Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

16 d'octubre de 2017
2 comentaris

Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí a la Carta-manifest de Carles Castellanos (Poble Lliure-CUP) COMPLIR LES PROMESES DE L’1 D’OCTUBRE

Adhesió de l´escriptor Miquel López Crespí a la Carta-manifest de Carles Castellanos (Poble Lliure-CUP) COMPLIR LES PROMESES DE L’1 D’OCTUBRE

L´històric dirigent del MDT i militant de Poble Lliure (CUP) ha escrit: COMPLIR LES PROMESES DE L’1 D’OCTUBRE

Les promeses de l’1 d’octubre no s’han complert encara: la declaració de la Independència la tenim suspesa.
Jo ja havia dit abans del dia 10 que no veia clara aquesta fórmula de Declaració “diferida” i també després del dia 10 vaig criticar la manera com s’havia fet.
I HEM DE SORTIR D’AQUEST EMBOLIC.
Convocar eleccions autonòmiques seria un error. Hi ha un cert nombre de gent que es pensa que convocant eleccions autonòmiques podríem resoldre la situació actual. Jo crec que seria un error que ens tornaria a posar uns quants anys enrere i que convertiría en inútil l’1 d’octubre tot l’esforç d’aquell dia i dels dies posteriors.
LES UNIQUES ELECCIONS QUE S’HAN DE CONVOCAR ARA SÓN ELECCIONS CONSTITUENTS, UN COP LA REPÚBLICA CATALANA INDEPENDENT JA HAURÀ ESTAT PROCLAMADA.
Cal, doncs, fer una declaració d’independència tal com s’ha promès però per a poder-la portar a terme CAL SUPERAR UNS ERRORS del moment actual.
– En primer lloc, cal defensar fermament la validesa del referèndum (amb més d’un 90% de vots afirmatius).
– En segon lloc, cal fer la Declaració d’independència fonamentant el moment amb la máxima mobilització popular. Pensar que la decisió del parlament no ha de comptar amb el suport explícit del conjunt de representants del poble català i basar-ho tot en l’acció del President i dels grups parlamentaris, és abandonar l’element de mobilització que ens ha permès avançar fins ara.
– En tercer lloc, un altre error és la manca de previsió davant la repressió de l’estat espanyol. És un error que hagi sorprès massa gent aquesta qüestió. I no veure prou el carácter important de “guerra psicológica” de moltes actuacions.
CAL PREPARAR NOVES MANERES I MITJANS. Tot mantenint el caràcter pacífic, democràtic i inclusiu de les nostres mobilitzacions haurem de preveure, d’ara endavant, que estiguin ben protegides de posibles molèsties de grups franquistes etc. No podem anar amb el lliri a la mà i hem de millorar la nostra organització i coordinació, arrelant a totes les comarques en estructures concretes de defensa de la República catalana.
Les experiències dels darrers dies ens han mostrat, d’una banda, les nostres grans possibilitats, però també aquesta necessitat de millorar les nostres formes de treball i d’organització.
https://www.facebook.com/miquel.lopezcrespi/media_set?set=a.10214525526240711.1073744454.1497212784&type=3&pnref=story

 

  1. Sr. López Crespí: el seu escrit, si va dedicat a persones que no han seguit el procés, i per tant, ara estan esparverades donats el esdeveniments de violència, el poden trobar d’allò més encertat. No és el meu cas, per tant no pensava escriu cap comentari, pel que jo el considero de demagog; però com que dedueixo que frivolitza amb el seu anàlisi, he decidit escriure i recordar-li que, la situació actual ha sigut el fruit del despropòsit, el d’haver substituït el camí indicat en l’estudi: “El procés constituent del Consell Assessor per a la transició Nacional”, el qual no preveia aquest referèndum considerat il·legal per espanya i el món, però sí unes eleccions plebiscitàries (que ja es van fer) i després una DUI. Això ni implicava desobediències reiterades ni despeses, que han sigut considerades malversacions; ni es posava al Mossos entre l’espasa i la paret, al ser un cos a les ordres de la justícia espanyola. Això va ser substituït pel camí indicat per la CUP i secundat per ERC de Junts pel Sí, per tal “d’aprofitar-los” ja que no arribàvem a la majoria necessària; és a dir desobediència a llei espanyola de forma poca solta i ensenyar-los totes les cartes, així se ha donat temps a que l’estat es preparés pel gran atac; i Europa considerés un “afer intern”, de desobediència a les lleis espanyoles des d’una autonomia, i proposat per la CUP, una formació antisistema i antiEuropa. Una Europa que té un munt de problemes de reivindicació territorial i de neofeixisme. Els Jordis Xuclà i Sánchez són a la presó, havien defensat el camí de la CUP; però d’aquesta formació no hi ha ningú imputat, algú podrà pensar que han sabut nedar i guardar la roba.
    Podrà pensar que soc pro Convergència o PDE.cat; res més lluny, però no considero ni a la CUP i a ERC d’esquerres. En Ferran Requejo, membre del Consell Assessor per a la transició Nacional, ja va dir en una entrevista quan es va iniciar aquesta deriva en el procés, que: “voler fer aquest referèndum era d’adolescents”, ho sabia per haver-ho estudiat a fons; ara que ha vist els resultats deu estar que trina.
    Sr. Crespí, llegeixi El procés constituent del Consell Assessor per a la transició Nacional, i faci examen de consciència, però per favor no vulgui fer xantatge emocional, ho considero indigne.

  2. Sr. López Crespí: el seu escrit, si va dedicat a persones que no han seguit el procés, i per tant, ara estan esparverades donats el esdeveniments de violència, el poden trobar d’allò més encertat. No és el meu cas, per tant no pensava escriure cap comentari, perl que jo el considero de demagog; però com que dedueixo que frivolitza amb el seu anàlisi, he decidit escriure i recordar-li que, la situació actual ha sigut el fruit del despropòsit, el d’haver substituït el camí indicat en l’estudi: “El procés constituent del Consell Assessor per a la transició Nacional”, el qual no preveia aquest referèndum considerat il·legal per espanya i el món, però sí unes eleccions plebiscitàries (que ja es van fer) i després una DUI. Això ni implicava desobediències reiterades ni despeses, que han sigut considerades malversacions; ni es posava al Mossos entre l’espasa i la paret, al ser un cos a les ordres de la justícia espanyola. Això va ser substituït pel camí indicat per la CUP i secundat per ERC de Junts pel Sí, per tal “d’aprofitar-los” ja que no arribàvem a la majoria necessària; és a dir desobediència a la llei espanyola de forma poca solta i ensenyar-los totes les cartes, així se ha donat temps a que l’estat es preparés pel gran atac; i Europa considerés un “afer intern”, de desobediència a les lleis espanyoles des d’una autonomia, i proposat per la CUP, una formació antisistema i antiEuropa. Una Europa que té un munt de problemes de reivindicació territorial i de neofeixisme. Els Jordis Xuclà i Sánchez són a la presó, havien defensat el camí de la CUP; però d’aquesta formació no hi ha ningú imputat, algú podrà pensar que han sabut nedar i guardar la roba.
    Podrà pensar que soc pro Convergència o PDE.cat; res més lluny, però no considero ni a la CUP i a ERC d’esquerres. En Ferran Requejo, membre del Consell Assessor per a la transició Nacional, ja va dir en una entrevista quan es va iniciar aquesta deriva en el procés, que: “voler fer aquest referèndum era d’adolescents”, ho sabia per haver-ho estudiat a fons; ara que ha vist els resultats deu estar que trina.
    Sr. Crespí, llegeixi El procés constituent del Consell Assessor per a la transició Nacional, i faci examen de consciència, però per favor no vulgui fer xantatge emocional, ho considero indigne.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!