NOSAL3 en som + de tres

Recollit a… espereu…. calleu! ara no trobe d’on he tret el present article. Si vosal3 qui llegiu aquest bloc i ens envieu coses sou els qui ho heu fet, només ho heu de dir a comentaris, i nosal3 us demanarem perdó.

   Novament, un article que ens parla de l’ÈTICA, (perquè els agrada tant la paraula moral, a nosal3 cada vegada ens fa més fàstic!) que els polítics no tenen, de com cabem tots a la democràcia menys els violents (els corruptes se suposa que sí, que hi caben).

   Recuperem el costum de penjar l’article a dintre de l’apunt. Hem estat un temps posant-lo fora, a l’entradeta, i té els seus avantatges i els seus inconvenients, a saber:

1.- Si el text principal està fora, se sol llegir, dins fa mandra haver d’entrar (!).
2.- Si està dintre, els apunts estan més seguits a la portada i es pot fer una idea global més ràpida que si estan fora, a l’entradeta, costen menys de passar.
3.- Si el text està fora, a l’entradeta, el comptador de visites va més ràpid amunt.
4.- I a vosal3 com us agrada més? Deixem obert un torn de paraula perquè entre tothom i totdon fem un bloc més agradable. És demanar-vos participació i responsabilitat, ja que d’ací poc celebrarem un aniversari i volem que les coses siguen del gust de tothom i totdon.

   Bé, i ara gaudiu del text d’Alfons Cervera, que no té desperdici:

Por
16-05-2009

 
Alfons
Cervera

        Diuen que la democràcia és un paisatge
formós, molt formós. També diuen que en ella cabem tothom, que només són exclosos
de les seues bondats els qui atempten violentament contra les seues regles de
convivència pacífica. Quan escolto tantes vegades això que en la democràcia
caben tothom menys els qui conreen la violència, se’m posa la mirada estranya
de qui no acaba de comprendre del tot aquesta mena d’endevinalla. I se m’ocorre
que què és això de la violència: ¿la corrupció és una d’aquestes formes de
violència? Segurament sí: no contra el cos ni els seus reguerols de vida sinó
contra la moral que hauria de tocar amb la seua vareta màgica els comportaments
dels nostres responsables polítics. Però no succeeix així: la corrupció ocupa
com un càncer irreparable el teixit ètic d’alguns individus que confonen aposta
el servei públic amb els seus negocis. La democràcia hauria d’espolsar-se del
damunt a eixos individus, com s’intenta des de la medicina científica extraure
la metàstasi i allunyar-la de les cèl·lules sanes. No obstant, manta vegades no
succeeix això, sinó tot el contrari.

        Els valors de la democràcia no són
els que es sustentin en l’acompliment més exigent de la decència per part dels
qui haurien de ser exemples i models clars als ulls de la gent. No són eixos
valors, és clar que no. Estem arribant a un punt en que quan més vulnera un
polític les normes de l’exemplaritat, més se’l vota. Després d’unes eleccions,
eixe polític corrupte traurà pit i dirà cridant que quan la gent el vota és perquè
no serà tan dolent. O encara pitjor: que el poble, amb els seus vots, l’ha
indultat. Eixa confusió populista entre la justícia i el vot posa els pèls de
punta. La confusió propiciada per alguns governants amenaçats o directament
imputats pels tribunals no és pròpia de la democràcia, sinó del feixisme. O siga,
a veure si deixo clar allò que vull dir: a un polític presumpte delinqüent no el
jutgen ni l’absolen els seus votants, sinó un tribunal que actuarà i dictarà
sentència emparat en l’acompliment rigorós de les lleis i en el sentit del deure
que li dicti la seua consciència. Així hauria de ser. Però per a això, la justícia
hauria de ser neta i clara com l’aigua d’un rierol d’alta muntanya. I algunes
vegades no ho és. No sé per què, però de vegades no ho és. Bo, sí que ho sé i vostès
també ho saben.

        Però ara el que volia dir és que m’esglaia
que segons diuen les cròniques periodístiques succeirà en les pròximes eleccions
europees. Com hi ha crisi econòmica i la culpa, segons la dreta, és de
Zapatero, hi haurà una bolcada electoral a favor del Partit Popular. No ho
entenc. La crisi és la crisi, l’atur és una tragèdia, la gestió que ha fet el
Govern socialista d’eixa crisi no ha estat bona. Però deixant això en un platet
de la balança, poso en l’altre platet una altra reflexió que m’ompli de desassossec:
uns polítics es poden equivocar en l’exercici de la seua gestió, això està més
clar que l’aigua. ¿Però és això pitjor que ser un polític corrupte? ¿És això pitjor
que anar mesclats en tèrbols assumptes de corrupció política i econòmica com és
el cas d’una pila de càrrecs institucionals i orgànics del PP? No ho entenc, de
veritat. Aquesta democràcia tan ampla i tan llarga m’està resultant inintel·ligible,
plena de racons obscurs. En aquesta democràcia caben tothom menys els violents.
Això diuen. ¿I els corruptes què? ¿Caben els polítics corruptes en aquesta
democràcia? Ells diuen que sí perquè els voten. I en mig de tant desgavell
moral jo em faig una última pregunta: ¿per què hi ha tanta gent que vota als
polítics corruptes? I la resposta em fa por. Molta por. Molta.