Literatura catalana moderna - Illes

El gran vodevil falsament independentista del Principat a VilaWeb
Miquel Gilibert a VilaWeb

Jo també n’estic fart, Sr. Partal, però em temo que les vostres preguntes tenen respostes que no ens agradaran.
N’apunto algunes que crec oportunes
* Els polítics es varen lliurar i no varen fer res per a implementar la república perquè no hi havia res preparat. Ni estructures d’estat, ni plans mestres ni res. Segurament pensaven- ingènuament- que arribant al referèndum ja estava i que això forçaria una negociació o una intervenció exterior. No controlaven ni els mossos ni el territori i eren perfectament conscients que els acusarien de coses ben grosses. D’ací gestos com ara no retirar la bandera espanyola, o no publicar la declaració al DOGC, ni tan sols votar-la. Veient el judici queda clar pel que diuen les defenses
* També es varen lliurar perquè devien calcular que més enllà d’acusacions gruixudes, no aniria a més. Més o menys com el major Trapero, que tot i estar imputat pe rebel·lió continua ben lliure i fent de mosso. No varen calcular la set de venjança d’Espanya (sembla mentida que en Junqueras sigui historiador) ni tampoc que Espanya està atrapada en una deriva autoritària i ultranacionalista de la qual no poden sortir sense que els seus mateixos se’ls tirin a sobre. Una mica com nosaltres, però amb l’agreujant que ells tenen el poder i no tenen aturador- ni intern ni extern- per tal de fer el que els doni de gana. I ja se sap que el poder sense control esdevé feixisme. Tampoc no varen calcular que els farien servir d’ostatges per tal d’escapçar- molt efectivament- els partits independentistes per una generació.

* No hi ha llistes unitàries per la senzilla raó- i ho he dit mantes vegades aquí- que la desconfiança entre partits i la lluita per l’hegemonia de les molles els pot massa. Ja se que és trist i mesquí donada la situació del país, però és així. Al cap i a la fi, els partits són màquines de poder. Per entendre per què cal recordar que ERC va ser menystinguda durant molts anys pel que és ara el PDECat i per això sospita d’ells en tot moment. Ja varen formar Junts pel Si a contacor i ara que anem tots sense saber què fer, encara hi ha més mala maror. La sospita permanent entre baes i direcció és que les ofertes d’unitat són per a apuntalar un PDECat en extinció. De la mateixa manera el PDECat/JxCat/Crida té massa contradiccions internes i lluites per poder arribar a acords efectius amb ERC, apart de la temença ben fundada que ERC els prengui la parròquia. Per la seva banda, la CUP sempre ha anat de revolucionària anticapitalista (més del segon que del primer, tot sigui dit). Fonamentalment, de sofà, perquè encara és hora de veure algun dels seus realment perseguit per la justícia, més enllà de l’Anna Gabriel, fugida a Suïss quan no cal (per desobediència et cauen com a molt 2 anys, i si no tens antecedents ni entres a la presó). Per aquest motiu són incapaços de veure un moment històric ni que els passi pel davant amb un cartell de llums de neó intermitents.
* El govern segueix acatant perquè quan entres en aquesta dinàmica, que es va iniciar fa molt de temps, fins i tot abans del 30 de gener (o no recordem les paral·leles retirades de llaços i colors grocs de la campanya del 21D ?), ja no pots aturar-te. Ens han passat pel davant molts més abusos i més importants que els llaços. I no hem fet res més que acotar el cap seguint la lògica iniciada després de la fallida proclamació d’independència. Té sentit desobeir ara per un motiu simbòlic ? El problema és que amb gestos per “salvar la cara” com el que han fet, encara quedem més en ridícul, posem més de manifest la nostra feblesa i els donem més munició per tal de fer-nos mal la propera vegada (i n’hi haurà moltes). Caldria mantenir la dignitat i recordar allò que “Hom és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules”.
* El Consell de la República i altres instàncies estan congelades per tot l’anterior i perquè, simplement, de ben poc poden servir donat el moment polític actual. Si ho acatem tot, si no tenim control sobre res i si, previsiblement, en 4 mesos tindrem encara més repressió (més o menys suau depenent de si governa el Trifachito o PSOE+C’s), de què serveix arriscar-se, deuen pensar ? (valgui a dir que jo crec que de molt i que d’una vegada hauríem d’anar a totes perquè aquesta gent no ens arrossegui a l’anorreament nacional i al feixisme més sòrdid). Quina articulació pot tenir el Consell de la República quan al principat la capacitat d’acció, el marge de maniobra, és nul ? Això també ho enten la gent, que no s’està apuntant al Consell de la República. Des de fa mesos som uns 50000, ben lluny del milió que proposava el President Puigdemont.
 Un motiu semblant té el fet que els mossos no reprimeixin els feixistes, o atonyinin els independentistes: ja ha quedat clar que ni els controlem ni probablement els controlarem de forma efectiva fins que no siguem un estat. Però és que a més estan buscant una excusa per prendre’n el control totalment i posar-hi un coronel de la Guàrdia Civil al capdavant Francament, veient el pou de misèria, de mentida (com és possible que desenes de servidors públics cometin fals testimoni que es pot provar documentalment, condemnant així persones a llargs anys de presó, i es quedin tan amples), de caspa i de nacionalisme espanyol que destil·len, puc entendre que mal que bé, molt millor els mossos amb comandaments més o menys neutrals i depenent del govern de la Generalitat. Almenys amb els mossos no tinc sensació d’opressió quan n’entro en una comissaria.
 I, per acabar, el motiu més clar de tots: vivim constantment mirant els presos polítics. Tot està fet en funció d’ells: llistes electorals, declaracions, reflexions o accions polítiques. Empresonar-los, des del punt de vista d’Espanya, va ser una de les maniobres més encertades que podien fer. Ens limiten i ens limitaran: tant per la por que una acció nostra els perjudiqui, com per la por que segons què fem, acabem com ells. SSS tenia tota la raó: ens han ben escapçat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!