Revistes literàries de Mallorca

Bartomeu Fiol, Miquel López Crespí, Joan Fullana i les revistes literàries de les Illes

Joan Fullana i la revista literària S’Esclop: homenatge
Emociona ara repassar tots els números de la col·lecció i trobar-hi tants de textos i de reproduccions que són peces úniques. Però, com ja he dit, la nostra emoció no pot esser únicament d’enyorança, també ha d’esser una emoció d’homentage a la feinada realitzada. La continuació s’ha estroncat però la feina realitzada queda. De fet, ens queden les col·leccions d’aquesta revista. Tota biblioteca pública de Mallorca n’hauria de tenir una per a la consulta dels lectors. (Bartomeu Fiol)
La feinada de “S’Esclop”

Bartomeu Fiol | 08/02/2011 |
El número 54 de S’Esclop, que acaba d’aparèixer amb la qualitat de sempre, ens porta una mala notícia: “Darrera edició de S’Esclop. Amb aquesta última edició de S’Esclop, arribam a la darrera de la II època; el número 54 la tanca”. La notícia ens deixa commoguts. I amb sentiments contraposats. D’una banda és ver que lletraferits i artistes en general, de tota mena, i afeccionats a les arts i a les lletres, podem experimentar una certa cinglada de pesar i fins i tot de melancolia, gairebé diria de dol. Perquè, indubtablement, ens ha de saber greu perdre un mitjà de comunicació i de promoció de la nostra cultura com, sens dubte, ha estat durant gairebé dotze anys -que es diu aviat- aquesta publicació, tan independent i a la vegada tan oberta, amb tota la dedicació i l’esforç que això ha suposat, especialment durant la dilatada segona època, mercès a la decisió i a la voluntat de l’equip format pels germans Gaspar i Miquel Servera, Magdalena Vidal i el director i responsable del disseny, el bon amic Joan Fullana.
Però també no és manco cert que en contra de l’esmentada melangia, la veritat és que la feina realitzada durant tan llarg període és de tal magnitud que, d’alguna manera, podem experimentar també la satisfacció -i per què no fins i tot l’orgull?- que semblant tasca hagi estat possible aquí, entre nosaltres. De fet, em sembla cosa òbvia que la societat insular hauria de celebrar que una tasca cultural tan continuada -i tan variada, cobrint tants de fronts- hagi estat realitzada amb tant d’encert per un equip tan reduït, amb tot el volum de treball que això ha suposat, durant tants d’anys. Perquè seria interessant fer un recompte de tots els artistes, pintors, dibuixants, fotògrafs, gravadors, escultors, músics i escriptors i crítics i estudiosos que, d’una manera o l’altra, han estat mobilitzats -i no sols de Mallorca ans també de les illes germanes, del Principat i de València- per fer-se càrrec dels contactes i de les gestions per a la recollida de tot el material. Però aquest treball de captació -que també ha suposat incentivar molts de principiants- ha requerit el que segurament ha suposat més volum de feina, el disseny de la revista, la preparació del nombrós material gràfic, la correcció dels textos i la supervisió acurada del treball d’impremta.
¿Què és el que cal destacar més de S’Esclop, quadern cultural, del qual ha estat l’ànima, director i dissenyador Joan Fullana? Sens dubte la seva total obertura per recollir els treballs de tota mena d’artistes i lletraferits, cosa que ha brindat a molts de principiants l’oportunitat de veure la seva obra publicada o divulgada per primera vegada. Però també, sens dubte, l’atenció donada a la labor de tants de fotògrafs, dibuixants, escultors, gravadors, pintors i músics, reproduint nombroses partitures. Quant al disseny, hem de recordar la incorporació -de manera que podríem qualificar d’espectacular- del color a les portades i les contraportades a partir del número 22, reproduccions a tot color que en aquest darrer número trobam igualment en set de les pàgines interiors.
Emociona ara repassar tots els números de la col·lecció i trobar-hi tants de textos i de reproduccions que són peces úniques. Però, com ja he dit, la nostra emoció no pot esser únicament d’enyorança, també ha d’esser una emoció d’homentage a la feinada realitzada. La continuació s’ha estroncat però la feina realitzada queda. De fet, ens queden les col·leccions d’aquesta revista. Tota biblioteca pública de Mallorca n’hauria de tenir una per a la consulta dels lectors.
Diari de Balears (dBalears)

Joan Fullana, un gran amic dels escriptors dels Països Catalans que sempre ha promocionat les obres dels nostres autors. Un activista cultural imprescindible per a la nostra cultura, un home de pedra picada en la defensa de l’art i la literatura de les Illes, un exemple de dinamitzador cultural. El meu reconeixement per tot el que ha fet per la nostra cultura i, també, pel suport que sempre ha donat a la meva obra.
L’Editorial El Tall ha publicat Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí. L’obra tracta de les reflexions, que va publicar en diversos mitjans de comunicació de les Illes i el Principat, que parlen, entre d’altres aspectes, del que s’ha anomenat “la generació literària dels setanta”. Per enllestir-ne els vint-i-sis capítols que conformen el llibre, López Crespí s’ha servit dels seus propis articles, escrits al llarg de quaranta anys de conreu de literatura i periodisme d’opinió. (Joan Fullana)
Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí
Per Joan Fullana, director de la revista literària S’Esclop

 

L’Editorial El Tall ha publicat Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008) de Miquel López Crespí. L’obra tracta de les reflexions, que va publicar en diversos mitjans de comunicació de les Illes i el Principat, que parlen, entre d’altres aspectes, del que s’ha anomenat “la generació literària dels setanta”. Per enllestir-ne els vint-i-sis capítols que conformen el llibre, López Crespí s’ha servit dels seus propis articles, escrits al llarg de quaranta anys de conreu de literatura i periodisme d’opinió. Aquests articles –literaris i d’opinió política– publicats d’ençà de 1969, quan començaren les seves col·laboracions en els suplements de cultura d’Última Hora i Diario de Mallorca; les entrevistes a escriptors a Última Hora i El Mirall [revista de l’Obra Cultural Balear]; a la secció “La columna de foc”, (que coordinava Josep Maria Llompart a Última Hora); les col·laboracions a Cort o en aquell experiment que va ser la revista rupturista Lavativa; les que va publicar a Diari de Balears i en les revistes Llegir, Sa Plaça, Quatre Illes, La Nau, L’Estel, Arrels i juntament amb els més de mil articles culturals i polítics publicats a Diari de Balears i El Mundo-El Día de Balears; i els també publicats (alguns d’ells amb pseudònim) a revistes clandestines –Democràcia proletària, La Voz de los Trabajadores–, i en la revista del PSM Mallorca Socialista, a més de la bibliografia consultada i estudiada d’aquelles quatre dècades de presència en els mitjans de comunicació, han estat la base des d’on ha partit López Crespí per bastir els capítols que componen Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). Com diu ell mateix, resulta prou complicat provar d’encabir tants d’anys de records en el petit espai d’unes tres-centes pàgines…, en les que el lector trobarà una aproximació a les principals idees-força que condicionaren la seva forma d’entendre el fet literari en aquell període. L’autor també ha manifestat que té la intenció de continuar aprofundint en aquelles dècades d’activitat cultural, literària i política. Quant es refereix als aspectes derivats del compromís polític de l’autor, es poden veure en altres obres com L’Antifranquisme a Mallorca (1950-1970), Cultura i antifranquisme, No era això: memòria política de la transició, Literatura mallorquina i compromís polític: homenatge a Josep M. Llompart i en Cultura i transició a Mallorca.
“Però… com érem a finals dels anys seixanta del segle passat, en aquell mític 1968?” es pregunta el mateix López Crespí; i ens diu: “Ho anava pensant a mesura que redactava els articles del llibre Novel·la, poesia i teatre (Memòries 1968-2008). Possiblement mai no podrem saber com érem a finals dels seixanta sense aprofundir en les influències culturals i polítiques que marcaren aquells anys d’aprenentatge. L’any 1967, Editions Gallimard de París publicava Traité de savoir-vivre à l´usage des jeunes générations, l’obra de Raul Vaneigem, que condicionaria completament el Maig del 68 i les avantguardes de finals dels anys seixanta, juntament amb La societat de l’espectacle, de Guy Debord. Són llibres que arriben a les golfes de les llibreries de Barcelona i Palma i que compràrem, evidentment, d’amagat. Cal recordar igualment que la quasi totalitat d’escriptors mallorquins de la que s’ha anomenada “fornada dels setanta”, ens hem alletat amb el material de l’Editorial Moll. I no es tracta solament de la Gramàtica normativa o del Vocabulari mallorquí-castellà, de les Rondaies, de les xerrades radiofòniques, o del paper de «Llibres Mallorca» en els anys seixanta i setanta, perquè Moll ens fornia d’altres obres bàsiques per a la nostra formació com a ciutadans d’una terra trepitjada pel feixisme. Pens, ara mateix, en l’imprescindible La literatura moderna a les Balears de Josep M. Llompart, que Moll va editar l’any 1964, i en aquells llibrets de «Les Illes d’Or», que ens permeteren conèixer les arrels més profundes de la nostra cultura. Record la importància cabdal que, per a la nostra formació, tengué poder fruir de llibres, –enmig de tants silencis, tabús i prohibicions culturals, en plena dictadura franquista–, com Comèdies, de Pere d’A. Penya, La minyonia d’un infant orat de Llorenç Riber; L’Hostal de la Bolla i altres narracions, de Miquel S. Oliver; Cap al tard, de Joan Alcover, Aiguaforts, de Gabriel Maura, Flor de card, de Salvador Galmés, Els poetes insulars de postguerra, de M. Sanchis Guarner, L’amo de Son Magraner, de Pere Capellà; L’hora verda, de Jaume Vidal Alcover o Un home de combat, de Francesc de B. Moll. Precisament Un home de combat, l’apassionada biografia de Mn. Alcover, ens permetia copsar l’existència d’un Moll escriptor de primera magnitud. Com deia Josep M. Llompart en La literatura moderna a les Balears: “Tractant-se de l’obra d’un lingüista, no ens ha de sorprendre la perfecció de la seva prosa. Però a més de la bellesa que li donen la claredat i l’ordre, l’estil literari de Francesc de B. Moll és càlid i cordial, humaníssim; flueix sense esforç, amb persuasiva senzillesa, lliure de tot enfarfec”. “Record –continua dient-nos– que el primer article literari, que vaig publicar l’any 1969, precisament portava per títol El compromís polític de l’escriptor. La meva obsessió era, –com a de costum–, el necessari compromís de l’intel·lectual amb la societat i l’experimentació literària en la recerca de formes més adients amb l’època i la sensibilitat del temps que ens havia tocat viure. No podia entendre, en plena lluita per la llibertat, l’existència de l’escriptor fora del combat per una societat més justa i solidària, en lluita per l’alliberament nacional i de classe, que no estàs revoltat contra els dictats del mandarinat cultural… És en aquells anys en què escric les primeres obres de teatre experimental com Ara, a qui toca?, Autòpsia a la matinada, Les Germanies i quan sorgeixen els esborranys del que després seran Atzucac i Homenatge a Rosselló-Pòrcel…” I López Crespí afegeix: “és quan anava enllestint les narracions que conformarien A preu fet, i La guerra just acaba de començar, llibres que serien publicats a l’Editorial Turmeda. Així mateix, serà l’època en què es congriaran aquells elements literaris que em serviran per bastir reculls de narrativa que sortiran durant els anys vuitanta i noranta, especialment Diari de la darrera resistència, Necrològiques, Paisatges de sorra i Notícies d’enlloc, sense oblidar els meus contes experimentals del llibre de narrativa juvenil Històries per a no anar mai a l’escola”.
Publicat en el número 51 de la revista S’Esclop (maig-juny de 2010)

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *