NOSAL3 en som + de tres

Josep Lluís
Bausset,

símbol viu
del valencianisme

            ISABEL CLARA SIMÓ * Un país necessita referents que
puguen ajudar-lo a avançar en el camí del seu redreçament nacional. Qualsevol
país té necessitat d´hòmens i de dones que, des de la llibertat i la utopia,
vagen al capdavant del seu poble en la necessària vertebració de la societat.
Però un país necessita també hòmens i dones que en el silenci i en el treball
de cada dia, d´una manera anònima subterràniament, ajuden a fer realitat els
desigs de llibertat que tots portem al cor.
            Desgraciadament ja són molts
els amics que ens han deixat, i que personificaven la tenacitat en la lluita
per la dignitat del País Valencià, Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner, Vicent
Andrés Estellés, Enric Valor, Vicent Ventura, Ovidi Montllor, Francesc Ferrer
Pastor, Toni Mestre, Enric Soler i Godes… Els valencians i les valencianes
sovint tenim la percepció de sentir-nos orfes, pel fet que molts d´aquests
referents ja ens han abandonat.
            Però tenim la sort de tindre
entre nosaltres, i amb plenes facultats, tant físiques com intel·lectuals, el
professor Bausset. Als seus 99 (que complix el dimecres) Josep Lluís Bausset
se´ns presenta com un maulet, com un home compromès i obstinat (com ho ha estat
sempre !) en la defensa de la dignitat nacional dels valencians, en la defensa
de la llengua i la cultura del País Valencià.
            Fidel al seu compromís amb el
valencianisme ja des dels anys de República (en l´Agrupació Valencianista
Republicana, en el Centre d´Actuació Valencianista i en l´Associació Protectora
de l´Ensenyança Valenciana) el professor Bausset és encara hui en dia un home
amb unes conviccions fermes i amb una insubornable fidelitat a la llengua i al
país. Quan estem tan acostumats a veure gent que amb tanta facilitat i sense
cap mena d´escrúpols canvia de parer, l´actitud de fermesa de Josep Lluís
Bausset ens encoratja i ens esperona a continuar la seua lluita i la seua tasca
de resistència i de vertebració d´un país que «ja anem fent».
            Josep Lluís Bausset, nascut a
Paiporta el 1910, és farmacèutic, químic i practicant de medicina i cirurgia.
Militant de la FUE durant el seu temps d´estudiant a Madrid, va ser condemnat
després de la guerra per la Comisión Depuradora de los Cooperadores de la
Rebelión, per raó del seu càrrec de tinent farmacèutic de l´exèrcit republicà.
A partir dels anys quaranta va viure a València, on conegué Joan Fuster, un
jove estudiant que vivia a la mateixa pensió que Bausset. Aquesta amistat, que
va durar fins a la mort de l´escriptor de Sueca, va ser decisiva en la vida del
professor Bausset. Amb Fuster, Bausset va començar cada dilluns una tertúlia al
Cap i Casal, que, amb la incorporació de nous membres, encara hui en dia té
continuïtat. Aviat conegué Vicent Ventura, Iborra, Garcia Richart, Ferrer
Pastor, Estellés, i entrà en contacte amb Sanchis Guarner, que ja coneixia
d´abans de la guerra.
            A l´Alcúdia, poble on el
professor Bausset passà a viure als pocs dies de nàixer, va aglutinar un grup
de jóvens que, amb ànsies de llibertat, s´organitzaren entorn d´ell, per
promoure activitats culturals, amb l´edició de la revista Parlem, una de les
primeres publicacions en valencià durant el franquisme. Bausset també organitzà
a l´Alcúdia tot un seguit d´actes culturals, com conferències de Sanchis
Guarner, Ernest Lluch, Ricard Pérez Casado o Josep Vicent Marquès, o la
recuperació dels noms tradicionals en valencià dels carrers de l´Alcúdia. El
professor Bausset, a més de fer classes en la nostra llengua de nit a persones
adultes, va fer un programa en valencià en una emissora comarcal, que va acabar
ràpidament per una intervenció del governador civil de València: «Enterado de
que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir,
después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que puedan poner
en peligro la Unidad de la Patria». Quan Josep Lluís Bausset rebé aquesta nota,
deixà l´emissora i no tornà més. Professor als instituts de Tortosa, Xàtiva,
Alzira, Carlet i Carcaixent, Josep Lluís Bausset va ser fundador del Partit
Socialista del País Valencià de Vicent Ventura, i d´Acció Cultural del País
Valencià, i col·laborà des de primera hora en les campanyes Carles Salvador, de
l´ensenyament de la llengua.
Fill Predilecte de l´Alcúdia i I Guardó d´Or de la Unitat del Poble Valencià,
ha rebut també el I Premi Vicent Ventura, el Premi d´Actuació Cívica de la
Fundació Jaume I de Barcelona, el premi Valencià de l´any 2000, de la Fundació
Huguet de Castelló i el Premi de periodisme Martí Domínguez, de l´Ajuntament
d´Algemesí. És president d´honor del Bloc Jaume I de l´Alcúdia, soci d´honor de
l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana i membre d´honor de la Fundació
Ernest Lluch. Encara hui en dia el professor Bausset conserva una vitalitat
envejable, que ens mostra en els seus articles de premsa al diari Levante-EMV,
sempre incisius, irònics i plens d´una gran agudesa, i en les seues cròniques
setmanals sobre la pilota valenciana al mateix diari.
            En un país normal, Bausset ja
hauria estat homenatjat pel Govern de la Generalitat. Però què podem esperar
d´un govern que menysprea, margina i fins i tot persegueix la llengua que el
professor Bausset ha defensat tota la vida?
            Als seus 99 anys, Josep Lluís
Bausset és per a tots els qui ens sentim i ens volem valencians un referent. Un
mestre, un patriota, un home que continua lluitant per la dignitat i la
llibertat del nostre país. Un exemple d´honestedat, de bondat, de virtuts
cíviques. Un «home subterrani» com el va qualificar el seu amic Fuster, «dels
més admirables del País Valencià».
            Molts anys més, amic Bausset !
I l´any que ve cent!
* També signen aquest article: Santi Vallés, Joan Francesc Mira, Vicent
Sanchis, Josep Millo, Vicent Partal, Francesc Viadel, , Francesc de P.
Burguera, Llorenç Gimeno, Manuel Boix, Ricard Avellan i Francesc Jover.