NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

Ryszard Kapuscinski: Parts traduïdes (del castellà) de “El mundo de hoy. Autorretrato de un reportero”.


   Ryszard Kapuscinski va nàixer a Polònia l’any 1932. Va estudiar a la Universitat de Varsòvia i va ser corresponsal a l’estranger fins el 1981. Entre les seves obres cal destacar “L’Emperador”, “El Sha”, “Eben” i “Un dia més a la vida”.

    Nosal3 vam descobrir aquest gran autor a començaments del 2008 amb un llibre que ens deixaren: “La cínicos no sirven para este oficio”, que vam llegir gairebé d’una tirada. Després ens vam preocupar de cercar altres obres traduïdes al català, i trobàrem “Eben” i “Viatges amb Heròdot” (i seguirem cercant altres textos ja traduïts, perquè la seua manera d’explicar el món no és la que domina en el món occidental, la prova la teniu en els tres paràgrafs que traduírem del castellà i que ja hem “penjat” en el Facebook, i que teniu dintre, i encara en traduïrem més, ja que diu grans veritats). En “Eben” ens explica com es van anar produïnt totes les lluites per assolir la independència de molts països d’Àfrica, de com les elits que arriben al poder repeteixen els esquemes occidentals de subjugació i domini per part dels que detenten el poder. A “Viatges amb Heròdot”, va compaginant la lectura d’aquest clàssic amb els seus desplaçaments per Àsia. Si algun llibre d’aqust autor cau a les vos3 mans, no deixeu de llegir-lo, pagarà la pena.

Paràgrafs traduïts de “El mundo de hoy. Autorretrato de un reportero”.

pàg 34

“Si d’entre les moltes veritats tries una de sola i l’empaites cegament, aquesta es convertirà en falsedat i tu, en un fanàtic”

pàg 45

“Quan estic entre els nòmades del Sàhara
els mostre tot el meu respecte, doncs si jo, sense conéixer la seua cultura i
sense eixe coneixement que els permet sobreviure, em trobés en el seu lloc m’hauria
mort. De poc o gens em serviria tota la civilització europea. Tots els meus
coneixements, el que haja llegit a Spinoza o a Kant, allà resulten inútils. En
aquells llocs, si vull sobreviure, necessite adquirir uns coneixements del tot
diferents. Només sobreviure, repetisc, no parle ja de la possibilitat de fer
alguna cosa. La mera lluita per conservar la vida en aquelles condicions suposa
un esforç sobrehumà. No es tracta, per suposat, de coneixements productius: no
serveixen per a crear una nova generació d’ordinadors ni per a fer grans
descobriments científics. Però no per això no són menys dignes de
respecte”

 

Pàg.
53

            “No faig diferència entre
periodista, escriptor i reporter. En el meu cas les tres coses es fonen en una
de sola.

            Per a definir el meu ofici, el
qualificatiu que més m’agrada és el de traductor. Però no d’una llengua a una
altra, sinó d’una cultura a una altra. Ja en 1912, Bronislaw Malinowski advertí
que el de les cultures no és un món jerarquitzat (una autèntica blasfèmia als
ulls de tot eurocèntric), que no existeix tal cosa com una cultura superior i
una altra inferior, que totes, encara que diferents, estan en peu d’igualtat.
Les seues conclusions cobren força hui dia, en aquest món nostre tan
polifacètic i diversificat les cultures del qual es penetren i s’entrellacen
cada vegada més. El repte consisteix en aconseguir que les seues relacions no
es fonamenten en principis de dependència i subordinació, sinó en l’enteniment
mutu i de diàleg entre iguals. Només aleshores donarem una oportunitat a que la
bona fe i la voluntat de comprendre a l’altre triomfen sobre tots els odis i
conflictes que sacsegen a la família humana. En el meu diminut, microscòpic,
camp de treball de reporter, m’agradaria aportar un granet d’arena a aquest
triomf. Per això escric.”

 

  1. “que no existeix tal cosa com una cultura superior i una altra inferior, que totes, encara que diferents, estan en peu d’igualtat”.

  2. Pàg. 83

    “Hi ha tantes coses que la literatura pot prendre de la pintura… Per a mi és una meravellosa font d’idees. I la forma del collage
    és la que tal vegada millor s’ajuste a la definició que done als meus
    textos. És a dir: jo trie diferents recursos, diferents mitjans, sense
    plantejar-me a quina classificació obeeïxen (tasca dels crítics), amb
    el fi de trobar la millor manera d’expressar el que desitge expressar
    en un determinat moment. Que per què vaig escriure aquest o aquest
    altre text en prosa? Per què escric poesies? Perquè hi ha coses que no
    es poden expressar d’una altra forma. No em pregunteu si es tracta d’un
    gènere pur – en la seua definició clàssica-, siga reportatge, siga assaig, siga poesia.”

Respon a anmonbar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.