NOSAL3 en som + de tres

Ens ha arribat per correu electrònic el manifest pel primer de maig. 
No sabem si l’hauran publicat en la nostra llengua, però, per si des
cas, us l’hem traduït.
   I demà, tothom cap a la manifestació, a les 11 a la plaça de Sant
Agustí de València. El cartell no l’hem trobat en la nostra llengua, i
com no tenim gaire idea de com funcionen els programes per retocar-lo,
us adjuntem el que ens han eviat.

         VISCA EL PRIMER DE MAIG!    VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!

MANIFEST DEL PRIMER
DE MAIG 2009

 

            El
1er de maig, els treballadors i treballadores estem cridats a celebrar el Dia
Internacional del Treball per a enfrontar la crisi i reclamar amb fermesa un
nou ordre econòmic mundial, que posi a les persones en primer terme.

 

            Els
sindicats i els treballadors i treballadores als qui representem exigim als
banquers, als governs i institucions que donen una sortida justa a la situació,
i estem disposats a exercir el paper que ens correspon en la construcció d’un
futur més just.

 

            Amb
la Confederació Sindical Internacional i la Confederació Europea de Sindicats,
reafirmem el nostre compromís amb els drets humans en el món, amb la reducció
de les desigualtats, amb la creació de treballs decents, amb la fi de les
situacions de pobresa i amb la distribució equitativa de la riquesa, i
denunciem la vulneració dels drets laborals, sindicals i civils que cada dia
esdevenen a molts països del món.

 

            Expressem
la més ferma solidaritat amb el poble iraquià, víctima d’una guerra il·legal i
injusta, i amb els pobles que lluiten per la seua autodeterminació  -Sàhara Occidental, Palestina-, exigint a la
comunitat internacional la recerca de sortides pacífiques urgents als
conflictes que pateixen.

 

Per una sortida a la
crisi favorable a les persones

 

            La
crisi internacional ha posat en qüestió un model econòmic capitalista que, a més
de ser socialment injust i insostenible medioambientalment, ha fracassat
estrepitosament en el terreny econòmic. El creixent domini de l’activitat
financera sobre l’economia, el predomini de l’especulació per damunt de la
producció de béns i serveis, han arrossegat al sistema econòmic mundial a la
situació de recessió. En aquesta situació és fonamental recuperar la política per
a donar hegemonia a la democràcia front al mercat.

 

            Juntament
a la Confederació Sindical Internacional i la Confederació Europea de Sindicats,
considerem que és necessari revertir l’estat actual de l’economia mundial,
impulsant un nou model de govern del món financer, i generant una regulació que
restablisca la primacia de la política sobre les finances, del treball front al
capital especulatiu, i on es fixen les condicions d’un nou model de repartiment
i distribució de la riquesa.

 

            La
sortida de la crisi ha de marcar el final d’una ideologia de mercats financers desenfrenats,
on l’autorregulació ha quedat en evidència com un frau, i la cobdícia ha anul·lat
qualsevol consideració racional en detriment de l’economia real. Es requereix
restaurar en els mercats financers la seua funció primària de garantir un
finançament estable i rendible de la inversió productiva, establint un model de
desenvolupament socialment just i medioambientalment sostenible.

 

            Amb
la Confederació Sindical Internacional i amb la Confederació Europea de
Sindicats, pensem que les polítiques dels distints Governs no han d’orientar-se
cap al proteccionisme dels Estats i es reduisca als àmbits nacionals, sinó que
urgeix un impuls d’integració política que garantisca i harmonitzi homogèniament
els drets socials i laborals en els distints països. En aquest sentit, reivindiquem
la defensa del model social dels tractats de la Unió Europea.

 

Per un nou contracte
social a Europa

 

            CCOO
i UGT ens manifestarem, seguint les convocatòries de la CES, en una mobilització
que abasta a España i a Portugal el proper 14 de maig a Madrid, a la que seguiran
mobilitzacions a Brusseles (15 de maig) i a Berlín i a Praga (16 de maig), amb
l’objectiu de denunciar la crisi i en favor d’un nou contracte social a Europa.

 

            Els
sindicats europeus exigirem en aquestes mobilitzacions un ampli programa de
reactivació de l’economia per al manteniment i la creació d’ocupacions de qualitat,
la millora dels salaris i de les pensions, i Estats del Benestar més forts,
igualtat de tracte i igualtat de salaris per als treballadors i treballadores  migrants desplaçats, i un reglament eficaç
dels mercats financers que impedisca la tornada del «Capitalisme de Casino».

 

            Des
d’aquest 1er de maig reiterem la nostra crida per a fer del 14 de maig una
jornada que servisca per a donar una sortida a la crisi més favorable als treballadors.

 

Per l’ocupació, per la
protecció social, per una economia productiva

           

            A
Espanya, els principals indicadors de l’economia són clarament negatius, com ho
demostren la rapidíssima destrucció de l’ocupació, assolint una xifra total de
desocupats que es situa en 4 milions; el consum en caiguda lliure; els forts
ajustaments en la producció, que s’han anat estenent des de la construcció a la
resta de sectors, i la forta caiguda de la inversió empresarial.

 

            La
crisi internacional s’agreuja a Espanya per efectes propis, derivats d’un model
econòmic de creixement insostenible com a resultat del nostre feble model
productiu. El nostre Estat requereix canvis transcendentals i urgents, però
aquests no poden consistir en el abaratiment dels costos laborals, tal i com
reclamen alguns sectors de CEOE. La crisi no té el seu origen en el mercat
laboral i, per tant, la solució no pot provenir de reformes laborals que
únicament servirien per accelerar la destrucció de l’ocupació, així com la
reducció d’impostos i quotes socials només provocarien el deteriorament dels
sistemes públics de protecció social, la reducció de la despesa social i el
afebliment dels serveis públics. En aquesta situació, les mesures adoptades pel
Govern no han aconseguit posar terme a l’intens procés de destrucció de l’ocupació,
davant del qual, i a causa de la seua gravetat, UGT i CCOO exigim un seguiment
rigorós de l’aplicació dels fons d’inversió local i de dinamització de l’economia
i l’ocupació, amb participació sindical, l’adopció de les mesures necessàries
de reactivació econòmica, dotar de liquiditat a empreses, autònoms i famílies, i
demanden un impuls al diàleg social, promovent un acord orientat a tenir més i
millor ocupació, ampliar la protecció social i impulsar l’economia productiva.

 

            Govern,
empresaris i sindicats haurem de concentrar tots els esforços en el disseny d’un
nou model productiu. D’una part, s’ha de respondre a la crisi amb força i
frenar la destrucció d’ocupació. A més, es necessita impulsar un nou model de
creixement que garantisca la cohesió social.

 

            A
España, la sortida de la crisi s’ha de traduir en un model de creixement
sostenible, productiu i industrial, des de la qualitat i la innovació, amb drets,
amb igualtat entre homes i dones, entre immigrants i autòctons, sense accidents
laborals, amb protecció de les persones desocupades, amb garanties per a unes
condicions dignes de vida, en les que les pensiones, l’educació, la sanitat o l’atenció
a les persones en situació de dependència siguin drets consolidats.

 

Pel diàleg social i la
negociació col·lectiva

 

            Aquest
necessari impuls, a través del diàleg social per l’ocupació, la protecció
social i la economia productiva, ha de ser complementat amb la negociació col·lectiva.
Els sindicats més representatius hem consensuat i impulsat criteris unitaris per
a la negociació col·lectiva amb l’objectiu de facilitar els processos de
negociació i reforçar i millorar la seua articulació interna. Evitar que els treballadors
i treballadores siguin els qui paguen una crisi que no han provocat, combatre
la precarietat de les condicions de treball i ocupació, i evitar la seua utilització
oportunista constitueixen els eixos i objectius sindicals bàsics per a la
negociació dels convenis col·lectius d’aquest any. Ambdós sindicats considerem
que la negociació col·lectiva és l’eina real i efectiva per a

millorar les condicions de treball i
salari a la vegada que per a avançar en drets, impulsant el coneixement i l’ús
dels reconeguts per la nostra legislació, juntament a la generació i ampliació
de drets personals i sindicals, amb l’objectiu d’assolir una major participació
en el desenvolupament d’un model de qualitat i competitivitat de cara al futur.

 

Pel manteniment y millora del poder
adquisitiu

 

            En
línia amb els criteris i recomanacions de la Confederació Europea de Sindicats,
defensem:

 

            Una
negociació salarial que garantisca la millora moderada dels salaris i del poder
adquisitiu real. Aquest objectiu resulta possible dintre dels criteris pactats
en els successius Acords Interconfederals
per a la Negociació Col·lectiva (ANC), prenent com a primera referència per al augment salarial l’objectiu oficial
del 2% establert pel Govern, en línia amb la política monetària del Banc
Central Europeu, i tenint en compte, a més, els augments de productivitat i l’establiment
de clàusules de garantia com a salvaguarda front a possibles desviaments de l’IPC.

 

            Hem
d’actuar per a eradicar els salaris més baixos, especialment els més allunyats
del salari mitjà nacional, ja que són una expressió de la precarietat laboral i
de la injustícia social, i van en contra d’un model de competitivitat i eficiència.
Per a això, hem d’actuar de forma sostinguda en el temps per augmentar els
salaris inferiors, creant o millorant un salari mínim garantit en la negociació
col·lectiva.

 

Per la igualtat i la no discriminació

 

            El
principi d’igualtat i no discriminació segueix sent vulnerat en l’accés a l’ocupació
i en les diverses condicions de treball, causant greus perjudicis a les
persones que són objecte de discriminació en raó del seu sexe, edat, ètnia,
procedència, discapacitat o per qualsevol altra causa, pel que haurem d’avançar
en la seua eliminació, garantint el dret a la igualtat de totes les persones.

 

            Així,
continua sent un objectiu sindical prioritari l’eliminació de les diferències
retributives entre dones i homes, per al que s’han de promoure les adequacions
necessàries en la classificació professional, l’assignació i valoració de
funciones i tasques, les retribucions, plusos, complements salarials i socials.
Per a açò, seguirem impulsant l’adopció de mesures i plans d’igualtat en els
convenis i acords col·lectis.

 

Per la salut i seguretat en el treball

 

            La
precarietat laboral, la subcontractació abusiva i la realització de llargues
jornades de treball són alguns dels elements que de forma específica contribueixen
al manteniment d’altes taxes d’accidents i altres riscos laborals, mostrant la
realitat sociolaboral al nostre Estat. El reforçament dels drets de
representació i informació, l’establiment d’organismes estables per a la
coordinació en matèria d’avaluació i prevenció de riscos laborals entre les

empreses contractades i subcontractades i
d’aquestes amb l’empresa principal, i l’elaboració de plans d’avaluació i
valoració de riscos laborals específics del sector de què es tracti, són elements
prioritaris per a l’acció sindical.

 

Per la millora de la
protecció social, el sosteniment de l’activitat

econòmica i la
transformació del model productiu a través de les

polítiques públiques i
de la inversió

 

            El
diàleg social és l’aposta de CCOO i UGT, però no volem un procés de diàleg
social devaluat. Reivindiquem l’impuls de les polítiques actives d’ocupació, la
millora de la protecció per desocupació i la protecció dels drets dels treballadors
i treballadores en els expedients de regulació d’ocupació i front als
acomiadaments.

 

            Proposem
una nova estructura productiva basada en la qualitat de l’educació i la
formació professional, l’impuls de la I+D+i per a la millora de la productivitat
i la competitivitat, la potenciació del sector industrial, la reducció de la
dependència exterior de l’energia i la promoció de la política medioambiental
com a factor de progrés, la promoció de programes d’habitatge públic i estímul
al lloguer, la priorització de la despesa pública en infraestructures i serveis
socials i l’enfortiment dels serveis públics.

 

 

            UGT
i CCOO cridem els treballadors i treballadores, i a la societat en general, a
mobilitzar-se amb les seues organitzacions sindicals en defensa d’aquests objectius
el 1er de maig, juntament amb milions de persones que també ho faran a tot el món,
en molts casos sense llibertat o sota la repressió, per l’ocupació decent, per
una sortida a la crisi favorable a les persones, per un nou ordre econòmic
mundial, pels valors de pau, llibertat i justícia social, per la defensa dels drets
humans i per l’extensió dels drets socials i sindicals a nivell mundial.

 

 

¡VISCA EL PRIMER DE MAIG!

FRONT A LA CRISI:

OCUPACIÓ, INVERSIÓ PÚBLICA I
PROTECCIÓ SOCIAL.