Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

13 de març de 2019
0 comentaris

JAUME POMAR I LLORENÇ VILLALONGA –

JAUME POMAR I LLORENÇ VILLALONGA –

 

L’escriptor Jaume Pomar, en el seu llibre El meu Llorenç Villalonga (Editorial Moll, pàg. 45) descriu, quan parla de la revista Brisas, el món elitista i refinat en el qual estaven immersos els germans Villalonga, ben lluny del sentir del poble treballador mallorquí. Més que lluny, a les antípodes dels problemes de fam, misèria i ànsies de justícia i llibertat que sacsejaven els sectors més dinàmics de la societat mallorquina compromesos amb la República i la llibertat.
Jaume Pomar explica (pàg. 44) sobre Llorenç Villalonga: “Durant els anys de la República es començà a emprar l’electroshock, que Villalonga considerava un bon mètode per guarir les depressions profundes i les fortes tensions emocionals”. I, mentre el feixisme anava preparant la sagnant repressió del poble mallorquí, ell, despreocupat per tota qüestió solidària que fes referència al nostre poble, escrivia a Brisas, com ens diu Pomar (pàg. 45): “Parla d’un turisme refinat, artístic, paradigmàtic d’una vella civilització europea que ha iniciat la seva decadència… A la revista, les seves fotografies, articles, dibuixos, poemes, es barregen amb receptes de cuina o de rebosteria selecta, consells de bellesa, d’urbanitat o de sentit comú (com la recomanació de portar sabates marrons amb vestits del mateix color i no dubtar al respecte), notes de societat estrafolàries, modes, esports, etc”.
Llorenç Villalonga pren una posició activa en defensa del feixisme i el nou ordre sorgit de l’eliminació física i política de l’esquerra. Per a veure un exemple de la seva dèria anticatalana cal llegir “Fascismo y Fronteras”, publicat a Última Hora (18-II-37) i reproduït a Cien años de Última Hora, (Vol. I, pàg. 422).
Els germans Villalonga atiaren també l’odi vers el Principat i la catalanitat de Mallorca. Josep Massot i Muntaner ho explica en nombroses obres i estudis que fan referència als dos coneguts falangistes.
Antoni Nadal és autor del treball “Els articles de Llorenç Villalonga”, aparegut a la revista Randa (núm. 33, pàgs. 65-130), on podem constatar ben a fons el feixisme militant i agressiu de Llorenç Villalonga. Pel que fa al conegut anticatalanisme dels germans Villalonga, l’historiador abans esmentat concreta (pàg. 76 de “Els articles de Llorenç Villalonga en temps de guerra”): “L’anticatalanisme de Llorenç Villalonga va anar augmentant progressivament d’acritud fins a assolir el paroxisme durant els primers mesos de la guerra, quan l’anticatalanisme va esdevenir consubstancial amb l’establiment del règim totalitari: ‘Nos cabe el orgullo, a mi hermano Miguel y a mí, de haber representado siempre la resistencia anticatalanista en Mallorca'”.
Bartomeu Mulet Trobat parla també del paper repressiu dels germans Villalonga (vegeu revista Lluc, núm. 784 pàg. 27), en referir-se a les depuracions i assassinats de mestres mallorquins: “Els germans Villalonga, el Prevere i Director de l’Institut Bartomeu Bosch, foren corresponsables de la depuració de personatges com Joan Capó”. Com expliquen Francesc Tur Balaguer, R. Carbonell, M.L. Lax i M. Ocio Villar (“La repressió franquista a Palma”): “Els presoners eren internats al castell de Bellver, al fort de Sant Carles i fins i tot hagué d’habilitar-se un magatzem de fusta, Can Mir, situat on avui es troba el cinema ‘Augusta’. Al magatzem-presó de Can Mir hi havia un nombre de presoners que oscil.lava entre els 700 i els 1.000… Al vespre tenien lloc les cridades de presoners ‘posats en llibertat’. Posteriorment els assassinaven a una vorera del camí”.

MIQUEL LÓPEZ I CRESPÍ

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!