NOSAL3 en som + de tres

Guy de Maupassant. La
fascinació de la follia. Emili Gil – Un magnífic article, on
l’autor repassa alguns moments importants de la vida i l’obra de l’escriptor
francés, alhora que ens relata la llarga recerca d’un dels seues llibres més poc
coneguts: un recull de poemes titulat Horreur. Durant aquesta recerca,
que, donada la raresa del llibre en qüestió, es va allargar durant més de dotze
anys, l’autor de l’article va anar creant un vincle molt especial amb Maupassant
i amb la seva obra literària.

Paratge idíl·lic.
Liudòvic Mikhaïl – Tot comença en el que potser és el millor dels
escenaris possibles: un prat cobert d’herba fresca, de flors silvestres, sota un
límpid cel blau… Al lluny, de fons, es veuen uns petits turonets de lloms
assuavits, i un agradable ventijol transporta les dolces fragàncies campestres.
Però, de sobte, una cosa estranya, enmig d’aquest plàcid escenari: un no sé què
ombrívol, una presència que podria d’alguna manera implicar algun perill per a
l’home, el qual es veurà obligat a obrir els
ulls…

Denses glopades de
fum. Mireia Llinàs – Un grup d’amics passeja per l’emblemàtic
barri de Marina «envoltat per fàbriques antigues, de maons terrosos i xemeneies
altíssimes, amb els vidres trencats i les portes malmeses. Eminentment
abandonades, fetes malbé pel pas del temps». Un escenari que no pot deixar
d’evocar aquella «Barcelona industrial que emergeix impulsiva i tenaç a mans
d’una massa obrera immigrada que lluita per a sobreviure». I de l’evocació,
l’autora d’aquest treball passa a la reflexió: sobre les radicals diferències en
les condicions de vida de dos individus de la mateixa ciutat, separats (només)
per vuitanta anys d’història; sobre el naixement de la societat de consum i
sobre les conseqüències que aquesta ha ocasionat al món i a les persones, i,
molt especialment, als joves. «Estan perduts emocionalment, estan avorrits de
tot, no saben què fer amb les seves vides…».

Cap dona altra que
ella. J. F. Coves – Així comença aquesta inquietant, anguniosa
història: «Ella coneix tos els meus pensaments. I aquesta afirmació no la faig
(¡ja m’agradaria!) en un sentit translatici. No, no; és expressada i ha de ser
presa en un sentit literal. Tots els meus pensaments, sí, tots i cadascun
d’ells. I té, a més, la capacitat de seleccionar i de filtrar, del magma mental
que hi ha dins del meu cap, només aquelles idees que li poden interessar, que
exciten de fet els mecanismes que posen en marxa les seves passions
malaltisses…».

Breu història d’un
excunyat trasto. Ramon Garcia – És una història ambientada al sud
de l’Horta Sud. El Llorenç, el protagonista, és un personatge peculiar. Pateix
alguna mena de transtorn psicològic, un trastorn indefinit, que ningú no sabria
dir ben bé en què consisteix. De vegades, però, l’obliga a dir o a fer alguna
ximpleria. La família no té més remei que suportar les seues sortides, però els
pares, amb els quals conviu, estan a punt d’arribar al límit de la seua
paciència. Una simpàtica història d’humor, que ens farà somriure a cada
pàgina.

Mare. Aitana
Guia – Una situació dramàtica, viscuda i relatada a tres bandes. Tres dels
personatges implicats van perfilant la història a través dels diàlegs que
mantenen entre ells. Al final se’ns revela una colpidora realitat, relacionada
directament amb la maternitat, que, en aquest cas, condueix un dels personatges
a fer un acte desesperat. La lectura d’aquest relat no pot deixar de produir un
nus a la gola. D’altra banda, crida l’atenció la tècnica narrativa usada: el
diàleg pur, sense cap intervenció del narrador (narradora, en aquest cas), que
tothora resta ocult.