TRADUCCIÓ: “Aprende a Esperar” de Ramon Besa a El País, 10 de juny
Un altre article recomanat per la Roser Giner que no té res a veure amb el que tant corre en aquests dies postelectorals. Per desemboirar una mica i desconnectar. Moltes gràcies Roser!
RAMON BESA
EL PAÍS – 10-06-2009
A molta de la gent de poble que viu a
la ciutat els anima l’esperança de tornar a casa amb la mateixa emoció amb la que
partiren en temps d’estudi, moment en què el pare retenia al fill per a que
cuidés del camp mentre la mare li posava la maleta en la porta per a que es
convertís en home de profit perquè no hi havia hereu que sobrevisqués de la terra. Ambdós tenien raó. La maduresa
de la majoria de nosaltres pertany a la mare, de la mateixa manera que la vellesa
ens reconcilia amb el pare. La infantesa és propietat del poble: un començava per
pedalar, continuava jugant a futbol i assolia la majoria d’edat el dia que
debutava en una partida de botifarra en el bar.
A la
que la merda dels porcs acabà amb la pastura de les vaques, l’alfals dels conills
i el blat de moro dels polls i els asiàtics resultaren més barats que les pageses
catalanes reconvertides en obreres tèxtils, a molts noiets de poble no els quedà
més remei que buscar-se la vida. Encara que a la majoria li ha anat bé abans de
l’atur, també es conta de qui hagué de tornar al camp abans d’hora, sense honor
ni ganes, conscient que tampoc havia molt a fer en casa, on les coses van a pitjor.
L’anar
i tornar, la presa per escapar del desconcert em porta de nou a la saviesa
popular, i recordo el consell d’un veí venerable abans de la meua partida:
“El camp i els animals no saben de llibres, així que estudia i aprèn tot el
que puguis, però recorda que qui sap tenir cura d’un hort, sap tenir cura de sí
mateix”. Poques feines resulten més entranyables, exigents i profitoses
que la d’atendre a les plantes i hortalisses que es renoven en un tros de terra
en funció de les estacions. A partir del seu conreu, s’aprèn a mimar,
contemplar, renegar i sobre tot a esperar, la millor recepta front a la cultura
de la instantaneïtat que ens atrapa.
Així
s’entén que els horts s’estenguin a les escoles de la ciutat i que doctores en
biocultura com Ángeles Parra diguin: “Ensenyar a un xiquet a fer un hort és
ensenyar-lo a esperar”. Ja sap mare que li tinc dit al pare que tornaré per a tenir cura del seu hort
encara que abans hagi de tornar a l’escola per a aprendre de pagès.
Ara sí que llegisc l’article en tota la seva emoció i veritat !
Gràcies per fer-ho possible !
i la traducció que ens el fa més pròxim encara.