Literatura catalana moderna - Illes
Blog de l'escriptor Miquel López Crespí
La transició: una història alternativa
La transició: per una història alternativa
Per Miquel López Crespí, escriptor
Els llibres d’història propers a la historiografia oficial, propera al PSOE, al PCE o a la dreta, no parlen de l’esquerra alternativa de les Illes (a no ser per demonitzar-nos i, més d’una vegada, criminalitzar-nos). L’esquerra republicacana, els diversos partits que no acceptaren els pactes amb el franquisme reciclat en temps de la transició, o són criminalitzats o no existim. Crec que haurem d’anar bastint la història alternativa a totes les mentides a què ens tenen acostumats els intel·lectuals servils amb qui comanda. Al final de la dictadura, com a demostració de qui havia militant activament contra el feixisme, hi havia nombrosos militants de l’esquerra revolucionària a la presó de Palma. A ran de la presentació clandestina de l’OEC,la Brigada Social ens vengué a detenir, i, després dels interrogatoris acostumats -vespres amb fred als soterranis del Govern Civil-, ens posaren en mans del jutge. L’acusació era haver presentat un partit il.legal. Ens caigué al damunt una multa de setanta mil pessetes que, evidentment, no volguérem pagar. La lluita era per a imposar la llibertat de tots els partits obrers i d’esquerra. No podíem acceptar que haguéssim comès cap delicte. Pocs dies després, en Jaume Obrador, en Josep Capó i jo mateix, acompanyats fins a les portes dels jutjats per centenars d’amics i companys, entràrem a la presó de Palma. La solidaritat amb nosaltres per part de l’"oposició" reformista al règim va ser qauasi inexistent. La naixent i inexistent socialdemocràcia (PSOE), l’estalinisme carrillista (PCE) -exceptuant les activitats d’alguns militants tipus Catalina Moragues etc-, preocupats pel desenvolupament dels pactes amb el franquisme reciclat, feien tot el possible per a impedir la lluita popular al carrer. La manifestació del 12 de novembre de 1976 havia estat una imposició de les forces revolucionàries, de la pressió de la base i, en constatar la puixant combativitat del poble, les direccions dels partits abans esmentats pactaren fer el possible per a no repetir aquest tipus de demostracions antifeixistes que els havia fugit de les mans. Per això el desembre de 1976 no volgueren mobilitzar-se en favor de l’amnistia. Més que res, en lloc de solidaritzar-se amb els presos polítics de MCI, PORE, OEC i independents que hi havia dins la presó, el que maldaven era per oblidar el problema. I, més que res, per criminalitzar les nostres organitzacions. Tant el PORE com l’OEC criticàvem constantment les maniobres de l’estalinisme per a arribar a uns acords amb el feixisme reciclat. Era evident per a qui tengués dos dits de vista que els pactes anaven encaminats a aconseguir quotes de poder dins l’estat a canvi de frenar les justes exigències de democràcia dels pobles. [Continuar]
Però aquesta voluntat de no mobilitzar-se contra la maniobra continuista dels sectors més intel× ligents del règim franquista, no solament es concretava a impedir les demostracions enmig del carrer en contra de la dictadura. Tampoc no volien fer ni la mínima activitat cultural. El simple muntatge d’un recital de cançó per a recollir diners en solidaridat amb els detinguts a Palma ja era considerat un acte de greu "provocació" per aquestes sectors. Darrerament he enregistrat algunes cintes amb membres del Comitè de Solidaritat amb els Presos Polítics de Palma que nfirmen el que estic dient en aquest article. Concretament en aquestes cintes Margarida Chicano Sansó, una de les màximes dirigents del comunisme mallorquí en els darrers anys de la dictadura, cofundadora del GAD (Grup d’Alliberament de la Dona), militant d’OEC i representant dels comunistes de les Illes en el Comitè de Solidaritat, així m’ho confirmava. Igualment es poden trobar proves concretes d’aquest boicot total i absolut del carrillisme illenc (PCE) i la inexistent socialdemocràcia, en els diaris de finals de 1976. Concretament hem repassat la col.lecció del periòdic Última Hora i hem trobat la confirmació de totes i cada una de les asseveracions que ens han fet oralment alguns membres del Comitè de Solidaritat. Juan R. Villaverde deixava constància palpable d’aquesta indiferència de l’Assemblea Democràtica i forces pactistes (especialment PCE i PSOE) en una crònica apareguda a Última Hora el 30-XII-1976 que portava el títol "Fracasado el intento de organizar un festival". El periodista feia un resum de les declaracions que li havien fet els membres del Comitè de Solidaritat amb els presos polítics. Paraules que venen a confirmar les declaracions de la dirigent comunista abans esmentada. Explicava Juan R. Villaverde: "En los locales de la Obra Cultural Balear se reunieron anoche cinco representantes del Comité de Solidaridad para tratar de aclarar la participación de dicho comité frente a los ex-presos políticos detenidos: Margarita Chicano, Mª del Carme Giménez, Mª Dolores Montero, José López y Juan Coll".
Aquest Comitè explicava la manca de participació de les forces pretesament d’oposició en el treball d’aconseguir reunir diners per poder pagar les fiances dels ex-presos polítics..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!