ILLES – MANIFEST GENERALS 2019 – Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí al Manifest de MËS per Mallorca, MÉS per Menorca, Esquerra Illes, Ara Eivissa i Veus Progressistes

ILLES – MANIFEST GENERALS 2019 – Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí al Manifest de MËS per Mallorca, MÉS per Menorca, Esquerra Illes, Ara Eivissa i Veus Progressistes

Som al 2019. Les persones que vivim a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera, illes
mediterrànies d’acollida, fruit de mil mestissatges, mil viatges i mil somnis, sabem quins són els
valors que fan millor aquest país petit i resilient. Estan enterrats a fosses com la de Bunyola, a
camins i pous com els de Santa Margalida, sobrevivint a l’exili francès o sudamericà, o
exterminats a Mauthausen. Són els de l’avi republicà, socialista, llibertari o sobiranista
represaliat i que el silenci dels anys havia mig tapat fins que uns valents els van fer reviure. Els
de l’àvia o el pare que va venir d’Andalusia o d’Extremadura a feinejar a l’hosteleria aquells anys
seixanta o setanta, quan el franquisme es reciclava en una cosa que seria semblant. Els de l’altra
padrina o la mare que va passar la vida a fora vila o al poble o la barriada, fent feina i existint i
tenint cura d’acord a una manera d’entendre la vida basada en el respecte, la comunitat i la
solidaritat. Són els de les heroïnes que ocuparen Sa Dragonera amb Talaiot Corcat, i les que
salvaren de la depravació del capitalisme i les elits extractives Ses Salines d’Eivissa, Ses Covetes
o Es Trenc a Mallorca, s’Albufera des Grau a Menorca, l’illa de Cabrera. Els de n’Ibrahim, que
creuà en pastera, ha après català, és més santantonier que ningú i els divendres va a la mesquita.
Els de na Mariela, que enyora Bolívia, explica contes en aimara a la seva filla i sap el que significa
poder tornar a començar. Són la lluita d’en Jordi que des de fa molt és na Sara. Són la ràbia i la
persistència de na Tere i en Mario quan veuen que no poden pagar les taxes, les pràctiques són
de franc i els trenta s’acosten sense perspectiva de canvi. La mirada del tio Pepe quan cobra els
387 euros mensuals. La frustració d’en Toni quan cerca un habitatge on construir una llar i
compara preus inabastables amb els seus ingressos. El somriure i el cor fort de n’Aina, quan li
toca atendre al centre mèdic públic sense recursos. La sensació que té na Júlia quan passeja per
la ciutat i sent com si algú li hagués pres el patrimoni més preuat. Són Aurora Picornell, Pazzis
Sureda, Catalina Llabrés, Margarida Comas, Aina Moll, Francesca Bosch, Matilde Landa i
Francisca Vidal. Són Emili Darder, Joan Miri i Mir, Ángel Muerza , Francesc de Borja Moll, Marià
Villangómez, Andreu Murillo, Alpha Pam i José María Aguirre.
Molts noms, molts rostres i moltes històries darrera aquests valors. La defensa de l’equitat i la
justícia social per a tothom, i dels drets ecològics d’aquesta terra. La prosperitat compartida. El
feminisme. L’internacionalisme entès com a recobrament de totes les sobiranies i totes les
fraternitats. La cultura de pau, el “Volem acollir”, els drets humans, l’antifeixisme i l’antiracisme
com una bandera irrenunciable en uns temps que l’extrema dreta i la dreta extremista voldrien
foscos. L’esperit de les 100.000 camisetes verdes que un dia de setembre inundaren Palma, Maó
i la Vila d’Eivissa. El reforçament, en definitiva, de l’autogovern i el dret de decidir. Per poder
parlar amb qui sigui d’igual a igual perquè, com cantava Antònia Font, “tots els pobles són millors
si cadascú pot fer els comptes a ca seva”. Fer valer aquests valors en clau illenca és el millor cop
als partits que no han fet res per les nostres illes –tots- i que volen involucionar cap al
neofranquisme – els que malauradament podrien tenir la majoria al conjunt de l’estat-.
Nosaltres, ciutadanes i ciutadans d’aquestes illes, d’aquí i d’allà, demòcrates, progressistes,
feministes i ecologistes que signam aquest manifest, sabem que només la veu de les Illes de
n’Ibrahim, n’Aina, na Mariela, el tio Pepe que va venir de Jaén, na Tere, en Mario i na Sara, pot
situar-nos al mapa i contribuir amb força a unes Illes, un estat, una Europa i una Mediterrània
millors i més justos. Perquè els que ens han representat a Madrid fins avui no han estat a
l’altura. Perquè serem la millor contribució a un govern democràtic. I perquè ho devem als que
ens han precedit, ens ho devem a nosaltres mateixos i ho devem als que vindran.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *