Dietaris d’escriptors catalans Breviari contra els servils: dietari d’un escriptor en temps de la barbàrie

Dietaris d’escriptors catalans

Breviari contra els servils: dietari d’un escriptor en temps de la barbàrie

per Miquel López Crespí, escriptor

Em demanen alguns lectors la data exacta del començament de Breviari contra els servils: dietari d’un escriptor en temps de la barbàrie, que acaba de publicar l’Editorial Calima de Ciutat de Mallorca. El recull de materials que ha editat Calima forma part del caramull de notes (i carpetes!) que des de sempre (potser d’abans i tot de la publicació del meu primer llibre) he anat escrivint sense interrupció. Són detalls de la vida quotidiana, reflexions damunt l’amor, la cultura, la política de cada dia, els somnis, l’art, els viatges… En un principi eren escrits personals, notes que no havien de ser publicades. Amb el temps alguna d’aquestes simples reflexions de viatge (escrita a un aeroport, a la taula d’un cafè de qualsevol ciutat) serviren per enllestir un poema o foren l’inici d’una narració curta. En aquest Breviari contra els servils es poden trobar igualment alguns esbossos del que després han estat novel× les i obres teatrals. També s’hi poden trobar reflexions escrites des de la literatura de l’absurd com des de la reflexió existencialista, sense oblidar el component bàsic situacionista de bona part dels meus llibres. Però no tot ha servit per enllestir aquesta primer “dietari del temps de la barbàrie”. Altres notes foren llençades als fems. No tot el que he anat escrivint en aquests darrers trenta anys s’ha servat en les polsoses carpetes del meu estudi. Ni molt manco! Però rellegint el material de Breviari contra els servils constat que, en aquesta conjuntura política (i personal!) concreta, m’ha interessat publicar essencialment les notes de finals dels vuitanta i començaments del noranta. El motiu per haver escollit aquestes carpetes d’apunts i no unes altres? No us ho sabria explicar amb exactitud. [Continuar]

De sempre m’ha interessat llegir, aprofundir en els diaris de tota mena de personatges històrics i, molt especialment, en els dels escriptors. I en aquesta afecció meva, els Diaris de París (1941-1944) d’Ernst Jünger són al costat dels Diaris: 1910-1923 de Franz Kafka. El llistat de diaris que he llegir aquests darrers anys és nombrós, i en tots ells sempre he trobat aquell punt d’inflexió que m’ha fet reflexionar i m’ha servit per afinar la meva percepció del món. Record ara mateix el perdurable efecte de llibres com Viure al dia de Paul Auster, El subratllat és meu de l’escriptora russa “blanca” Nina Berbèrova, el Dietari (1953-1956) de Witold Gombrowicz, el Diari d’André Gide, sense oblidar l’imprescindible Quadern gris de Josep Pla, els diaris de Manuel de Pedrolo… Ara mateix, després d’un viatge a Barcelona, he pogut trobar alguns materials vertaderament imprescindibles: Records d’un sindicalista llibertari català (1916-1943), de Joan Manet i Pesas, editat per les Edicions Catalanes de París l’any 1976; Al servei de Catalunya i de la República: la desfeta. 6 d’octubre 1934 i Al servei de Catalunya i de la República: la victòria. 19 de juliol 1936, de Frederic Escofet; El temps barrat, d’Alexandre Cirici (Premi Josep Pla 1972); De Balaguer a Nova-York passant per Moscou i Prats de Molló: memòries, de J. Carner Ribalta o Les hores clares, d’Alexandre Cirici.

Són uns noms i unes obres agafades ben a l’atzar, sense fer una recerca exhaustiva en les prestatges de la meva biblioteca particular. És evident que no he volgut seguir cap “model” en especial en la redacció del meu Breviari contra els servils.

La intenció de les notes que vaig escrivint d’ençà finals dels anys seixanta no volen ser cap mena de “memòries” a l’estil, per exemple de La força de les coses de Simone de Beauvoir. No és aquesta la intenció del meu dietari. Aquí es tracta, més que res, de provar de deixar constància de determinades impressions, de les percepcions més efímeres i evanescents de la consciència (si bé qualsevol autor de debò pot resumir en quatre retxes tota la complexitat d’una situació personal, política o cultural).

Breviari contra els servils és també un bon exemple del resultat de les traïdes culturals i polítiques de la transició en la consciència d’un militant d’esquerres. I, sense pensar-ho gaire, vaig decidir que podria ser útil fins i tot com a document de l’ època incerta i tenebrosa que ens ha tocat viure: la mundialització capitalista, la desfeta de tantes i tantes organitzacions revolucionàries, el pragmatisme més barroer aplicat a la política quotidiana, l’enlairament d’un exèrcit de cínics i servils al capdamunt de moltes de les institucions que, en teoria, haurien d’haver servit per avançar en el nostre deslliurament nacional i social i que, en mans d’aquesta gent sense principis (a no ser els diners i l’exercici del poder) han servit i serveixen per a consolidar encara més el sistema heretat de la victòria franquista.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *