NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

“Un home a les fosques” de Paul Auster.

Bé, ja comencem a posar al dia les darreres lectures. Els disgustos electorals no ens predisposaven per a escometre feines de pensar, i per això ens hem refugiat uns dies en la traducció, on no ens hem hagut d’escalfar massa el cap.
 
   Una vegada passat el daltabaix, tot esperant a veure com quedarà el dissabte la concentració “No a la corrupció, Camps dimissió”, a la que us tornem a convocar, passem a fer una petita ressenya de la novel·la indicada al títol.

   A la reunió del Grup de Letura amb Urbà Lozano de l’altre dia, va eixir el nom de Paul Auster per posar un exemple del recurs de les casualitats (o alguna cosa així) i l’Urbà Lozano va dir que sí, però que el primer Paul Auster, no així l’últim que hi havia escrit. No sabem si incloïa aquesta novel·la o es referia a “Viatges per l’escriptorium” o Brooklyn follies”, que no ens hem llegit perquè les referències i ressenyes els criticavem bastant. I si es referia a aquesta novel·la, ens agradaria que ens ho expliqués, perquè nosal3 hem trobat que s’assembla, i molt al Paul Auster de “Trilogia de Nova York” (no tan bona, però, tot s’ha de dir) o “Experiments amb la realitat”. Per cert, hem de dir que té raó quan, en enllaçar-nos, a aquest bloc li diu “Nosal3 EN som més de tres”. Li cal el pronom feble perquè sinó la frase queda coixa… més de tres… què?…. Si no es diu, s’ha de posar el pronom. Ho haurem de canviar. I gràcies Urbà per, tan subtilment, fer que millorem la nostra gramàtica, ets un bon mestre. 

   Bé, que passeu un bon dia, i si podeu, agafeu aquesta novel·la que pensem no us decebrà.

“Un
home a les fosques”

Paul Auster.

            D’aquest
autor ja havíem llegit i tenim a casa la seua genial “Trilogia de Nova York”,
que a més també tenim en la seua versió de còmic, dibuixada per Mazzucheli de
manera portentosa; “Lulu on the bridge”, guió de la pel·lícula que va rodar
després com a director, i que encara no hem vist; i “Experiments amb la
realitat”. Alguna altra novel·la ens hem llegit d’ell treta de la biblioteca
com “La música de l’atzar” i alguna altra. Per qui s’hagi llegit alguna d’aquestes
obres ja coneixerà l’estil de Paul Auster. D’algunes produccions posteriors no
hem vam fer gaire cas perquè les crítiques no parlaven massa bé d’elles, i
posem per cas “Brooklyn follies”, que algun amic va llegir i el seu comentari
va fer que ens el saltéssim.

            Segons
totes les crítiques, amb “Un home…” retorna a la seua manera original d’escriure,
manera que el distingeix de la resta d’autors perquè mescla de manera gairebé
angoixant la realitat amb la ficció. Recorda molt a David Lynch, sobretot la
seua pel·lícula “Lost Highway”. A “Un home a les fosques” comença amb un personatge,
d’edat avançada,  que no pot dormir i que
per entretenir-se comença a imaginar una història, i dintre d’eixa història
(els Estats Units en guerra civil als dies actuals), algú decideix que s’ha de
matar qui està pensant la història per a que aquesta s’acabi. Crea així un món
paral·lel, on la supressió d’un element d’un d’ells, suposaria l’alliberament de
l’altre.

            Ara, copiem la ressenya de la
contraportada:

            “En un
estat d’ànim tan fosc com la nit d’obsidiana que envolta el món, Paul Auster
ens torna a sorprendre amb una novel·la devastadora amb múltiples realitats. La
història transcorre en una sola nit. August Brill té setanta-dos anys i s’està
a casa de la seva filla a Vermont. Quan l’insomni no el deixa descansar, ajagut
al llit, s’explica històries per evitar pensar en coses que preferiria oblidar –
la mort de la seva dona, la infinita tristesa de la seva filla per la pèrdua
del seu marit, el cruel assassinat de la parella de la seva néta Katya. Una d’aquestes
nits en blanc, en Brill s’imagina una cruenta guerra civil als Estats Units.

            “Un home a
les fosques” és una novel·la dels nostres temps que exigeix ser llegida i
rellegida. Una obra que ens obliga a encarar-nos a la foscor, el drama, de la
nit; i alhora celebra l’existència dels afectes i els jocs quotidians que fan
que malgrat tot, aquest estrany món continuï avançant.”

 

            “Per mi
escriure ja no és un acte de voluntat, és una qüestió de supervivència”. Paul
Auster.

 

            “Aquesta
és la gran virtut d’un gran novel·lista: la cordialitat vers els lectors, la
generositat, l’entrega; eclipsar-se un mateix en favor de la lliçó que
ofereixen els esdeveniments de la vida”. Jordi Llovet,  El País.

           

            Paul
Auster juga molt amb les casualitats, i per a qui està avesat a com les fa
servir, fins i tot pot semblar-li (a nosal3 ens ha passat), en llegir algun
passatge, que en un moment determinat està dient el que diu expressament per a
nosal3, connectant d’una manera tan instantània amb el que ens passa pel cap en
eixe moment, que, per uns segons et veus dintre de la novel·la, i no exagerem.
A més, com té eixa facilitat per mesclar realitat i ficció, de vegades podem
perdre la noció que això que llegim és ficció, i creure’ns que és una realitat,
i menys mal que cap personatge, en aquesta novel·la es diu Paul Auster, com en
altres, que si no…

 

  1. Si a u no li agrada que l’adversari politic accepte regals al partit en forma de trages, encara que si el finançament a fons perdut de la gran banca o tot quisqui amb carnet o sense.

    A u tampoc li agrada acceptar el ‘trage’ d’invitacions PSOE-ístes a manifestar-se en contra de ratolineres o causes perdudes -més enllà de la persecusió judicial política- com la dels ‘trages’ com si no haguera qüestions molt més adients.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.