… i encara per al dissabte 31: Dictada occitana a l’Alcúdia.
Per si, de tot el que hi ha per aquest cap de setmana, res no us fa el pes, ací teniu un correu de Toni de l’Hostal (nét) on ens explica què és això de la Dictada Occitana i ofereix alguns enllaços interessants…
Este dissabte 31 de gener tindrà lloc la Dictada Occitana, un acte simultani
a més de trenta comunes del migjorn de la República Francesa amb l'occità
com a llengua vehicular: enguany, l'Alcúdia (a la Ribera de Xúquer
<http://xuquer.blogspot.com/>) és el primer nom de la llista de pobles on se
celebrarà i també el més matiner, a les 12 del migdia en la Casa de la Cultura.
En acabant hi haurà un recital <http://myspace.com/tonidelostal> de cançó
occitana i un dinaret de germanor.
La Dictada Occitana és un gimcana literària originada a Castres que se
celebra simultàniament des de fa dotze edicions a ciutats com Avinyó,
Bordeus, Canes, Marsella, Montpeller, Niça, Tolosa de Llenguadoc o Valença,
llocs on l'occità és la llengua patrimonial històrica o -en el cas de la
Vall d'Aran i Barcelona-, a més, llengua co-oficial. Ací a Valéncia ja s'ha
celebrat abans (l'any 2006 a Catarroja) de la mà del filòleg Lluís Fornés i
l'associació CIRD'Òc-Valéncia <http://www.oc-valencia.org/>, sense la
iniciativa del qual no hauria sigut possible realitzar-ho ara a l'Alcúdia.
I la Dictada és justetament això: el dictat d'un text en la llengua dels
trobadors i un detallet a cada u dels participants amb la finalitat de
promoure una llengua cosina-germana de la nostra que, nogensmenys, compta
amb un premi Nobel de literatura, Frederic
Mistral<http://ca.wikipedia.org/wiki/Frederic_Mistral> (ex
aequo amb Echegaray l'any 1904).
La Dictada Occitana està oberta a tot lo món i la inscripció és gratuïta <
dictada@occitan.tk>, encara que si no heu escoltat o llegit mai res en
occità anireu més perduts que un carter pel Japó; per això, a continuació
vos fem coneixedors d'algunes característiques d'esta llengua europea:
llevat de l'aranés i d'altres dialectes, a final de paraula la A àtona
sempre es pronuncia O (paregut a com diuen port@ en alguns pobles); els
dígrafs lh i nh, com en portugués, equivalen en valencià a ll i ny; la U
àtona es pronuncia com en francés; i -regularment- l'article masculí és lo,
los -com en valencià de Simat- i el femení la, las -com en castellà de
Barx-.
I, ara que ja sabeu un poquet d'occità, si voleu escoltar-lo en cançons o
llegir-lo en qualssevol dels seus dialectes aneu a www.occitan.tk, on
trobareu un fum d'enllaços als artistes i recursos en la llengua occitana.
Òc?