Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

1 de setembre de 2017
1 comentari

Damià Pons i la defensa dels escriptors mallorquins

Damià Pons i la defensa dels escriptors mallorquins

Damià Pons i la defensa dels escriptors mallorquins

 

 

Per Miquel López Crespí, escriptor

 

 

 

 

La iniciativa del Gremi d’Editors, el Consell Insular i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana encetada l’any 1997 amb el viatge de Damià Pons, Francesc Moll, Tomeu Fiol, Damià Pons, Xesca Ensenyat i qui signa aquest article a Barcelona anava en la línia d’acostar els nostres autors als lectors del Principat. En Damià Pons, aleshores Conseller de Cultura del CIM, era ben conscient de les dificultats per a bastir un “mercat comú” de la cultura catalana.
La iniciativa del CIM, de l’AELC i del Gremi d’Editors anava enfocada a donar a conèixer al públic del Principat la feina de les editorials mallorquines i, més concretament, ajudar a rompre l’aïllament entre els territoris de parla catalana. Damià Pons i Francesc Moll recordaren en diverses trobades amb els periodistes que, per exemple, l’any 1996, la desena llarga d’editorials mallorquines editaren uns quatre-cents títols, dels quals dos-cents cinquanta van ser en català, cent en castellà i cinquanta en altres llengües. Cada any es constata que la presència i difusió d’aquesta producció al Principat és pràcticament nulla. Els membres de l’expedició de polítics, escriptors i editors mallorquins analitzaren la situació d’esquarterament de la nostra cultura i els problemes d’incomunicació cultural. Per a editors, escriptors i polítics aquesta situació fa que la feina dels més de seixanta autors illencs de l’AELC i la feina de més de deu editorials mallorquines sigui pràcticament desconeguda al Principat, País Valencià i Catalunya Nord.
El diari Avui (5-VI-97) recollia, en una crònica del periodista Ignasi Aragay, les declaracions dels intellectuals mallorquins: “Les causes [del desconeixement de la producció literària illenca al Principat] són diverses. D’entrada, hi ha la saturació general de les llibreries per la constant allau de novetats. També pesa la debilitat empresarial d’unes editorials autòctones que sovint no passen de ser empreses familiars. En català, les més fortes són la tradicional Moll (40 títols a l’any) i la jove Di7 (25). Toni Pons, editor de Di7, dóna la visió optimista: ‘No fem tiratges menors de 1.000 exemplars i un 40% de les nostres vendes les fem a Catalunya i València’.
‘Una tercera causa és l’existència d’un corrent de circulació d’informació de masses en un únic sentit: els mitjans de comunicació catalans, començant per TV3, arriben a les Illes, però no a l’inrevés”.
Com s’explicava en la crònica “Desembarcament literari de López Crespí, Ensenyat i Fiol a Barcelona” publicada en Diari de Balears: “No existeix una correspondència en la circulació de projectes culturals entre Catalunya i les Illes Balears. Aquesta seria la conclusió dels discursos que el president de la Comissió de Cultura i Patrimoni del Consell Insular de Mallorca, Damià Pons, i Francesc Moll, president del Gremi d’Editors de Mallorca, pronunciaren en una roda de premsa a la Cambra del Llibre de Barcelona. Mentre, la nostra Comunitat Autònoma rep grans quantitats de llibres i escrits procedents del Principat, i això no té camí de tornada, opinen els dos responsables culturals”.
En el diari Avui i sota un gran titular que deia “Els editors de les Illes volen una política comuna de promoció del llibre en català” es deia: “Francesc Moll considera que és necessari trencar l’actual situació per la qual els escriptors que viuen, treballen i editen a les Balears són pràcticament desconeguts pel públic català. Segons Moll, ‘l’important seria que es pogués editar amb les mateixes possibilitats de difusió per a tothom’. El responsable de l’Editorial Moll creu que la Generalitat catalana hauria d’exercir de ‘cap i casal’ d’aquesta política comuna”.
D’aquell viatge a Barcelona record a la perfecció les assenyades intervencions que va fer Damià Pons. En Damià, com va recollir la premsa de Barcelona en el seu moment, no tengué pèls en la llengua a l’hora de criticar la manca de sensibilitat de les autoritats polítiques del Principat en el moment d’establir, ampliar i consolidar vincles de tota mena amb les altres terres catalanes. El diari Avui (5-VI-97) recollí les queixes d’en Damià: “Damià Pons, el representant més nacionalista del govern de centre progressista que hi ha al capdavant del CIM, es plany que malgrat els anys transcorreguts, les Administracions catalanes i balears hagin estat incapaces de promoure intercanvis que fessin possible passar de l’evidència d’una llengua comuna a la creació d’un mercat cultural unificat. ‘A Mallorca rebem la cultura que es produeix a Catalunya però no existeixen mecanismes de reciprocitat’, constata Pons”.
El poeta i empresari hoteler Tomeu Fiol ho deixava ben aclarit en unes declaracions fetes a El País: “Existe una marginación cultural de las islas Baleares. Los escritores insulares nos sentimos marginados por la metrópoli [Barcelona]”.
La iniciativa de l’AELC i de Damià Pons (amb l’estreta collaboració del Gremi d’Editors) ens va permetre als tres autors escollits per anar a Barcelona, rompre, per un dia, el mur de silenci que sovint hi ha en relació amb els autors i les obres que no s’escriuen a Barcelona.

(1-IV-03)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!