NOSAL3 en som + de tres

“Musicofília.
Històries de la música i del cervell”

Oliver Sacks

Parlar
d’Oliver
Sacks
és parlar d’una persona que ha dedicat de tota la seua vida a la
investigació del funcionament del nostre cervell. És
metge i autor d’una desena de llibres, entre els quals “L’home
que va confondre la dona amb un barret” (el
qual tenim pendent), “Despertars”
(hem
vist la pel·lícula.. i qui no?, nominada a un Òscar), “Un
antropólogo en Marte” o “Veo una voz”. Viu
a Nova York i és professor de Neurologia i Psiquiatria a la
Universitat de Columbia.

La
cursiva pertany al que diu sobre l’autor la solapa del llibre
comentat. Els llibres sense cursiva ens els llegirem en castellà, i
del darrer (“Veo una voz”) vam fer un resum, traducció i
comentari l’any 2005 per a l’assignatura d’Educació Especial
de Magisteri i que, si trobem, (ens ha costat, però finalment l’hem
trobat) us l’afegirem a adjunts. Després veiérem que ha estat traduït al català… Aleshores no estavem tan
acostumats a traduir i potser es troben incorreccions que en aquell
moment no dominàvem…).

Quant
al llibre que ens ocupa, es divideix en quatre parts amb els
corresponents capítols que us copiem seguidament:

PART
I

1.-
Un llamp caigut del cel: musicofília sobtada.

2.-
Una sensació estranyament familiar: crisis musicals.

3.-
Por de la música: epilèpsia musicogènica.

4.-
Música al cervell: imatgineria i imaginació.

5.-
Paràsits, música apegalosa i melodies enganxoses.

6.-
Al·lucinacions musicals.

PART
II

7.-
Sentit i sensibilitat: una gamma de musicalitat.

8.-
Un fracàs: amúsia i disharmonia.

9.-
El papa es moca en sol: oïda absoluta.

10.-
Altura tonal impefecta: amúsia coclear.

11.-
Estèreo absolut; per què tenim dues orelles.

12.-
Dues mil òperes: savants
musicals.

13.-
Un món auditiu: música i ceguesa.

14.-
La tonalitat verd clar: sinestèsia i música.

PART
III

15.-
A l’instant: música i amnèsia.

16.-
Parla i cançó: afàsia i musicoteràpia.

17.-
Recital de pregàries accidental: discinèsia i cantilació.

18.-
Un conjunt: música i síndrome de Tourette.

19.-
Seguir el compàs: ritme i moviment.

20.-
Melodia cinètica: malaltia de Parkinson i musicoteràpia.

21.-
Dits fantasma: els cas del pianista amb un sol braç.

22.-
Atletes dels músculs petits: distonia dels músics.

PART
IV

23.-
Desperts i adormits: somnis musicals.

24.-
Seducció i indiferència.

25.-
Lamentacions: música, bogeria i melanconia.

26.-
El cas de Harry S.: música i emoció.

27.-
Irreprimible: música i lòbuls temporals.

28.-
Una espècie hipermusical: la síndrome de Williams.

29.-
Música i identitat: demència i musicoteràpia.

Agraïments.

Bibliografia.

Índex
de noms i de conceptes.

Hem
de dir que si no coneixeu aquest autor, d’entrada els títols
d’alguns capítols poden fer que ens fem enrere, perquè sembla que
seran una explicació complicada d’entendre per als no entesos en
neurologia, però Oliver Sacks sap com contar allò que en un primer
moment ens pot semblar difícil i ho fa explicant casos de pacients o
de col·laboradors que han llegit alguna cosa seua on parla de
malalties que han patit. Aquest edició en català ha estat
augmentada amb moltes de les cartes que li han enviat després de
publicar-lo en anglès, afegint noves informacions sobre casos que
ell no ha tractat directament.

Ara
anem a copiar la contraportada per a que es feu una idea més precisa
(en cursiva, sense ella, comentaris afegits per nosal3):

La
música ens pot persuadir de comprar alguna cosa (açò
ho saben molt bé els centres comercials)
o recordar-nos la nostra primera cita. Ens pot animar en un mal
moment i ens pot fer ballar sense parar (nits
“boges”, de cantar i ballar, quin no n’ha tingut alguna?).
Però el poder de la música va molt més enllà. Efectivament, la
música ocupa moltes més àrees del nostre cervell que el
llenguatge: els humans som una espècie musical.

Les
històries d’Oliver Sacks sobre persones que s’han d’adaptar a
les més diverses malalties neurològiques han canviat
substancialment la manera com entenem els nostres cervells i
l’experiència humana. A “Musicofília” l’autor examina el
poder de la música a través d’experiències individuals de
pacients, músics o no. Hi ha els casos d’un home a qui va tocar un
llampec i que de sobte es va sentir impel·lit a convertir-se en
pianista als 42 anys; els dels nens que pateixen la síndrome de
Williams, amb un sentit hipermusical des del naixement; el de les
persones amb amúsia, per a qui una simfonia sona com un concert de
cassoles, i el d’un home la memòria del qual només abraça un arc
temporal de set segons, per a tot excepte per a la música”.

I
un afegitó final:

El
doctor Sacks no escriu només com a metge i científic, sinó com un
humanista amb visió filosòfica i literària… el seu llibre no
només contribueix a la nostra comprensió de l’esmunyedissa màgia
de la música sinó també que ens il·lumina sobre l’estrany
funcionament i les marrades de la ment humana” Michiko Katukani,
The
New York Times.

De
molt recomanable lectura per als qui, com nosal3, han estudiat
Audició i Llenguatge a Magisteri, o logopèdia a Psicologia, per a
músics i melòmans, i per a tot aquell a qui agrade llegir, perquè
com ja hem dit, és molt entretingut… la de coses que no sabem del
nostre cervell! Tenim pendent de comentar també un altre assaig
sobre el cervell: “El cervell eròtic” d’Adolf Tobeñas, el
qual el començàrem a llegir juntament amb aquest que comentem ací,
i que quant ens el tornen, podrem repassar-lo i fer un xicotet
comentari per a compartir lectures. Aquesta nit tenim la reunió del
Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l’Alcúdia al Casal Jaume I, C/
Sant Jaume, 31 i de la qual us farem un detallat informe.