Número 3 de “La lluna en un cove”
Us remetem el contingut de la revista, que ja us hem presentat, “La lluna en un cove” i que porta el número 3, corresponent al present mes de març. Les fotos i documents estan enllaçats, ja que no sabem com afegir-los ací.
Passeu…
¡La Lluna en un Cove llança en març el seu número 3!
Un altre cop, literatura fresca, original i inèdita.
Una nova selecció de relats de ficció en la nostra llengua.
Amb autors de la terra, de tot el domini lingüístic.
80 sucoses pàgines per al gaudi de tothom. ¡La narrativa més actual!
Un apassionant projecte literari, obert a la participació de tothom.
La
Lluna en un Cove és una publicació mensual en
paper de relats breus de ficció en la nostra llengua. Es tracta d’un magazín literari, enquadernat en
rústega, que conté una miscel·lània d’històries
sorprenents, originals, de temàtica i gèneres diversos: fantasia,
ciència-ficció, terror, drama…, però també: humor, aventures, viatges, i un
llarg etcètera. Són obres generalment breus o d’extensió mitjana, però en
qualsevol cas inèdites, i escrites per autors actuals d’arreu dels Països Catalans. És, per tant, una
original proposta literària, adreçada a tots els públics.
Compta amb una sèrie de col·laboradors més o
menys habituals, alhora que dóna l’oportunitat de publicar també a tots aquells
autors que ens vulguin fer
arribar els seus treballs, els quals són revisats i acuradament
seleccionats per l’editor. La Lluna en un Cove ha començat a publicar en gener
de 2009 (número 1), i ara en març llança un número 3, sobre el qual us
donem informació detallada en aquesta comunicació.
La Lluna en un Cove – Número 3, març de 2009
Obres:
Temps millors. Juglans Regia
L’home de guix. Manel Toda
Tolerància. M. A. Espinós
La finestra. Jorge Luis Sagrera
Paral·lelisme creatiu. Joan V. Olmo
Tard o d’hora. J. F. Coves
L’ou. Conrad Freixe
Cridar el mal temps. Juli Vert
El candidat. Blai Domènech
Quinze minuts d’enyorança. Ramon Garcia
Resums argumentals del número 3:
Temps millors. Juglans Regia –
«La cuca fera avança sigil·losament pel bosc. Però, sigil·losament, no perquè
vaja a cometre alguna de les seues malvestats, sinó perquè està fugint de tot i
de tothom». Així comença aquesta història tragicòmica, que podria ser la
continuació de qualsevol conte en què hi hagi un monstre malvat que atemoreix
els habitants d’una determinada contrada. Però ara, en aquest relat, els papers
s’intercanvien, d’alguna manera: els bons resulta que no són tan bons, i els
dolents -la cuca fera- arriben a suscitar en nosaltres una certa simpatia.
L’home de guix. Manel Toda i
Bort – Un tros de pissarra descolorida encara mal penja d’una paret.
Els records tornen a reviure: m’imagino tot just abans d’entrar a classe,
sentint el xivarri dels menuts a l’altra banda de la porta i desitjant poder
cridar amb ells i viure la disbauxa innocent del infants. Aleshores, adquirint
un semblant seriós, l’obro; al punt, el silenci es fa a l’aula. Però ara, un
altre silenci m’ennuega; un silenci sepulcral, tètric, angoixant…
Tolerància. Marc Aureli
Espinós – Aquest relat conta la història d’un grup de persones que,
volent fomentar al seu voltant uns determinats valors, acaben cometent, sense
adonar-se, una petita injustícia. Es tracta d’una narració atrevida i valenta,
que ens fa veure que només amb la intenció no hi ha prou; d’altra banda,
denuncia que de vegades la defensa d’unes determinades causes pot ser només una
mena d’impostura que l’actualitat del món ens obliga a assumir.
La finestra. Jorge Luis
Sagrera – Si no fos per la finestra, no tindria aquella cortina de
pins que, excelsa, s’aixeca al sud i s’allarga d’oest a est, ni els til·lers,
ni els roures, ni els ocells, ni el sol no tindrien sentit perquè per a mi, en
no poder veure’ls, no existirien. Si no tingués finestra, la meva habitació
seria llòbrega, humida, la meva estada aquí es tornaria insuportable, se’m
tancaria el pit i no podria respirar.
Paral·lelisme
creatiu. Joan Vicent Olmo –
Per a aquest escriptor novell, el geni artístic es demostra a través de
l’originalitat. Qualsevol creador que vulga ser digne de ser anomenat així ha
de ser, necessàriament, original. Tots els escriptors admirats per ell, ho són
després d’haver quedat demostrat que les seues obres estan exemptes de
qualsevol intent de plagi. Doncs bé, l’escriptor novell no mamprèn cap de les
seues provatures si abans no està totalment convençut que la història que vol
escriure és totalment nova, que el tema del qual tractarà no ha estat ja
tractat abans. Sap que això és molt difícil, i per aquest motiu tarda tant a
posar-se a escriure una de les seues narracions.
Tard o d’hora. J. F. Coves –
Una narració magistralment narrada, que explica la història del governador
d’una metròpoli del futur, una immensa conurbació, que presenta, entre altres
problemes, seriosos inconvenients pel que fa a la mobilitat dels milions
d’habitants que viuen en ella. És un relat que es pot incloure en el gènere de
la ciència-ficció, però que tracta en realitat sobre el cinisme i el maquiavelisme
dels administradors de la cosa pública, per una banda, i, per l’altra, sobre
l’actitud infantil d’una societat acomodada, que només busca plaers i
diversions. En aquest relat es pretén reflectir també l’estupidesa i la
insensatesa d’aquells que creuen que les coses dolentes sempre els passen als
altres.
L’ou. Conrad Freixe –
Aquest breu relat és potser la més original de les propostes literàries
d’aquest número de La Lluna en un Cove. És la narració en temps real (en
present d’indicatiu) del que li ocorre a un ou que, en la seva ceguesa, es veu
obligat a sortejar innombrables perills. Un ou… ¡com n’és, de fràgil! ¿Se’n
sortirà?
Cridar el mal temps. Juli
Vert – «Francament, no sé per què tothom m’ha agafat mania. Potser
tenen enveja del meu gran poder d’intuïció, de la meua capacitat d’avançar-me
(conscientment o inconscient) al futur; enveja, en resum, d’aquestes meues
especials qualitats que em permeten construir per endavant en la meua ment, de
vegades en l’avantsala de la meua consciència, una imatge més o menys clara del
que passarà en l’avenir. Per descomptat, que això o això altre acabe passant
tal i com jo, volent-ho o sense voler, ho havia previst, suggerit, insinuat…,
tal i com jo, al capdavall, ho havia d’alguna manera avançat, no és, ni de bon
tros, culpa meua». Un magnífic relat d’humor, amb un final una mica negre.
El candidat. Blai
Domènech – De segur que heu vist per la tele en moltes ocasions les
imatges dels candidats en el moment de dipositar el seu vot en l’urna, el dia
de les eleccions generals a la presidència del país. Quina imatge més típica:
els candidats fent passar la seva papereta a través de la ranura superior de la
caixa de parets transparents. Però, ¿us heu preguntat alguna vegada a qui
voten, els candidats? Sí: ¿quina papereta fiquen en aquest sobre que ningú més
que ells veuen obert? «Doncs la papereta del seu propi partit; es voten a ells
mateixos, òbviament», direu de seguida. ¿Sí? ¿De debò?
Quinze minuts d’enyorança. Ramon Garcia – Tots quatre eren repetidors de l’últim curs
de l’EGB. Era el seu últim any, i haver-se quedat com als alumnes més veterans
del col·legi els feia creure’s tindre cert poder sobre la resta d’estudiants,
i, fins i tot, també sobre els professors. Amb els quals, a la fi, després de
moltes discussions i de tres reunions dels pares d’aquests individus amb el
psicòleg del centre, van arribar a un acord: els quatre elements es quedarien
en silenci a l’última fila de l’aula sense sabotejar les classes, i, a canvi,
els mestres a l’acabament del curs…
Si voleu més informació visiteu la pàgina del número 3 de La Lluna en
un Cove
|
80 pàgines amb una
¿T’agrada?
Despeses d’enviament GRATIS Entra a la nostra web i emplena el següent … També podeu subscriure-vos-hi i us enviarem tots els
|
|
La Lluna en un Cove
Si sou socis i/o teniu algun d’aquests ¿Voleu escoltar la promo en MP3? Feu
|
¿Vols col·laborar amb
nosaltres? Visita la nostra
web i informa-te’n.
La
Lluna en un Cove és un projecte obert a la participació
de tothom.
…
¿Tens cap dubte sobre el nostre projecte literari?
Visita l’apartat APR (Apartat de
Preguntes i Respostes).
…
¿T’agradaria que t’enviéssem La Lluna en un Cove directament al teu
domicili?
Despeses d’enviament gratuïtes! Informa-te’n
…
Consulta els punts de venda (llibreries) a on podreu trobar La Lluna en
un Cove
Fes un clik-flash en aquest enllaç!
…
¿Ets del Club Tr3sC? ¿Saps que tens un descompte important si et
subscrius?
Visita la següent pàgina. O visita la web
del Tr3sC (busqueu-nos en
l’apartat “Llibres-Catàleg”)
Ofertes i descomptes no acumulables
…
¿Tens el Carnet Jove? Aleshores tens també un descompte en la web de La
Lluna en un Cove!
Consulta els avantatges visitant aquesta pàgina.
Ofertes i descomptes no acumulables
Fes click sobre el mapa i sabràs a on podràs trobar La Lluna en un Cove
en la teva localitat.
Apartat de Correus 1100
46870 Ontinyent, País Valencià
Telèfon: 96 731 87 13
¡Salutacions cordials!
Si no voleu rebre més
informació de La Lluna en un Cove, si us plau, envieu-nos el més aviat possible
un missatge expressant-nos el vostre desig i atendrem immediatament la vostra
petició. Moltes gràcies per endavant per ajudar-nos a gestionar millor els
nostres recursos.