NOSAL3 en som + de tres

Agenda ludicombativa comentada.

La Lluna en un Cove, número 6. juny 2009.

       És una
satisfacció per a nosaltres poder-vos presentar l’exemplar del número 6 de La
Lluna en un Cove, amb un nou format de la revista, que hem millorat en tots els
aspectes. Esperem que us agradi! És sobretot gràcies a vosaltres, els subscriptors
i lectors, al recolzament que ens doneu, que el nostre projecte és possible, i
creix dia a dia. Moltes gràcies!

        Resums
argumentals:

       La
síndrome d’Amelie,
Raquel
Santiago
. “A la Sílvia la perden les paraules boniques. Quan un home
li llança una floreta, ella és incapaç d’acceptar-la i punt”. La vida
d’una dona fent equilibris sobre la fina línia que separa la realitat de la
fantasia.

       La
prosista,
Gemma
Pellisa
. Quan J. S. va presentar el poeta a la prosista, ella va haver de
dissimular la torbació que sentia per haver estat presentada com a tal. Era la
primera vegada que algú es referia a ella com a escriptora. El poeta, que
estava assegut davant seu, va fer veure que no s’adonava del rubor i li demanà,
sobtadament interessat, per la seua obra.

       La Virgo
Màxima parla… i Cèsar calla,
Natàlia Senmartí. El fastiguejava haver d’acostar-se, per tercer
dia consecutiu, al quarter de la Guàrdia Pretoriana. Arribar-s’hi significava
travessar Roma començant pel Fòrum, la Subura, el Vicus Patrici…, les
defenses de la porta Viminal per a topar, tot seguit i de morros, amb
l’andròmina sinistra i immensa de la Castra Praetoriana.

       El Barranc
dels Batans,
Conrad
Freixe
. Semblava mentida que en aquest lloc estret i agrest s’hagués pogut
aixecar una fàbrica tèxtil. I, tanmateix, ací davant tenia l’edifici, a l’altre
costat de la petita esplanada: un edifici a hores d’ara completament en ruïnes,
esbalandrat per totes bandes, i, per descomptat, sense sostre per
l’esfondrament que aquest havia acabat patint al llarg dels anys d’abandonament
absolut.


        Sobre els
autors:

       Raquel
Santiago Batista
(Barcelona,
1976). Sóc diplomada en Magisteri i llicenciada en Lingüística per la
Universitat de Barcelona. Em coneixen a la blogosfera amb el pseudònim de llenguaddicta,
i publico alguns dels meus relats i poemes al blog
http://contesllenguaddicta.blogspot.com. Escric des que tinc ús de raó: diaris personals,
contes, poemes, idees, pors, angoixes, inquietuds… i un bon munt de cartes a
amics d’arreu del món.

       Gemma
Pellisa Prades
(Tortosa,
1986). És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona i,
actualment, està cursant un doctorat en literatura catalana medieval. Ha
guanyat diversos premis literaris de narrativa breu, entre els quals, l’Scribo
(novembre de 2006) amb El moment de la seducció, l’Unificcions
(2008) amb El megalòman o el Premi en Prosa Sant Boi de Lluçanès
(2008) amb La Ce Rompuda i ha quedat finalista als Premis Tinet de
narrativa curta
(2008) amb Qüestió d’estat. Una de les seues
passions és viatjar, sobretot a Itàlia, on va viure durant mig any. El somni,
el mateix des que tenia sis anys: ser escriptora.

       Natàlia
Senmartí Tarragó
¡Salve! He
nascut a Barcelona, i fa quasi trenta anys que visc al Principat d’Andorra. Em
dedico a l’ensenyament de la història de l’art i del cinema a l’escola d’Art
del Comú d’Andorra la Vella. Abans vaig donar classes de disseny, còmic, paper
maixé, il·lustració, tècniques d’animació i plàstica per a infants, joves i
adults. M’he dedicat a il·lustrar llibres de tota mena i alguns dels meus
dibuixos, gravats, pintures, han estat exposats en galeries de l’estat espanyol
i al Principat. Sóc llicenciada en Història de l’Art. Però, la meva dèria,
sense menysprear altres com la fotografia, consisteix a escriure i, d’una
manera quasi histèrica, compulsiva, sobre temes històrics. Sempre em trobareu
uns dos mil anys enrere, o encara més enrere, en els llimbs de l’Olimp, o a les
ribes del Nil.

       Conrad
Freixe
(Figueres,
1976). Ha passat la major part de la seva vida a Alcoi, País Valencià. En La
Lluna en un Cove ha publicat: La dona de negre (núm. 4), i L’ou
(núm. 3).

  

> Una publicació mensual en paper de
relats de ficció en català.
> Un magazín literari amb una miscel·lània d’històries sorprenents,
originals, de temàtica i gèneres diversos.
> Fantasia, ciència-ficció, humor, aventures, viatges…
> Les obres publicades procedeixen de tots aquells que volen
col·laborar, enviant-nos relats per a selecció. 

 

 

 

 

Com sempre,
podreu trobar més informació en la nostra web:

www.lallunaenuncove.cat

(que, per cert,
hem redissenyat)

A continuació, us indiquem alguns enllaços de pàgines
web que parlen sobre nosaltres. Són només uns exemples, ja que seria molt llarg
posar una relació completa. L’últim enllaç correspon a una entrevista feta uns
mesos enrere a l’editor Lluís M. Pérez.

http://www.opotserno.com/2009/05/19/la-lluna-en-un-cove-n%C2%BA-4-abril-2009

http://manelalonso.blogspot.com/

http://www.vilaweb.cat/misc/pdf/?url=http%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fwww%2Fpdf%2Fnoticia%3Fp_idcmp%3D3458090&filename=vilaweb_noticia_3458090

http://www.laradioactivitat.com/titulars_detalls.php?idnoticies=10040

http://www.pagina26.com/entrevistes/6656-volem-crear-amb-la-revista-un-club-de-lectura-amb-gent-que-gaudeix-de-la-narrativa.pdf

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.