Fermesa, unitat i mobilització. Construïm la República Catalana – CARLES CASTELLANOS I GUILLEM FUSTER, MILITANTS DE POBLE LLIURE

Fermesa, unitat i mobilització. Construïm la República Catalana

CARLES CASTELLANOS I GUILLEM FUSTER, MILITANTS DE POBLE LLIURE

Aquest article és l’expressió dels acords del Consell Nacional de Poble Lliure de diumenge passat (15 d’octubre) i amplia les resolucions contingudes en el comunicat que la nostra organització ha fet public recentment. Les detencions, vexacions i empresonaments de dilluns passat dia 16 al vespre (sobre Jordi Cuixart president d’Òmnium Cultural, Jordi Sànchez president de l’ANC,  el major dels Mossos Josep-Lluís Trapero i la intendent d’aquest cos, Teresa Laplana) han accelerat la dinàmica dels fets i ens han portat a desenvolupar les anàlisis i resolucions següents:

Hem votat. El poble català s’ha guanyat la llibertat. En primer lloc, pensem que en qualsevol consideració que es vulgui fer sobre la situació present cal partir d’aquestes dues constatacions entorn de la diada de l’1 d’Octubre. Aquesta experiència ens ha deixat dues lliçons que no oblidarem mai: d’una banda, ha constatat el caràcter intrínsecament autoritari i demofòbic de l’estat espanyol com a expressió d’un règim polític hereu del franquisme; de l’altra, ha posat en evidència el coratge, la determinació i la capacitat del poble català per exercir la seva sobirania. Malgrat les agressions, els xantatges i la violència de l’Estat, el poble català ha votat, i ho ha fet massivament a favor d’un estat independent en forma de República. I no només això; dos dies després, el 3 d’octubre, Catalunya ha viscut una gran aturada nacional acompanyada de les manifestacions més grans mai vistes en la majoria de ciutats i capitals de comarca, una veritable mostra de fermesa en defensa dels drets i llibertats que cap representant polític pot trair o ignorar.

L’única resposta de l’estat espanyol: la repressió. La resposta de l’estat espanyol a la voluntat manifesta del poble català ha estat monolítica i unilineal: repressió i més repressió. Tancant les orelles a les denúncies que ressonen arreu del món contra el seu autoritarisme, Espanya avança cap a un estat autoritari amb l’opinió pública segrestada, la instauració del pensament únic i la “llicència absoluta per a l’abús”, al més pur estil Erdogan. Aquesta repressió (intrínseca d’altra banda al caràcter post-franquista del règim del 78, un règim que va mantenir l’aparell policíac i judicial repressiu de la dictadura) no farà sinó anar en augment si no forcem la ruptura democràtica que vagi acompanyada de la sortida de les forces d’ocupació i la depuració de l’aparell judicial. Sobre la qüestió repressiva pensem que els fets de finals de setembre i del primer d’octubre han mostrat de part de diferents sectors del moviment, una certa manca de previsió davant l’abast i la forma de la repressió de l’estat espanyol. Malgrat la resistència  exemplar de part de tothom, no hauria d’haver sorprès tant aquesta ofensiva i s’hauria d’haver copsat amb més claredat el caràcter important de “guerra psicològica” de moltes actuacions. Pensem que el coneixement dels mètodes repressius és fonamental per a minimitzar-ne els efectes.

D’una manera general, hem de ser conscients que només la independència ens pot protegir de la repressió “externalitzada” (agressions feixistes i parapolicials) i administrativa (sancions, inhabilitacions, intervencions i purgues) que l’estat i el seu aparell de propaganda ja ha començat a desplegar.

L’empresonament recent dels presidents de les entitats cíviques de l’independentisme i la imputació i vexació judicial del major Trapero i la intendent Laplana, són una mostra de la dinàmica embogida de la maquinària franquista que només pot trobar un principi d’aturador amb la instauració i la construcció de la República catalana, instrument de creació d’una nova legalitat oposada a l’arbitrarietat de l’Espanya franquista actual. Una Espanya que, malgrat el que puguin dir algunes veus mal informades, no ha parat de tenir polítics empresonats al llarg de la seva suposada evolució democràtica, tal com ho testimonia l’independentisme català al llarg de tota la seva història, entre d’altres experiències que han estat objecte de repressió. Aquesta darrera intervenció agressiva recent de l’estat espanyol, tan escandalosa per la seva arbitrarietat, ha desencadenat una reacció solidària molt important i ha estat un element determinant en el desencadenament dels fets polítics resolutius del moment actual.

Què hem d’esperar ara de les institucions i els representants polítics? Les institucions i els representants polítics han d’estar a l’alçada del poble. Per aquest motiu, des de Poble Lliure considerem que s’haurien d’emprendre les línies d’acció següents:

  • Cal un govern de concentració amb presència de totes les forces polítiques compromeses en la construcció de la República Catalana i el desplegament d’un procés constituent que gestioni la ruptura democràtica i la transició al nou marc jurídico-polític.

 

  • Cal complir els compromisos de legislatura i no convocar noves eleccions fins que, com es deia en els acords, “el procés hagi culminat”, és a dir, fins que la República Catalana no sigui un fet. Convocar eleccions en un marc autonòmic seria trair el poble que ha defensat fins al final la seva llibertat. D’altra banda, mantenir una activitat parlamentària dins una dinàmica autonomista tampoc no té cap mena de sentit. Cal doncs fixar terminis raonables per al desenvolupament de les possibles negociacions i mediacions que duguin al reconeixement de la República en el termini de temps més breu possible, partint de la constatació que l’única manera de protegir el poble català de la repressió és la proclamació i construcció del marc polític, lliure i democràtic, de la República catalana que estem defensant i construint ja ara amb les nostres mobilitzacions i preses de posició.

 

  • Cal activar eines de representativitat sobiranes i independents del marc jurídico-polític espanyol, que puguin assumir el paper d’obrir camí a la nova institucionalitat republicana. En aquest sentit, considerem que correspondria al conjunt de parlamentaris, batlles i regidors etc. de Catalunya assumir, com a representants legítims del nostre poble, la Declaració d’Independència i la Proclamació de la República catalana.

 

Només el poble salva el poble: mobilització popular. Des de Poble Lliure continuem considerant fonamental la mobilització popular massiva, cívica i el màxim de transversal possible com a única garantia que el procés arribi a bon port. En aquest sentit, fem una crida al conjunt d’entitats i col·lectius compromesos en el projecte republicà a sumar esforços per fer de nou prevaldre la voluntat popular pel damunt de la coerció, la manipulació i la repressió. ‘Els carrers seran sempre nostres’ i ‘Les escoles no es toquen’. Mobilitzem-nos de nou per fer fora les forces d’ocupació i en defensa de l’escola catalana, la democràcia i la llibertat. Amb un detall important: les mobilitzacions, a partir d’ara, hauran de ser acompanyades regularment per un servei de seguretat i de protecció solvent que sigui capaç d’allunyar els intents de les bandes franquistes que el règim polític espanyol es proposa de dinamitzar darrerament.

El futur de la democràcia a Europa es juga a Catalunya. La llibertat de Catalunya no és un afer local, perquè al nostre país s’està experimentant la possibilitat de la instauració d’un sistema polític autoritari fonamentat en la vulneració dels drets democràtics bàsics, una epidèmia antidemocràtica que algunes elits europees i mundials voldrien estendre arreu.

Cridem el conjunt de les forces democràtiques europees i, especialment les esquerres de tot el món a expressar el seu suport a la lluita del poble català davant l’autoritarisme de l’estat espanyol. El reconeixement de la República Catalana, la denúncia de la repressió i la deriva neofeixista de l’estat espanyol; i el boicot als interessos econòmics d’aquest estat i les seves elits han de ser, avui, al programa de qualsevol persona o grup internacionalista.

Carles Castellanos i Guillem Fuster

Barcelona, Països Catalans, 20 d’octubre de 2017

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *