Els espanyols celebren una constitució que els autoritza a bombardejar-nos cada 50 anys. Més ben dit, quan ens independitzem. Quina brometa, oi? Una broma de molt mal gust que un dels pares que la va parir diu que ens l’hem de prendre amb bon humor.

No mirem cap a una altra banda. És així. Deixem-nos ja de contemplacions benintencionades.  I si t’irrites, si odies aquests malparits, pren aquest sentiment de cara i amb coratge, sense culpa i sense por, i pensa que fas bé. És el sentiment pertinent. Després, atempera’l, puja’l al cervell i planifica fredament l’acció. La irritació permanent afebleix i pot ser signe d’impotència. Deriva-la cap a l’acció que pertoca.

Ara bé, al pa, pa i al vi, vi. Si ens amenacen, no riurem, si es complauen amb la sang dels nostres compatriotes i la nostra, no ho podem oblidar. Amb els que ens volen mal, no hi ha fraternitat possible. O canvien la constitució o segueixen sent els nostres enemics. Siguem valents i escopim-los la seva vergonya. I després, anem per feina. A l’atac! 

I sí, tothom ho sap: Espanya ens roba, ens empobreix i ens espolia. I no hi ha fada que pugui desfigurar aquesta realitat.