“Rosa sobre Negre” d’Albert Ferrarons
Llegint un apunt
de la xarxa, que ara no trobem, ho sentim… vam descobrir aquest llibret que
ens hem acabat de llegir ara. Una breu (com molt bé indica el seu títol), però
intensa història de l’homosexualitat a l’Espanya del segle XX. Pensem que
aquesta petita obra deuria encetar un major estudi per part dels historiadors
d’aquesta parcel·la de les llibertats individuals que, com molt bé diu al
llibre s’ha mercantilitzat i ha estat objecte de la seua banalització a mans
del mercat.
Cal fer memòria. Cal recordar que el
col·lectiu homosexual ha estat reprimit amb violència, tant per part de les
autoritats com pel poble, manipulat per veure en l’homosexual el “depravat”, el
“malfactor”, “l’invertit”, i en els casos menys agressius com el “malalt”. Cal
saber eludir els paranys del mercantilisme, que tan sols veu el negoci; que
s’aprofita del moviment per ofegar-lo en una oferta d’oci exclusiu, i per tant
alienador, dels barris gais de les grans ciutats.
De molts dels personatges que s’esmenten
en l’assaig, ja en coneixíem uns quants, però d’altres han estat una sorpresa
descobrir la seua faceta reivindicativa. Molt interessant també la bibliografia
recollida al final per abundar més en aquest tema.
A dintre hem copiat la contraportada
del llibre, publicat per “La Busca Edicions” l’abril del 2008.
Entre el rosa (l’expressió i la
llibertat) i el negre (la repressió i la violència). Aquesta ha estat la
difícil posició de l’homosexualitat al llarg de la història, però especialment
en el darrer segle, quan la llum (el rosa) ha anat guanyant terreny sobre la
foscor (el negre). Amb alguns retards i alguns avenços respecte a altres països
democràtics, aquesta ha estat també la dinàmica a l’Estat espanyol.
Escriure sobre l’homosexualitat des
de la historiografia ja no constitueix avui dia un acte d’excessiva rebel·lió.
Almenys no més que en molts altres temes. Sí que és, però, encara una novetat.
En molts aspectes, significa escriure sobre un paper en blanc o sobre
esborranys primerencs. No sempre, afortunadament. Aquest treball s’ocupa de
cercar aquestes excepcions, ordir un relat històric al llarg del segle XX
espanyol i reflectir així quin és el camí que encara queda per recórrer. Hi ha
molta matèria, molta reflexió, moltes claus i, en definitiva, molta humanitat
darrere el conjunt d’històries que conformen aquest llibre, la història de com
el rosa, en pro de la igualtat, la llibertat i amb moltes dificultats, s’ha
anat imposant al negre.