|
CERCLE VALLCORBA
BOLLETÍ DE NOVETATS
Núm. 11, juliol-agost 2018
Si voleu anar a la portada del web podeu clicar ací.
Si voleu anar directament al títol que us interessa, podeu clicar-hi damunt.
DAVANTAL
Cercle Vallcorba, 300.000 menys
Aquest «Davantal» comenta l’encert de la Plataforma per la Llengua de destacar, en el seu recent InformeCAT 2018. 50 dades sobre la llengua, dues dades bàsiques sobre la situació de la llengua a Catalunya: d’una banda, la pèrdua de massa parlant, en termes absoluts i relatius, referida a la categoria «parlants habituals» de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població de 2013 (EULP2013), en comparació amb les de 2003 i 2008, i, d’una altra banda, el fet que la immensa majoria de parlants de tots els països de llengua catalana subordinen l’ús del català a l’ús del castellà davant de parlants que usen el castellà (tot i que també la immensa majoria d’aquests entenen el català i fins el podrien parlar), una realitat que l’EULP2013 per primera vegada ha provat de quantificar al Principat, com també ho ha fet l’Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears 2014 amb resultats similars: devers el 75 % subordina l’ús del català. El «Davantal» fa veure que aquesta subordinació és un capteniment del tot socialitzat i és degut al procés de la bilingüització secular resultant de la imposició política de la llengua castellana als països de llengua catalana. Així mateix fa veure que aquesta subordinació és la peça clau per a entendre el doble procés de substitució (en l’ús social i en l’estructura de la llengua) que pateix el català de manera accelerada.
QUÈ DIU VALLCORBA SOBRE…
Jaume Vallcorba i Rocosa, Dos circumstancials de temps, el de durada limitada i el de datació
Jaume Vallcorba és qui primer va cridar l’atenció sobre el fet que el català distingeix, de sempre, un complement circumstancial de temps que expressa simplement en quin moment (del dia, de la setmana, etc) s’esdevé l’acció verbal, d’un altre circumstancial de temps que expressa durant quant de temps s’esdevé una acció verbal. És una distinció que les gramàtiques d’altres llengües no fan perquè no hi té efectes estructurals, però que en català és estructuralment determinant. Vallcorba conceptualitza amb tota claredat aquestes dues menes de complements i explicita quins són els quantificadors de què es val la llengua per a expressar una durada limitada.
QUÈ DIU MARQUET SOBRE…
Lluís Marquet, Rendable o rendible
Amb aquest article, publicat per primer cop el 1974, Marquet, partint de la proposta inicial de Pacià Garriga, va analitzar l’estat de la qüestió en l’estandardització de la sèrie renda / rendir / rendible / rendibilitat, natural en català però interferida pels models renta / rentar / rentable / rentabilidad del castellà i rente / renter / rentable / rentabilité del francès. Hi va advocar per refermar el model propi del català i abandonar les formes que molt generalment el substituïen aleshores, proposta que es va anar consolidant en l’ús terminològic i en bona part en l’ús general. Per això és de doldre que encara ara apareguin rentables i rentabilitats que no tenen res a veure amb rentar sinó amb rendir, la qual cosa fa veure com és d’estantissa l’estandardització actual del català i que poc seriosament es prenen l’ús de la llengua molts parlants.
ARTICLES DELS MEMBRES
Jordi Badia, El carrer el fem entre tots (sobre la irlandització del català, 2)
Prenent peu en una declaració de Quim Monzó en què expressa la temença que el català no vagi seguint un procés d’«irlandització», Jordi Badia en la primera part d’aquest treball va precisar aquest concepte i va exposar diversos exemples de la premsa actual que permeten entendre com va evolucionant aquest procés d’irlandització: amb el model de llengua que actualment fan servir, els mitjans de comunicació i altres agents amb projecció pública permeten, afavoreixen o propugnen un català com més va més degradat, més castellanitzat; a partir de la premissa que el «bon català» s’ha d’acostar tant com sigui possible al «parlar de la gent» propugnen que els responsables lingüístics no han d’oposar-s’hi, sinó només fer de «notaris» d’aquest procés. En aquesta segona part, Badia fa veure que aquesta actitud amaga una parcialitat, una doble tria arbitrària, tant en el model de llengua com en l’àrea geolectal que hom pren de referents i fa una breu història d’aquestes tries arbitràries d’ençà del moment apareixen les televisions públiques en català.
David Casellas, El català devaluat
Casellas denuncia en aquest article un fet de què no es parla gairebé mai i és que els alumnes del Principat que obtenen el títol de Graduat Escolar amb l’assignatura de Llengua i Literatura Catalana aprovada automàticament també obtenen el Certificat de suficiència de català C1, que tants catalans han hagut d’obtenir mitjançant un examen amb un grau d’exigència força alt. Contràriament, a les Illes el grau d’exigència és molt més alt i només aconsegueixen el C1 o el C2 amb el títol de Batxillerat (i segons la nota final); mentre que amb el Graduat Escolar només obtenen el nivell B1 o B2 (segons la nota final de curs). Casellas demana que es tornin a generalitzar cursos de llengua catalana, d’un nivell més alt (com a mínim, el nivell C2), per tal de poder accedir a determinades professions on sigui essencial el contacte amb les persones, i que en cap indret de parla catalana el Certificat de suficiència de català C1 no s’obtingui automàticament aprovant 4t d’ESO, sinó amb el batxillerat o una nota mínima que indiqui que aquella persona és realment capacitada per a fer un ús correcte de la llengua.
Josep Ferrer, Els socis ratllats d’Òmnium i la Secció Filològica
Partint de l’anècdota d’un castellanisme vist en un escrit publicat fa poc per un membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, l’autor remarca que són més d’un i més de dos els membres de la Secció Filològica que castellanegen quan escriuen i quan parlen i sobretot denuncia que és la Secció Filològica mateixa que obre la porta a la castellanització. L’entitat encarregada de prosseguir la codificació del català com a llengua autònoma, no subordinada a cap altra llengua, acomplerta per Fabra i la Secció Filològica de la primera etapa, cada vegada més es decanta en sentit contrari. Ferrer es demana com pot ser que la Secció Filològica actual i, repenjant-s’hi, tants i tants professionals de la llengua, propiciïn i defensin aquesta destrucció fins a la desaparició i hi col·laborin i assenyala que aquesta és una de les grans incògnites que ens presenta el nostre moment històric. Ferrer es proposa en una segona part intentar trobar una explicació a aquesta realitat.
EL CERCLE VALLCORBA RECOMANA…
Bel Zaballa, Gabriel Bibiloni: «Mot nou que apareix en espanyol, mot que incorpora el català»
Zaballa entrevista aquest lingüista i sociolingüista, professor de la Universitat de les Illes Balears, a propòsit l’obra de Pompeu Fabra, de qui enguany es commemoren els 150 anys del naixement. Segons Bibiloni, «quasi el cent per cent de la codificació del català modern és obra de Pompeu Fabra». Ara, primer de tot, afirma Bibiloni, «cal dir que darrere tota l’obra de Fabra hi ha una idea fonamental que li dóna tot el sentit: el projecte de construir una llengua nacional destinada a ser l’únic instrument de comunicació i de vertebració de la identitat de la nació catalana. Sense aquesta idea no s’entén res.» Un dels principals pilars d’aquest projecte havia d’ésser la descastellanització, a la qual Fabra dedicà tot l’esforç fins que va morir. Després de considerar diversos aspectes, condicionants i fins paradoxes de l’obra descastellanitzadora de Fabra, l’entrevista toca la interferència lingüística en l’actual món globalitzat i Bibiloni assenyala que «s’ha d’entendre bé que les interferències lingüístiques són una cosa molt diferent en el cas de llengües amb plenitud de funcions i parlades per societats no dependents i en el cas de societats subordinades. En el primer cas hi ha bàsicament manlleus que serveixen per a denominar noves realitats però no posen en perill la integritat del sistema lingüístic. En el cas de llengües subordinades hi ha una dinàmica infernal que fa de la llengua subordinada una còpia de la llengua dominant.» Finalment, l’entrevista toca la qüestió, molt estudiada de Bibiloni, de la formació d’un estàndard català unificat i de com s’ho va manegar Fabra en aquesta qüestió.
Bel Zaballa, Fer-la anar (i treure-la del pedregar)
A partir de les dades sobre la pèrdua de massa catalanoparlant de les enquestes d’usos lingüístics de 2008 i 2013 que ara el report de la Plataforma per la Llengua ha contribuït a posar a la consciència pública (vegeu el «Davantal» de la present edició núm. 11 del nostre web), Zaballa afirma: «Som en aquest punt del trajecte on ens trobem una bifurcació. Podem agafar el camí cap a la normalització lingüística (de debò, vull dir) o podem emprendre el que ens portarà a la substitució lingüística, que de fet és on hem posat el peu. I no es tracta de ser innecessàriament catastrofista, és que la situació és tan greu com sembla, i és evident que el bonisme, els autoenganys, haver-nos ficat la llengua al cul i negar la realitat no han servit de gaire fins ara, ans al contrari.» L’article de Zaballa desenvolupa aquesta idea de la bifurcació ineludible que definirà el futur de la llengua juntament amb aquesta crítica general del sistema que es va engegar amb la dita «Transició democràtica», una crítica justa i necessària sense la qual no eixirem mai del pou on som ficats.
Joan Ferrerós, Espanyol, catanyol, català
L’historiador i filòleg empordanès Joan Ferrerós incideix planerament però amb precisió en dos temes cabdals sobre la situació de la llengua: la pèrdua d’ús social general del català i la pèrdua de la qualitat de la llengua, és a dir el que solem anomenar «substitució externa» i «substitució interna». És interessant la crítica que fa de la immersió lingüística tal com ha acabat practicant-se, perquè l’autor, antic catedràtic d’institut deu saber de què parla. Acaba amb una mena de judici apodíctic: «De moment el presagi de fa un quart de segle formulat per Prats, Rafanell i Rossich (El futur de la llengua catalana) va essent inexorable.»
Us recordem que podeu recuperar tots els materials publicats fins ara al web CERCLE VALLCORBA anant a les seccions i subseccions indicades a la barra lateral.
● Us recordem també que a la secció Tribuna Oberta hi podeu publicar articles o comentaris vostres sobre qüestions de llengua. Simplement ens els heu d’enviar per correu electrònic.
● Si us voleu donar de baixa d’aquest servei de novetats, només heu d’emplenar aquest breu formulari de baixa.
● Contràriament, si trobeu interessant la nostra pàgina web, us convidem a difondre-la entre els amics i col·legues. Ens poden escriure a
cerclevallcorba@gmail.com
● Finalment, us recordem el nostre Twitter: @cerclevall
Us agraïm el temps i l’atenció que ens heu dedicat.
|
