NOSAL3 en som + de tres

Se’ns va passar per alt aquesta entrevista, però ahí estan els amics per enviar-nos-la per correu. I nosal3 per a traduir-vos-la. La imatge correspon al llibre del qual parla l’article. L’haurem de llegir també… per conéixer l’enemic més que res!.

    Us envie aquesta entrevista  d’avui a Público que paga molt la pena
llegir: veritats com a punys dites de manera clara i magistral

Entrevista – PÚBLICO, 4 de maig

       El catedràtic
de Dret Constitucional José Antonio González Casanova (Barcelona, 1935) té clar
que les tesis han de ser radicals i segurament que la que defèn en el seu últim
llibre, “La derecha contra el Estado. El liberalismo autoritario en España
1833-2008”, ho és: la dreta espanyola, a diferència de les europees, mai ha
acabat d’acceptar les regles del joc democràtic.

       El PP no és un partit democràtic
en la seua opinió?

       Jo mantinc
l’esperança que ho siga algun dia, però és difícil. Cal tenir en compte que la
classe mitjana espanyola és la més inculta d’Europa, perquè no ha tingut escoles
dignes i ha patit el monopoli de l’Església en l’ensenyament. Som un estat sense
tradició democràtica i, en la mesura en què una gran part no ha assumit l’ètica
democràtica de forma íntegra, continua sent una societat bastant primitiva, on el
que compta és l’amiguisme, l’endoll, la corrupció…

       I això és patrimoni solament de
la dreta?

       Jo parteixo
de la base que la dreta, per definició, és apolítica, és eixe conjunt de persones
amb poder econòmic al que no li interessa la política perquè no li interessa el
bé comú, sinó només els seus interessos particulars. Per això són liberals en
economia. Per tant, la reacció del poble és lluitar per imposar un Estat, un
conjunt de lleis que regulin i facin possible la justícia social. Per això afirmo
que democràcia i liberalisme econòmic són incompatibles.

       Per què manté que la dreta espanyola
sempre ha estat contra l’Estat?

       L’Estat
modern és fruit d’un pacte social entre els capitalistes i el poble treballador,
en el que els que tenen el poder, no el perden, però els que no el tenen,
obtenen drets com el vot. L’Estat es defineix, entre altres coses, per un
sector públic de serveis al ciutadà i un control de l’acció econòmica dels
poderosos. Allí on guanyen els partidaris de que hi hagi una despesa pública
mínima i privatització dels serveis, s’està posant en mans de particulars els
interessos generals. La dreta, no sols l’espanyola, en principi és antidemocràtica
perquè és liberal.

       Però en unes eleccions ha
d’haver opcions de dreta i esquerra…

       Sí, clar, el
que passa és que han de jugar net. En altres llocs han sigut més llestos i han
construït una dreta més civilitzada, que ha assumit les concessions inevitables
per a que no hi hagués una rebel·lió popular. Allà on els sectors capitalistes es
troben amb un poble inculte, poc partidari del pacte i la negociació, són més
autoritaris, i d’ahí les formes tan primitives i poc democràtiques del PP, tant
en els vuit anys d’Aznar, como en els quatre d’oposició posteriors.

       Vostè cita les declaracions de
Gabriel Elorriaga al ‘Financial Times’ abans del 9-M en les quals admetia que la
seua estratègia passava per fomentar l’abstenció…

       Sí, tota la
seua idea és que la gent no voti i l’abstenció és una forma de no democràcia. Aconseguir
que la gent no voti o aprofitar els mals del país per anar contra el Govern,
com va fer el PP en el cas del procés de pau del País Basc o ara amb la crisi.

       La dreta actual és hereva del
franquisme?

       El
franquisme és el gran moment de la dreta espanyola, la barreja d’autoritarisme
polític i liberalisme econòmic. Un règim amb aparença de democràcia (amb eleccions
a les Corts, etc.), però sense partits ni sindicats. Passaren 40 anys encantats
de la vida.

       L’esquerra ha estat contemporitzadora
amb la dreta?

       L’esquerra
té tendència a comportar-se com la dreta, perquè molta gent que vota a l’esquerra
no és tan d’esquerres. Jo ja vaig dir fa molts anys que l’única dreta civilitzada
en Espanya està en el PSOE.

       El PP pot guanyar les eleccions
sense apel·lar a la crispació?

       Mentre no es
refongui, la seua estratègia és la de provocar l’abstenció i, en eixe sentit, la
corrupció en les seues pròpies files ajuda, perquè escampa el fàstic per la
política. Ells compten amb un sector de votants fix, amb una fidelitat del 84%
pel 68% dels socialistes. Per això el bloc de la dreta sempre és fix, mentre
que l’altre fluctua segons la conjuntura i el PP sempre espera que la conjuntura
siga dolenta, i si no, dir que ho és mitjançant la mentida sistemàtica.

       Quin paper juga l’extrema dreta al
PP?

       Ells necessiten
integrar a l’extrema dreta. A França, el senyor Sarkozy és diferent del senyor
Le Pen, però a Espanya Sarkozy i Le Pen són el mateix. No veig indicis d’escissió
ni crec que convingui. L’extrema dreta pot ser perillosa en temps de crisi perquè
pot crear un populisme feixista. I recordem que el PP necessita eixos vots per a
guanyar al PSOE.