleg de Jaume Vidal Alcover, també de l’Editorial Moll (1990).
Igualment era a l’abast del lector De l’agre de la terra (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 1997) i l’estudi de Josep Sureda Blanes Entorn de Miquel Costa i Llobera, editat per Editorial Moll amb collaboració amb la Fundació Rotger Villalonga (1999) i l’imprescindible Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich, cartes recopilades, com es pot imaginar, per Bartomeu Torres Gost (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 1985).
Però no intentàssiu adquirir a cap llibreria de Ciutat el famós Miguel Costa i Llobera (1954-1922): itinerario espiritual de un poeta del mateix Bartomeu Torres Gost i que edità la Biblioteca Balmes de Barcelona el 1971!
Provar de trobar aquest darrer llibre era -i imagín que continua essent!- una epopeia de les antigues. Puc donar fe que, fa uns anys, quan amb el grup d’escriptors de sa Pobla (Alexandre Ballester, Pere Bonnín, Rafel Socias, Francesc Gost, Miquel Segura, etc.) preparàvem un homenatge a l’autor de Pollença, no el vaig trobar per part ni banda. Un bon amic meu, professor del departament de català de la UIB, m’aconsellà anar pels voltants de la Seu perquè per aquells indrets, armat de paciència i en pla de detectiu, provàs de trobar informació respecte a l'”introbable”.
Dit i fet. Un plujós dia d’abril de l’any 2000 em vaig dirigir a la Seu. Hi hagué sort. En els arxius que hi ha en el primer pis de l’antic edifici de l’Almoina vaig poder trobar un vell canonge que, pel que m’explicà, conegué a fons Bartomeu Torres Gost. Aquest bon home m’indicà, com aquell que indica el guardià de les claus del tresor, una persona que feinejava en l’ombra de la sala, tenint cura de vells pergamins curulls d’història. Era un dels escolans vells de la Seu. L’escolà, molt amable, m’acompanyà fins a un taulell amb llibres i butlletins religiosos que hi havia vora l’entrada de la porta de la Seu i, oh miracle!, allà, quasi amagat, tapat per un munt de llibres de missions, vides de sants i els habituals fulls parroquials, poguérem trobar un exemplar del llibre de Bartomeu Torres Gost.
Vaig dipositar, com era preceptiu, el preu que em demanaren i, més content que un infant amb la seva joguina el dia dels reis, vaig tornar al meu despatx.
Valgui aquesta història com a curiosa anècdota del que costa trobar, a la seva terra, material d’estudi d’un dels poetes més coneguts dels Països Catalans.
Per a gent que, malgrat sigui des d’òptiques estètiques i ideològiques diferents, estimam els nostres clàssics, no podeu imaginar el sotrac que significa entrar a una llibreria per a demanar un llibre de Costa i Llobera i sentir que no en tenen cap. Pitjor encara. Si l’empleat és d’aquells que solament coneixen l’existència dels darrers èxits espanyols o nord-americans, sense cap mena de vergonya et pot dir que no sap qui és aquest “autor desconegut”. Arribats a aquest punt, hauríem de saber apreciar com pertoca la feina d’infrastructura cultural feta des dels seus inicis per l’Editorial Moll. Sense les edicions concretes iniciades en el seu temps per Francesc de B. Moll i continuades posteriorment per Josep M. Llompart i Francesc Moll, poca cosa s’hauria arribat a conèixer de Miquel Costa i Llobera. Ni de gairebé cap altre autor nostrat.
Posem un exemple. Parlem de la importància cabdal que, per al coneixement de la poesia de Costa, significa l’edició d’Antologia lírica, editada per Editorial Moll i patrocinada pel diari Última Hora el 1972. Obra que ha tengut amb posterioritat dues edicions més: la de 1980 i la de 1990.
Durant molts d’anys, els amants de les nostres lletres ens haguérem de conformar amb tenir tan sols a l’abast el llibre biogràfic de Torres Gost sobre Costa i Llobera de l’any 1936. Sortosament, Josep M. Llompart, que sabia a la perfecció de totes les mancances culturals que la victòria del feixisme havia significat per a la nostra cultura, es preocupà de portar a la impremta les lliçons de l’històric curs de llengua i literatura mallorquina que el mateix Llompart va donar per Radio Juventud d’Inca la tardor de 1960.
Aquestes importantíssimes lliçons, potser les primeres que es podien sentir per una ràdio del “Movimiento” en els tenebrosos anys seixanta, foren recollides en forma de llibre, un que seria bàsic per a la formació de molts d’escriptors mallorquins de finals dels seixanta i començaments del setanta. El llibre “militant”, en paraules de Llompart, sense pretensions de “cientificitat”, però que esdevingué una arma efectiva del nostre desvetllament nacional i cultural, portava per títol La literatura moderna a les Balears i, com no podia ser d’altra manera, va ser editat per l’Editorial Moll el desembre de 1964.
Precisament el capítol VIII del llibre (pàgs. 76-87) està completament dedicat a la vida i obra de Miquel Costa i Llobera. Va ser precisament aquesta obra i la reproducció dels famosos versos de “Lo pi de Formentor” el que, malgrat no fos el poeta de la nostra joventut, ens obrí les portes per a anar aprofundint en la l’obra poètica de l’autor de Pollença.
Però de cop i volta aquesta sequera referent a l’edició i a l’estudi de la poesia de Miquel Costa i Llobera comença a trencar-se de forma, pensam, irreversible. Hi ha tres llibres nous de Josep M. Llompart que palesen l’interès sempre constant que l’amic tengué per l’estudi del Romanticisme, el Modernisme i el Noucentisme. En un llibre de Josep M. Llompart titulat Paisatges poètics del Romanticisme al Noucentisme (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 2003), edició a cura de Maria Antònia Perelló Femenia, una de les investigadores, juntament amb Pere Rosselló Bover i Joan Mas i Vives, que més ha estudiat l’obra de Miquel Costa i Llobera, podem trobar diverses aproximacions als autors i corrents poètics que bastiren la literatura catalana en la cruïlla dels segles XIX i XX.
En aquesta obra no podien mancar les aproximacions a Costa i Llobera i a tots els intellectuals que conformaren la seva manera de copsar el fet poètic. Ens referim a Joan Alcover, a Jacint Verdaguer, a Marian Aguiló, a la societat catalana que, en plena Renaixença cultural i política, va anar bastint els fonaments del seu futur.
En El llac i la flama: apunts sobre poesia contemporània a Mallorca (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 1998), edició igualment a cura de Maria Antònia Perelló Femenia, trobam igualment una acurada aproximació al món poètic de Miquel Costa i Llobera i a la seva influència sobre la poesia contemporània a Mallorca. Els tres treballs que conté el llibre, ens informa la curadora, foren escrits entre 1954 i 1955 i van aparèixer pòstumament a l’arxiu de Josep M. Llompart.
En un tercer llibre de Josep M. Llompart, el titulat Els nostres escriptors (Ciutat de Mallorca, Editorial Moll, 1996), també trobam un estudi dedicat a Costa i Llobera (pags. 141-146) i a alguns altres dels escriptors que conformen la columna vertebral de la nostra literatura: Ramon Llull, Tomàs Aguiló, Marian Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza, Bartomeu Ferrà, Joan Alcover, Salvador Galmés, Llorenç Riber, Gabriel Alomar, B. Rosselló-Pòrcel, Miquel Dolç, Marià Villangómez, i un llarg etcétera.
Tots aquests llibres han servit per a anar aprofundint en la vida, l’obra i els corrents culturals que conformaren el món de Miquel Costa i Llobera.
Un bon resum del més important que s’ha escrit sobre l’autor de Lo Pi de Formentor el podem trobar en l’apartat “Bibliografia” del llibre Un vol d’inefable poesia, amb un acurat estudi de Maria Antònia Perelló Femenia (Ciutat de Mallorca, Fundació Sa Nostra, 2003). En aquest apartat podem trobar informació d’alguns llibres mals de trobar en les llibreries actuals. Per exemple: el treball de Miquel Batllori La trajectòria estètica de Miquel Costa i Llobera (Barcelona, Barcino, 1955) i les diverses aportacions fetes per Carles Riba, Jaume Vidal Alcover, Antoni Vilanova, Joan Pons i Marquès, Jordi Castellanos, Miquel Gayà o Manuel Llanas.
Però ha estat precisament el 2003 que just ara mateix hem deixat endarrere el que ens ha aportat dos llibres bàsics en el coneixement del poeta de Pollença. Ens referim a Un vol d’inefable poesia que, amb un importantíssim estudi de Maria Antònia Perelló titulat “Els càntics inefables de Miquel Costa i Llobera” (pags. 7-99), ens introdueix, amb profund coneixement de causa, a una de les millors antologies de la poesia costalloberiana que coneixem.
Igualment el professor Joan Mas i Vives ha estat l’encarregat, per part de la Fundació costalloberiana Rotger i Villalonga, d’aportar-nos el primer volum de l’Edició Crítica de l’obra literària de Costa i Llobera. El llibre que porta per títol Poesies 1985 (Ciutat de Mallorca, Lleonard Muntaner Editor, 2003) serà l’inici, com hem dit una mica més amunt, d’una gran edició crítica de la poesia de l’autor pollencí.
Joan Mas i Vives, a part d’una documentadíssima introducció (pàgs. 11-63) en la qual estudia Poesies, ens informa també de les variants anteriors, manuscrites o impreses, de cada poema d’aquella inicial edició de 1885.
Recordem que la selecció la va fer el mateix Costa i Llobera mesos abans de marxar a Roma a cursar estudis de teologia. És una època difícil i complicada per a l’autor de La Vall, L’Arpa, Damunt l’altura, etc. Com sabem per Torres Gost o seguint la correspondència editada pel mateix Torres Gost en el llibre Epistolari de Miquel Costa i Llobera i Antoni Rubió i Lluch a Joan Lluís Estelrich, el poeta vivia aleshores una de les seves freqüents crisis existencials. Amb greus remordiments de consciència per haver perdut cinc anys a Madrid i Barcelona sense acabar la carrera de dret que el seu pare volia que fes; immers en la grisor de la vida pollencina de finals del segle XIX, amb poques distraccions a no ser les acostumats excursions als indrets de la comarca que ell tant estimava, com demostra la seva obra; refugiat en la lectura dels romàntics del moment i els clàssics grecollatins, Costa i Llobera sap que ha de prendre la decisió de la seva vida: anar a estudiar a Roma i, aquesta vegada, sense cap mena d’excusa, aprofitar el temps. Vol, així ho ha decidit després de molts meditació, ordenar-se de sacerdot talment com ha promès al seu pare, Miquel Cifre.
I és precisament en aquests moments de crisi que Miquel Costa i Llobera fa la selecció de les obres que conformen el llibret Poesies. Ho fa, com explica en la introducció de la primera edició d’octubre de 1885, per a provar de depurar els possibles errors d’influència pagana i d’assimilació acrítica dels clàssics grecs i llatins, llegits i estudiats en la seva llarga adolescència de lector i poeta. Per això demana als amics, i a Menéndez Pelayo, a Madrid, la destrucció de la seva oda A Horaci; a d’altres els exigeix igualment que facin desaparèixer per sempre més algunes de les seves traduccions més reeixides dels clàssics llatins… Tot plegat un voler ser més papista que el Papa. Un rigor que els anys d’estudis a Roma, sortosament, aniran calmant fins a fer-lo copsar que havia exagerat moltíssim el problema i que, com era evident, traduir i parlar elogiosament de l’alta qualitat dels autors “pagans” no significava caure en pecat mortal, amb la possibilitat afegida de patir eternament les flames de l’infern.
Joan Mas i Vivés és, per altra part, l’encarregat de l’estudi preliminar de Poesies 1885 i del comentari crític de cada poema. Per la nostra banda trobam molt encertada aquesta tria de la Fundació Rotger i Villalonga, ja que tothom coneix a la perfecció els nombrosos treballs, tant d’investigació com d’edició de texts de literats de la Renaixença, que ha realitzat el catedràtic de Literatura Catalana de la Universitat de les Illes. Parlam dels treballs sobre Tomàs Aguiló, Marià Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza o, ara mateix, aquesta introducció a Miquel Costa i Llobera. Joan Mas i Vives també es autor de la versió moderna del Llibre de les bèsties de Ramon Llull (1980), Reflexions sobre la poesia catalana (1982) i Josep de Togores i Sanglada, comte d’Aiamans (1767-1831). Biografia d’un illustrat liberal (1994). Segons ens informa la Fundació Rotger-Villalonga, per primera vegada en molts d’anys el públic lector podrà tenir a l’abast, sense haver d’anar a peregrinar per aquí i per allà, una collecció de volums que permetran un major coneixement i aprofundiment en l’obra costalloberiana. El pla general de l’edició crítica de l’obra literària de Costa i Llobera, constarà dels següents deu volums: 1. Poesies (1985); 2. De l’agre de la terra; 3. Líricas; 4. Tradicions i fantasies; 5. Horacianes; 6. Poesies (1907); 7. Visions de Palestina; 8. Poesies disperses; 9. Traduccions poètiques i 10. Obres en prosa.
Una vasta obra d’imprescindible consulta perquè, com explica la Fundació: “S’havia d’arribar al que, en els temps moderns, exigeixen els estudiosos, les Universitats, i les Biblioteques o Museus de major prestigi: s’havia d’arribar a l’Edició Crítica de les Obres Literàries, imprescindible pel coneixement profund i cabal de l’obra del poeta: mitjançant tal edició, això és, a través d’aquestes vitrines d’anotacions, variants i referències es pot comprendre millor la inspiració de Costa, que és el mateix que dir el seu esperit i personalitat”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!