NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Traducció: Dos articles de Público, 3 de maig: “Parlem d’economia” de S. Narotzy i “La biga en l’ull aliè” de Gran Wyoming.

… i a més, altres dos articles més enllaçats (sense traduir, ens hem cansat): parlen de Zizek i del seu llibre “Sobre la violencia. Seis reflexiones” i Enric Duran, el Robin Hood d’Internet.

   Hem vist que els enllaços que us hem posat no funcionen, i hem anat als webs i els hem copiat directament. Esperem que ara funcioni. El de Zizek l’haurem de seguir, ja que sembla d’aquells que diuen les coses pel seu nom. Diu que no cal ser políticament correcte, sinó correctament polític.

   Bé, l’enllaç de Zizek, no sabem perquè, afegeix les tres “W” després del http://, només heu d’esborrar-les i ja veureu…

PARLEM D’ECONOMIA

Domini Públic.

Susana Narotzy

Catedràtica d’Antropologia Social de la
Universitat de Barcelona.

 

            Crisi financera,
recessió econòmica, augment de la desocupació, actius tòxics, bombolla
immobiliària, ajudes públiques per a reactivar l’economia, etc. Sembla que la
solució es trobar un nou model de creixement (centrat en la innovació, energies
alternatives, etc.) i posar bons gestors al front de ministeris ( Elena Salgado
i José Blanco es defineixen com a bons gestors, i això sembla suficient per a
argumentar la seua solvència en els seus càrrecs). Però, què és un bon gestor?
És difícil d’endevinar quan tan pocs gestors dolents de les empreses
financeres, en fallida real o virtual, han quedat apartats dels seus llocs i,
en general, del mercat de treball.

            També sorprèn veure
com les solucions i les metodologies usades per encarar aquesta nova crisi són
les mateixes de sempre: flexibilització del mercat de treball (major facilitat
d’acomiadament, concessions salarials per part dels treballadors), desregulació
laboral i medi ambiental (què, si no, és la reducció dels terminis de declaració
d’impacte ambiental per a accelerar la licitació d’obra pública), participació
del finançament privat per la construcció (i gestió) d’infraestructures públiques
(alhora que s’injecten diners públics per a salvar a l’empresa privada), etc.

            Vells mètodes que
porten provant la seua ineficàcia per a resoldre els problemes d’un sistema
econòmic que no beneficia a la majoria. Es diu que la recessió a l’Estat
Espanyol serà pitjor que en altres països d’Europa i es culpa d’això a la poca
productivitat. No obstant, una millor productivitat no sembla haver salvat
d’una crisi profundíssima a aquests altres països model, per tant, un canvi en
aquest sentit tampoc evitarà futures crisis.

            No
obstant això, el problema és tot un altre. El que qüestiono aquí, el que
qüestionen cada vegada més persones, expertes (en l’O.C.D.E., l’O.I.T., la
UNESCO) i gent corrent en distints països del món, inclòs el nostre, és el que
aquells que detenten el poder entenen per economia. Eixe model neoclàssic
imperant que ha variat relativament poc en els seus objectius i paràmetres
principals en els darrers cent anys. És l’economia del creixement econòmic
(P.I.B.), creixement mesurat per una sèrie d’indicadors que poc tenen ha veure
amb l’augment del benestar de la majoria de les persones i bastant amb
l’augment del seu malestar globalitzat. És cert que els estats intenten pensar
formes d’incloure aspectes productius, creadors de riquesa com el treball
domèstic o l’economia il·legal que fins el moment no s’han tingut en compte.
Aquests darrers intents apunten al reconeixement de que tot açò forma part de
l’economia d’alguna manera. No obstant, res sembla alterar la fe cega en el
model que articula l’augment de la productivitat, creixement econòmic (P.I.B.)
i augment del benestar de la majoria (avaluat en termes de consum de
mercaderies).

            Per a
sortir de la present estructura de crisis recurrents, es parla d’innovació i es
pensa en la tecnològica… Com sempre, aquest pertinaç fetitxisme que ens fa
creure que les coses ens salvaran de les persones. Però no hi ha innovació
possible des d’un model econòmic decimonònic com és el nostre. Qualsevol
innovació tecnològica és fagocitada pels vells objectius i acaba produint els
mateixos efectes tard o d’hora. L’única innovació real ha de ser una innovació
social, que partisca d’una altra manera d’entendre l’economia. La pregunta
correcta és: com organitzar la societat per a proveir a tota la gent corrent de
benestar material i cultural, i permetre’ls fer projectes de futur? Per a açò,
el primer que hauríem de fer és estudiar l’economia real: què fa la gent per
guanyar-se la vida? Com sobreviuen quan estan desocupats?

            Acudeixen
a les xarxes familiars, emigren o retornen, recerquen aliments a les deixalles,
treballen en l’economia informal, ocupen cases deshabitades, protesten
col·lectivament o individual, etc. Segons informes recents de l’O.I.T. i de
l’O.C.D.E, més de la meitat de la població del planeta (incloent-hi països
desenvolupats) sobreviu als marges de l’economia formal, del l’economia del
P.I.B.; la major part malviu, però se les apanya entre picaresca i solidaritat.
Evidentment, aquesta divisió entre formalitat i informalitat no és del tot
real, ja que les persones, les unitats productives, les institucions, habiten i
articulen aquests àmbits que la comptabilitat de l’estat distingeix.

            Però
el que em sembla més interessant observar i subratllar és que en eixes formes
de la picaresca i la solidaritat hi ha un saber al que hauríem d’atendre,
perquè és, mal que ens pesi, el que constitueix gran part de l’economia real
per a la majoria de persones del món. La innovació social es troba encauada en
eixe saber organitzar-se que emergeix de la intel·ligència de la necessitat i
no està cegat per models rígids i obsolets.

            Necessitem
saber observar, saber escoltar i saber donar suport a les iniciatives humils
que ja està desenvolupant la gent, individualment o col·lectiva, sense
ofegar-les amb la nostra “obsoleta mentalitat de mercat” (Karl Polanyi) o amb
normes repressives (Ordenances Municipals, Llei d’Estrangeria). Necessitem un
nou model d’economia. I sí, avui més que mai, necessitem un pensament radical i
crític, antisistema, que òbriga nous espais i permeta realitzar els canvis que
tothom necessitem.

 

Si vols participar: http://blogs.publico.es/dominiopublico

 

ASSUMPTES I QÜESTIONS.

Gran Wyoming.

La biga en l’ull aliè.

            Sorprèn que el recent
arribat al Parlament de Catalunya, Ciutadans, per boca del seu president,
Albert Rivera, demani que s’expulsi d’E.R.C. a Joan Tardà, al que titlla de “hooligan de la política”. El senyor
Rivera demana la seua expulsió perquè tatxà una proposta del P.P. de “genocidi
cultural”. Resulta una mica contradictori que Ciutadans, un partit que sorgeix,
precisament, com a reacció a la repressió cultural que afirmen patir a
Catalunya, pretengui silenciar al dissident. No cap dubte que Rivera pateix una
síndrome d’oïda selectiva i l’esgarrifin els adjectius del rival, mentre li
sonen a música celestial els de l’afí. Víctima d’aquesta patologia, desconeix
com utilitzen la metàfora i l’insult, cada vegada que tenen ocasió, els qui
s’anomenen liberals, entre els qui s’inclouen. La recopilació de
desqualificatius que aplica el qüestionat pel moderat Rajoy és gairebé infinita
(“bobo, cobarde, batasuno, radical, agitador, sectario…” entre d’altres).

            El senyor Rivera
sembla haver oblidat una concentració a la plaça de Sant Jaume després de l’atemptat
d’ETA a Barajas, en la que un grup anomenat “Peones Negros” boicotejà el minut
de silenci amb crits en els quals es feia responsable de les morts al Govern.
Tots els grups polítics presents condemnaren els fets a excepció del P.P., que
no es pronuncià, i del mateix Rivera, que apel·là al dret a la llibertat
d’expressió dels sabotejadors. No hauria de concedir al senyor Tardà el dret
que atorga als grups d’extrema dreta?

            Per a evitar aquesta
temptació repressora, resi’m tres avemaries i copiï’m cent vegades “Per a hooligans, els nostres”.     

 

Si voleu participar: http://blogs.publico.es/asuntos&cuestiones

Hi ha altres articles (NOSAL3 avui ja estem cansats de
traduir, així que ací teniu els enllaços per llegir-los en castellà) :

CULTURES. El filòsof eslovè anticapitalista Zizek publica
“Sobre la violencia. Seis reflexiones”. Per seguir a Zizek amb les seus declaracions:

http://es.geocities.com/zizekencastellano

ACTUALITAT. Enric Duran: “Afronto el judici, he tornat per
quedar-me” :

Articles (el del 3 de maig no l’hem trobat, però li podem fer un seguiment amb aquests):

 

http://www.publico.es/espana/210562/detenido/barcelona/activista/estafo/bancos

http://www.publico.es/dinero/210509/detenido/barcelona/robin/bancos

http://www.publico.es/agencias/efe/211134/juez/manda/prision/activista/estafo/medio/millon/bancos

 

 

  1. Tant els bons gestors com els bons treballadors per allò únic que més es preocupen és per colocar-se i tindre una bona paga i punt. I tanmateix si pot ser una bona paga d’acomiadament i una bona jubilació millor que millor i el que vinga darrere que tanque la porta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.