Literatura catalana moderna - Illes

Blog de l'escriptor Miquel López Crespí

13 d'agost de 2014
0 comentaris

El control polític de la nostra cultura

El control de la cultura

 

 

Per Miquel López Crespí, escriptor

 

 
El blocatge contra els autors considerats “dissolvents” no solament es concreta en la lluita per controlar els premis literaris, l’edició dels llibres. Aquest solament és un dels aspectes del control de la nostra cultura. Alguns escriptors-funcionaris han esdevingut igualment els màxims consellers de les nostres institucions culturals, quan no són ells mateixos els encarregats de la “vigilància” d’edicions i promocions institucionals. Ara ja no som en temps de la dictadura. En el sistema reformat amb la transició i mitjançant la “España plural de las autonomías”, que diria Pasqual Maragall, les comunitats autonòmes disposen de determinats pressupostos per a promocionar la cultura. Aleshores s’esdevé que, mitjançant el control i “assessorament” de determinats elements retardataris, els diners se’n van sempre envers una direcció político-cultural i no envers una de diferent. Milers de milions es gasten a finançar determinades obres de teatre i musicals, en edicions de llibres i traduccions, en viatges a l’estranger promocionant uns i altres… Tothom que segueixi amb una mica d’atenció el paorós panorama cultural que ens encercla podrà constatar com sempre són els quatre mateixos els que són traduïts a l’alemany, al rus o a l’anglès; els mateixos que, amb hotel i viatge pagat per les institucions, són a Londres, Berlín o Bucarest parlant de la seva obra. Mentrestant Gabriel Alomar és un dels grans oblidats i es menysté i deslegitima el mestratge de Joan Fuster, Manuel de Pedrolo, Gonçal Castelló o Salvador Espriu. Tampoc no ens hauria d’estranyar gaire, ja que la “nova època” ha coincidit amb l’enlairament a les més altes alçades de la nostra cultura de dos botiflers declarats, de dos destacats agents de la dictadura com foren Llorenç Villalonga i Josep Pla.
Pensava en tot això en l’acte de lliurament dels Premis Literaris “Roc Boronat 2003″ que va tenir lloc en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona. M’adonava que el premi ajudava a rompre (relativament!) el blocatge al qual he estat sotmès aquests darrers anys per part del comissariat neonoucentista que malda per controlar la nostra cultura. M’havien atorgat el Premi de Novella per la meva obra El darrer hivern. L’esdeveniment cultural comptà amb l’assistència d’altes autoritats culturals de la Generalitat de Catalunya i d’importants representants de la cultura i la política catalanes. Podem destacar la presència d’Isidor Cònsul Giribert, membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i director literari d’Edicions Proa; Carles Duarte i Montserrat, membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i secretari general de la Presidència de la Generalitat de Catalunya: Teresa Palahí, representant de l’ONCE a Catalunya; el director de la COPE, Jordi Jordà; l’escriptor Josep M. Espinàs; el director general de Cultura de l’ONCE Ignasi Escanero… Vaig poder conèixer personalment Carles Duarte. En la poesia de Carles Duarte es fan presents d’una manera constants el paisatge i les referències culturals del Mediterrani i té com a temes centrals la tendresa, el somni i l’oblit. La seva obra ha estat traduïda a diverses llengües i ha merescut els premis Rosa Leveroni i Vila de Martorell. Ha collaborat amb els escultors Guido Dettoni i Manuel Cusachs i amb els cantants Dounia Hédreville i Franca Masu. Com a lingüista ha treballat amb els professors Joan Coromines i Antoni M. Badia i Margarit i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatges d’especialitat”.
Entre els membres del jurat del “Roc Boronat” hi havia igualment Isidor Cònsul, escriptor que ha estat cap de redacció de la publicació Catalan Writing. Autor també d’Antologia de Jacint Verdaguer, 1986. Curador de l’edició crítica de Sant Francesc, de Jacint Verdaguer. Ha escrit també l’important assaig literari Panorama de la literatura catalana (amb Alexandre Broch i Huesa, Vicenç Llorca Nerrocat) i dels estudis literaris: Jacint Verdaguer: història, crítica i poesia (El Mall, 1986); Tirant lo Blanc (Labor, 1992) i Llegir i escriure: papers de crítica literària (La Magrona, 1995). També és autor del dietari Cinc estacions: un dietari (La Magrana, 1998) i de l’antologia Jacint Verdaguer / Joan Maragall. Joc de miralls.
Reconegut arran dels Països Catalans per la seva feina com a crític, poeta i escriptor, Carles Duarte és autor del llibre de narrativa Somnis (Columna, 1994) i dels poemaris Vida endins (Moll, 1984); Paisatges efímers (Columna, 1989); La pluja del temps (Columna, 1990); La pell del somni (Columna, 1991); Llavis de terra (Columna, 1993); Terra (Columna, 1994); Cohèlet: tríptic hebreu I (Columna, 1996); Ben Sira: tríptic hebreu II (Columna, 1996); Qumram: tríptic hebreu III (Columna, 1997); D’una terra blava (Moll, 1997); Khepri (Columna, 1998); Ha-Cohen (Seuba, 1999); El somni (La Magrana, 2000); La terra del somni = La tierra del sueño (Sial, 2000); El silenci (La Magrana, 2001); La llum (Perspetiva, 2001); Tríptic hebreu (La Magrana, 2002) i El centre del temps (Ed. 62, 2003).
El premi de novella que he anat a recollir a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, de mans de Carles Duarte, el “Roc Boronat 2003”, porta el nom de l’insigne lluitador per les llibertats nacionals de Catalunya Roc Boronat i Font. La qual cosa, indubtablement, és una altra de les alegries per haver guanyat aquest guardó. Recordem Roc Boronat i Font va néixer el 5 de desembre de 1897 a Barcelona. Escriptor i polític, va cursar estudis primaris i musicals a la seva ciutat natal. Casat i amb tres fills. Afiliat a Estat Català, s’exilià a França durant la Dictadura de Primo de Rivera i dirigí, amb Josep Rovira, l’oficina de Francesc Macià a Tolosa de Llenguadoc. Va participar l’any 1926 als fets de Prats de Molló.
L’any 1930, Roc Boronat va retornar a Barcelona des de Bèlgica, amnistiat pel govern Berenguer, i va ingressar a Esquerra Republicana, per la qual fou regidor de l’ajuntament de Barcelona, després de les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, concretament, comissari del departament de beneficència municipal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!