NOSAL3 en som + de tres

Anem a veure si ens ventilem la resta de lectures dels darrers mesos del ja passat any 2009.

* “After Dark“ de Haruki Murakami. La història transcorre al llarg d’una nit a Tokio, on els protagonistes, per un motiu o altre, van a passar-la sense dormir, i ens conta tots els esdeveniments i situacions en els quals es van a veure implicats. Com les altres novel·les que ens hem llegit del mateix autor fins ara, aquestes giren al voltant dels joves i les seves inseguretats.
    “S’acosten les dotze en un restaurant desangelat que obre tota la nit; la Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura quan un jove s’asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l’ha reconeguda. Tots dos han perdut l’últim tren i han de passar la nit fora de casa: en Takahashi assajarà fins que surti el sol, i a la Mari ja li està bé seure al bar, llegir , fumar i beure cafè fins que surti el primer tren del matí. A casa, la germana de la Mari, l’Eri, dorm profundament des de fa dos mesos, talment una bella dorment. A fora, els llums de neó il·luminen la nit i en les pauses de les converses es palpa l’ànim boiròs de l’insomni. És de nit i les possibilitats són infinites. After Dark, la novella d’Haruki Murakami, narra les històries entrelligades d’uns personatges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues converses mentre beuen cafè i fument un cigarret darrere l’altre. En l’essència del millor de la seva literatura, Murakami reconstrueix a After Dark una història senzilla i captivadora, imprescindible”.

* “El millor lloc del món és aquí mateix” de Francesc Miralles i Care Santos. Novel·la que de vegades sembla un manual d’autoajuda, però que és més que això.
   “Una novel·la que despertarà en els lectors emocions inoblidables i els obrirà els ulls a la màgia de la vida. Un petit curs de felicitat quotidiana de la mà de dos autors d’una imaginació única.
   L’Iris està destrossada per la mort dels seus pares. Una tarda grisa en què el món sembla no tenir cap sentit ensopega amb un cafè del qual penja un rètol que diu: “El millor lloc del món és aquí mateix”. Decideix entrar-hi i allà coneix en Luca, amb qui conversarà durant sis tardes seguides en diferents taules on succeeixen coses meravelloses. Entre aromes de xocolata, l’Iris s’enamora d’en Luca fins que el setè dia no apareix pel cafè. Aleshores comença una cerca que li desvelarà un passat enigmàtic i li capgirarà la vida, i també la visió del món”.
“Per primera vegada en molt de temps, va tenir la certesa de trobar-se en el lloc correcte en el moment oportú. No desitjava ser a cap altre lloc que no fos allà. Seria això la felicitat?”

*  “Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani. El medi ambient i la societat valenciana” de Roger Cremades. El teníem pendent de fa temps, i finalment l’hem pogut llegir. Com que vivim a la Ribera de Xúquer, entenem molt bé quina és la predisposició dels ajuntaments a aconseguir diners ràpids i fàcils autoritzant construccions que després van a ser insostenibles (per manca d’aigua, infraestructures…)
   “Els paisatges on jugàvem quan érem infants han canviat sensiblement. Els bancals de tarongers per on passejàvem es troben sota l’asfalt, els camins de terra són ara carreteres i les sèquies han desaparegut.
   El llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisagística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l’horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l’urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l’aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.
   Aquest és l’objectiu del present manual: esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià.”
   Relacionat amb aquest tema, hi tenim un apunt/traducció de la Tercera Conferència “El fil daurat” (Xúquer Viu) presentada per Mariano Vazquez i que us enllacem ací.

* “Por qué “el tiempo vuela” cuando nos hacemos mayores” de Douwe Draaisma. Un assaig sobre com funciona la mnostra memòria i que ens ha recordat als d’Oliver Sacks.
TRADUCCIÓ de la contraportada:   “Com és possible que els olors evoquen records tan primerencs? Per què el nostre primer record procedeix de l’època en que teníem tres o quatre anys? On han anat a parar els records dels primers anys? I PER QUÈ EL TEMPS VOLA QUAN ENS FEM MAJORS? Aquestes són només preguntes quotidianes, però les investigacions psicològiques sobre la memòria autobiogràfica intenten aclarir també perquè tot el món sap exactament on estava en determinada data assenyalada, com sorgeixen els dejà vu o perquè les persones que estan en el llindar de la mort veuen passar la seua vida “com una pel·lícula”. Douwe Draaisma busseja en aquest interessant llibre en la curiositat que desperta en tots nosal3 eixa part de la memòria que constiteix el nostre passat i la nostra identitat.

* “La mort d’Ivan Ílitx” de Lleó Tolstoi. Moguts per la lectura de “L’elegància de l’erisó” i “Firmin”, i d’un documental sobre la vida de l’autor al Canal 33 que ens van esperonar la necessitat de llegir aquest autor rus (“Anna Karenina” i “Guerra i pau” les tenim a la llista de pendents), llegírem a mitjan desembre aquest conte.
   “La vida de Lleó Tolstoi, nascut el 1828 al si d’una família noble, va estar marcada per constants inquietuds morals i socials. Entre la seua vasta producció destaquem obres com “Infància, Adolescència i Joventut”, “Guerra i Pau” i “Anna Karenina”. A partir de la publicació d’aquesta novel·la, en la qual es reflecteix la resolució d’una important crisi espiritual, Tolstoi s’oposà obertament a les formes de vida de la seua classe social i es tribà cada vegada més en contradicció amb la seua família. Aquest canvi va marcar les obres del darrer període, com “La mort d’Ivan Ílitx”. En aquesta obra mestra Tolstoi va tornar a tractar el tema de la mort, que havia ocupat tota la seua existència d’home i d’escriptor. Ivan Ílitx, un home gris i mediocre, veurà trasbalsada la seua vida per la perspectiva d’una mort propera, però aquest fet li permetrà arribar a la visió de la realitat”.

   Val a dir que les lectures de bibliografia per als estudis no l’hem inclosa, ho farem amb els títols que recordem:
* “Tebeos” per a intel·lectuals” recull de textos assagístics que ja vam llegir fa molt de temps i que hem relegit amb plaer.
* “L’hipertext”  Campàs
* “L’assaig com a forma” Adorno

   i mil i un documents i fotocòpies… i que no s’acabe!

Bon dia.