Sopar-xerrada amb David Hammerstein Mintz:
Sopar-xerrada amb David Hammerstein Mintz: “Experiències i anècdotes d’un ecologista al Parlament Europeu”al Bloc Jaume I de l’Alcúdia el divendres 29 de gener de 2010.
David Hammerstein arribà a la València dels anys setanta en plena mobilització ciutadana, i aviat passà a militar i ho continua fent en moltes associacions de barri, veïnals, socials. És sociòleg, i diu quel’ecologisme no és de dretes ni d’esquerres, és d’endavant: el futur s’ha detenir sempre en compte. A la darrera legislatura del Parlament Europeu ell va ser l’únic que ha anat a totes les reunions. Ja no és parlamentari, però segueix treballant a Brussel·les per a col·lectius socials treballadors.
Ens va obsequiar a cadascun dels assistents amb un llibre: Europa verde de la A a la Z. Apuntes de un ecologista en el parlamento europeo escrit per ell i il·lustrat amb fotos de grafitti del Carme. Començà la xerrada amb records dels primers temps, a finals del setanta, on en dies de revolta, feren una barricada al Carme, el declararen “Califat Independent” i arribaren a cobrar peatge. Pensa que el barri s’ha recuperat seguint l’exemple d’Europa però Europa tampoc no és la panacea, se suposa que és una societat democràtica,oberta, amb drets per als seus ciutadans i que defensa el medi ambient, En arribar al Parlament es pensava que tot això aniria guanyant pes en la política que es feia des d’Europa, però aviat va veure que no era així.
La primera reunió, el primer punt: transvassament Xúquer-Vinalopó i la LRAU… , el tema va provocar un gran debat, hi havia víctimes de la corrupció urbanística. Va ser dels primers a trencar amb el tabú: mai no votes contra el teu país, en contra d’arreplegar diners per construir infraestructures nefastes, ell ho va fer en alguns casos flagrants. El model de la rajola no és bo; les economies que han apostat per tecnologies han resistit la crisi, el món del totxo no. Un del PP, que passava per allà li va dir que si seguia així anaven a treure-li els ulls, d’altres que mirés davall del seu cotxe….
Al Parlament Europeu, sovint els parlamentaris li donaven suport (Sta Cruz de Tenerife) però votaven a favor de la cúpula europea… li deien “tu fas d’escut humà, si han de matar algú que siga a tu…” arran d’uns diners per a pal·liar la pobresa construint Hotels de luxe a Gran Canària.
Ha treballat també en qüestions de maltractament animal en la Comissió de Defensa del Benestar Animal, on van incloure les corregudes de bous, entre d’altres.
Ens contà també com va arribar des de El Caire fins a Gaza en taxi, mentre queien les bombes, els carrers deserts…a l’edifici de l’ONU on hi havia milers de xiquets, que després de 3 mesos debombardejos ja no feien cas de les bombes. Una experiència molt dura. El van entrevistar per la ràdio i era l’únic jueu que advocava per la pau, dient que l’enfrontament només provoca odi. Els xiquets palestins, des del patí de l’escola, tiren pedres als soldats israelians, fins que tot s’acaba amb pots de fum lacrimogen.Orient Pròxim, Xipre, hi ha molts conflictes, Bulgària, Romania, va allà on grups socials el conviden per anar a donar-los suport.
Quina feina fa un eurodiputat?Treballen molt i fan moltes hores, tenen moltes reunions. També hi ha lobbies i quan es reuneix, per exemple la Comissió d’Industria on es discuteixen els màxims de consum dels cotxes, 180 dels representants eren fabricants de cotxes, petroleres, editors dels diaris on s’han d’anunciar els cotxes… el lobbies omplen Brussel·les donant pel sac. El de les químiques és qui realment escriu les lleis…
Ja acabant recollirem aquesta frase: “Als ecologistes ens acusen de ser catastrofistes i amb els anys ens donen la raó”.
A veure si ja han arribat les fotos, i si no ho pengem igual i ja les afegirem.
Ha arribar una foto, no gaire bona, però què hi farem…!