NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

TRADUCCIÓ: “Castigats per ser rars” Anaïs Berdié i Cristina Castro. El País 4 de juliol.

REPORTATGE

Castigats per
ser ‘rars’

El 57% dels
adolescents homosexuals pateixen violència escolar – L’assetjament pot produir-los
problemes d’aïllament i repercutir en la seua vida adulta

ANAÍS BERDIÉ / CRISTINA CASTRO – Madrid / Santander – 04/07/2009

            Adrián sap que és el rar del seu institut. Odia el futbol
i es mou en un grup de xiques. Des dels 11 anys ha aguantat que li diguin
“marieta”. S’ha avesat. “Una vegada un xic em pegà una pilotada
en un ull i començà a pegar-me i a insultar-me”, conta. Després d’un temps
“tancat” en si mateix, acceptà que era gai. Tenia 14 anys. Als 15
presentà a sa mare el seu primer nuviet. Ara Adrián té 17 i no li importa res
del que puguin dir-li. “Si em diuen marieta contesto: ‘sí, i què?’. Per a
mi ja no és un insult”. I ha tret la seua pròpia conclusió: “Els del
meu institut són uns immadurs”.

            La història d’Adrián es repeteix
entre els xics i xiques homosexuals. Un 57% d’ells pateix violència escolar,
segons un estudi de la FELGTB (Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transsexuals
i Bisexuals). No tothom sap sortir sol del problema. S’allunyen dels amics, s’aïllen,
empitjoren els seus resultats escolars.

            “La majoria viu un autèntic segrest
emocional”, explica José Joaquín Álvarez, pioner en crear una tutoria d’orientació
sexual en un institut, el Duque de Rivas de Madrid. “Encara hui es segueixen
produint suïcidis en adolescents homosexuals perquè l’entorn no és comprensiu”,
assenyala. “Tenim lleis molt progressistes i avançades però no s’ha traslladat
de la mateixa manera als centres educatius”, opina.

            La FELGTB ha declarat aquest any el
de la Diversitat afectivo-sexual en l’Educación, i el lema de l’Orgull Gai, que
hui se celebra amb una desfilada a Madrid, és Escola sense armaris. “En
el col·legi és on més es pot estigmatitzar una identitat sexual”, explica
Miguel Ángel González, president del col·lectiu gai de Madrid Cogam. “Si els
noiets que surten de l’armari tenen problemes, això va a repercutir en tota la seua
vida posterior”, afegeix.

            I ser la cuca rara de l’institut no
és res comparat amb ser la cuca rara del poble. Segons l’informe, el percentatge
de joves que pateix violència escolar augmenta fins el 65% en poblacions petites.
Ho sap bé Pablo López, de la Fundació Triangle, que porta les seues xerrades
sobre homofòbia per instituts de tot l’Estat espanyol. “Els joves de l’àmbit
rural no tenen cap referent homosexual. Així que encara que no parlares gens, només
amb que et vegin ja és alguna cosa”, relata. Ha presenciat burles contra els
rars fins i tot durant els seus tallers, i lamenta que molts col·legis només
s’interessen pel tema quan hi ha algun conflicte. “És el que jo anomeno
presumpció d’heterosexualitat. Sembla que tothom és hetero fins que es demostri
el contrari”.

            Fa poc anà a fer una xerrada a La
Palma. En acabar, se li apropà un homosexual de 25 anys i li va dir que, fins
aleshores, no havia conegut a cap altre gai i que estava desitjant anar-se’n a un
altre lloc. “Deia que era molt rar i que per això no tenia amics.
Segurament era rar perquè els altres l’havien tractat així”, conclou l’orientador.

 

  1. “Deia que era molt rar i que per això no tenia amics. Segurament era rar perquè els altres l’havien tractat així”, conclou l’orientador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.