NOSAL3 en som + de tres

   Us copiem el correu que ens ha enviat l’octubre CCC al Carallibre. Una bona notícia que posa les coses al seu lloc:

El reconeixement, però, el fa amb un circumloqui i evitant anomenar-la 

(remet a un decret de l’Estat)

Acció Cultural i l’STE-PV (les associacions autores dels recursos judicials que han motivat les 35 sentències guanyades a la Conselleria) valoren el fet com un èxit

La Conselleria d’Educació ha acabat per admetre la realitat de la unitat de la llengua i reconeix en la convocatòria d’oposicions als cossos de mestres i professors la llicenciatura de Filologia Catalana per a acreditar el coneixement de valencià. 

Després de quasi 30 sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià i del Tribunal Suprem, (les darreres, amb repetides imposició de costes), el conseller Alejandro Font de Mora ha signat dues resolucions en què, entre les titulacions que eximeixen de fer la prova de valencià, figuren les llicenciatures “que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994, de 30 de setembre”, decret que només recull Filologia Catalana per a matèries connexes amb la llengua pròpia.

En les resolucions només se citen pel seu nom les caduques llicenciatures de “Filosofia i Lletres, divisió Filologia (Filologia Valenciana)” i “Filologia, Secció Hispànica (Valencià)”, que fa més de 15 anys que són obsoletes i que, en qualsevol cas, van quedar homologades i substituïdes per la vigent llicenciatura de Filologia Catalana, segons l’esmentat Reial Decret 1954/1994. A més, l’àrea de coneixement de Filologia Catalana és des de fa més de 25 anys (Reial Decret 1.888/1984, de 26 de setembre) l’única àrea existent i l’única vigent i reconeguda per l’Estat.

El 1997 el Tribunal Constitucional ja va establir (sentencia 75/1997) que “català” i “valencià” eren denominacions equivalents i plenament constitucionals per a referir-se a la llengua pròpia i que “català” era el nom acadèmic de la llengua que l’Estatut anomena “valencià”. Des d’aquell pronunciament, totes les successives sentències del TSJCV i el Tribunal Suprem han recordat al Govern valencià que “aquella llicenciatura [de Filologia Catalana] avala sobradament el coneixement de la llengua d’aquesta comunitat, denominada oficialment ‘valenciana’ en el seu Estatut d’Autonomia i acadèmicament, ‘catalana’”.

Malgrat això, en totes les convocatòries d’oposicions, el Govern valencià del PP ha persistit a ignorar la legalitat i ha evitat esmentar Filologia Catalana, seguint el procediment contrari al normal en les lleis: no cita la titulació vigent (Filologia Catalana) i, en tot cas, indirectament les titulacions obsoletes, sinó que només esmenta les llicenciatures ja caduques, que no contenen el nom “català”. Ara, continua fent el mateix, però en previsió de més sentències contràries i de la reacció dels tribunals davant la seua rebel·lia a complir la llei, afegeix el circumloqui “sense perjuí del que disposa l’annex del Reial Decret 1954/1994”.

Acció Cultural del País Valencià i el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana, juntament amb les universitats públiques valencianes, han hagut d’interposar recursos a cada convocatòria contra les resolucions del Govern valencià que no sols conculcaven la legalitat sinó que sobretot anaven contra les universitats valencianes i contra els estudis de molts valencians, que no eren reconeguts per la mateixa Generalitat que els hauria de potenciar com a la llengua pròpia. Ara, després de tantes sentències, es feliciten perquè el Govern valencià reconeix el seu error i canvia de rumb i l’animen a assumir amb normalitat el respecte per la llei, per la ciència, per la universitat i pels interessos dels mateixos valencians.

Davant d’aquest fet, Acció Cultural del País Valencià valora:

1.- Que aquest reconeixement és un èxit del treball realitzat per la nostra entitat i el sindicat STE-PV, en el sentit dels recursos presentats davant cadascuna de les convocatòries de la Conselleria que no reconeixien la titulació de Filologia Catalana com a vàlida per acreditar coneixements de valencià.

2.- Que aquest reconeixement continua el procés de fracàs del secessionisme impulsat per sectors de la dreta i de progressiu avanç del reconeixement de la unitat de la llengua i de la denominació de català al País Valencià. En aquest sentit, cal recordar l’intent de la consellera Cabanes d’imposar una gramàtica secessionista, durant la transició, que ha acabat amb l’acceptació unànim de la gramàtica estàndard unitària en base a les anomenades Normes de Castelló de 1932, que parteixen de l’assumpció del fet que el valencià és una variant dialectal de la llengua catalana. Som també lluny d’aquell famós “mig ambient” en els rètols d’una conselleria del primer govern valencià de PP-UV. Ara, ja assumida la gramàtica unitària i estàndard per part del Govern valencià, ha hagut d’assumir la validesa de la titulació de Filologia Catalana.

3.- Tanmateix, aquest és un reconeixement forçat, imposat per 35 sentències que el Govern valencià no pot continuar incomplint si no vol caure en un possible delicte de prevaricació. És per això que Acció Cultural es mantindrà vigilant perquè, a partir d’ara, totes les convocatòries incloguen el reconeixement de la validesa del títol de Filologia Catalana. També continuarem treballant perquè en un futur aquest reconeixement siga explícit.

4.- Acció Cultural valora a més la importància de disposar de 35 sentències favorables a la unitat de la llengua i a la legalitat de la denominació “català” també al País Valencià, pel que significa de base jurídica en favor de la llengua. I això ha estat possible precisament gràcies a la tossuderia del Govern valencià en no voler reconèixer la unitat de la llengua i la ineficàcia dels seus intents d’impedir-ho jurídicament.

5.- Acció Cultural entén que, donada aquest base jurídica i la perspectiva del fracàs continuat de tots els intents del secessionisme per crear una separació inexistent entre el català i el valencià, el Govern valencià hauria de reconèixer ja de forma pública el fet de la unitat de la llengua i començar a treballar positivament per la normalització i extensió de l’ús social de la llengua dels valencians. I ara té una oportunitat magnífica per a fer-ho, davant el debat a les Corts Valencianes del projecte de nova llei de la funció pública valenciana, al qual nombroses entitats, sindicats i partits hem demanat que es contemple l’anomenat requisit lingüístic per al funcionariat i, per tant, que els funcionaris de la Generalitat puguen atendre els valencians en la seua llengua. 

Finalment, Acció Cultural es referma en la seua decidida voluntat de continuar treballant per la llengua dels valencians de manera constructiva i positiva, avançant en el seu reconeixement jurídic i institucional gràcies a la tasca del nostre Servei Jurídic, i s’ofereix a tots els valencians per denunciar totes les situacions de discriminació lingüística que es puguen produir.