NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Transcripció-traducció: Miren Etxezarreta ‘Podem reaccionar’

Extret del vídeo ‘Capitalisme- un itinerari crític’ que recull una àmplia entrevista amb aquesta lluitadora pels drets socials. ACÍ teniu l’enllaç al vídeo, us aconsellem que l’escolteu bé.

 La crisi està succeint  en un període en el que per una sèrie de raons, les classes populars estan molt afeblides en el seu poder de lluita i el capital està aprofitant per a forçar encara més, per a que el pes de la crisi caiga exclusivament en els treballadors i en les classes populars.

          Dit açò, cal plantejar-nos també que l’avantatge és que les persones som éssers humans que podem reaccionar. No hem de ser deterministes en el sentit de dir: ‘i amb la crisi tot ens va a anar pitjor’. Ens anirà a pitjor si ens deixem que ens vaja a pitjor.

          Aleshores el que preguntar-nos és, per què deixem que ens vaja a pitjor?, això ens portaria a la necessitat de reacció.

          El que no hem de fer mai és oblidar-nos de que la lluita de classes compta en la dinàmica del capitalisme. No fer determinisme i dir: ‘bé, la crisi sempre suposa empitjorament’. Sí, suposa empitjorament però podem reaccionar.

          Estem deixant perdre moltes de les conquestes dels treballadors, sense adonar-nos que tenim aquesta responsabilitat històrica, o siga, estem, ja sé que és una paraula forta, però diria, que estem traint a les generacions que han lluitat tant per aconseguir uns drets socials millors. Aleshores açò és molt greu, em sembla a mi. Tenim en compte que estem abandonant tota la nostra responsabilitat històrica i no hem de pensar que és alguna cosa que ens han regalat. És quelcom que s’ha conquerit.

          Es pot destruir el capitalisme per ell mateix? Difícil, i el dolent seria pensar que si es destrueix per ell mateix, què vindrà darrere… Pense que per a que el capitalisme es destruïsca i continue el sistema humà que vinga darrere, necessitarem estar treballant per a això des d’ara.

          Estem veient que la concentració de riquesa i la concentració de poder és cada vegada major; si no es reacciona tindrem una societat completament tirànica.

          Realment jo crec que ara, l’important és seguir construint des de baix, i en aquest sentit, jo sóc relativament, només relativament, optimista. És a dir, cada vegada hi ha major grups de gent fent coses alternatives, algun dia, tot això podrà catalitzar i aleshores, vull pensar o em sembla a mi, que l’important és no sentir-nos tant derrotats i tant impotents com per a dir: ‘no podem fer res’. Malgrat tots els esforços del capitalisme, segueix havent gent que està intentant transformar la societat i segueix havent gent així en el món sencer.

         Aleshores, bé, en aquest sentit, jo sóc històricament optimista. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.