NOSAL3 en som + de tres

                Per
fi ens hem decidit a fer una mica més de cas a la nostra agenda i aquest cap de
setmana hem acudit a gairebé tot el que us havíem proposat. Us en farem cinc
cèntims, i ho farem en diferents apunts, ja que aquest primer se’ns ha fet ja
massa llarg.

Us adjuntem l’enllaç a la pàgina d’Ecofòrum per
si voleu saber més:

http://ecoforumpv.wordpress.com/

               El
dijous estiguérem a la Casa de la Cultura per escoltar a Carles Arnal i les
propostes d’Ecofòrum, de la mà de Ricardo Almenar.

                Els
indicadors més solvents disponibles diuen que no anem ben encaminats. Indiquen
alarma i insostenibilitat en els nostre sistema. D’altra banda, es dóna una
situació paradoxal a la nostra societat: aparentment, cada vegada es fa més pel
medi ambient, per mitjà d’Organismes, publicacions, declaracions, inversions…
Però tot açò no serveix si el ritme de degradació és major.  (No serveix de molt incrementar un 20% la
producció d’energies renovables si el consum d’energia total ha augmentat un
30%).

                Blasco
i altres espavilats del PP s’empenyen en campanyes de publicitat per mostrar
projectes, estudis, proteccions nominals de parcs,… per intentar ocultar la
realitat de la insostenibilitat del nostre model. S’han aprés el llenguatge,
però cal mirar amb detall els fets. Ja s’han produït pèrdues irreversibles, les
conseqüències dels quals seran greus. Altres efectes no són irreversibles, però
revertir-los resultarà molt car i difícil. La lluita per la sostenibilitat no
és una opció, és un imperatiu ineludible.

                Revisem
per damunt els principals indicadors (recursos i residus):

                I.-
EL TERRITORI I LA BIODIVERSITAT.

                És
un recurs bàsic i limitat per excel·lència, no renovable. En els darrers anys
hem vist l’ocupació accelerada del territori amb un ritme sense precedents. Els
seus efectes greus són: Inutilització de territori; Destrucció d’ecosistemes i
biodiversitat; dificulta els processos ecològics bàsics (ex: els cicles de
l’aigua). I a més, les demandes d’aigua, d’energia i de matèries primeres  s’han vist incrementades, a més de les
demandes de serveis com: sanitat, educació, seguretat, neteja, etc. i d’altres
efectes negatius econòmics, socials i culturals.

                L’urbanisme
s’ha concentrat a les zones litorals, on podem afectar ecosistemes molt fràgils
i escassos com són els costaners i submergits (praderes de posidònia) i
ecosistemes poc antropitzats també valuosos (zones d’horta). I no només a la
costa, a l’interior s’han vist altres repercussions: pedreres, xarxes
elèctriques, parcs eòlics sense estudi d’impacte ambiental, embassaments, AVE,
autopistes… Deforestació i degradació de la vegetació natural. Erosió i risc de
desertificació.

                La
legislació que ha impulsat el PP (i la manera d’aplicar-la) ha afavorit aquesta
desmesura i desordre territorial. Tot açò provoca una degradació massiva dels
ecosistemes i els paisatges, de la biodiversitat: un important patrimoni
heretat que estem posant en perill. No es pot compensar amb la declaració de
menudes illes de protecció (que també estan degradant-se, tot i la seua
protecció).

                II.-
AIGUA.

                És
un recurs renovable, però en la pràctica, escàs i limitat. És origen de
conflictes arreu del món i anirà en augment. Al País Valencià, l’increment
continuat de les demandes, sobretot lligades a l’urbanisme ens col·loca un
nivell molt per damunt d’altres regions i països comparables. Tenim un consum
molt elevat i ineficient, que creix per damunt de l’increment de la població, i
per damunt de l’increment del PIB. No existeixen suficients mesures d’estalvi i
de regulació d’usos sumptuaris. Hi ha enormes pèrdues en la xarxa de
distribució. Tenim encara nivells molt baixos de depuració terciària i de reutilització
de l’aigua. Existeixen nivells elevats de degradació i contaminació dels
ecosistemes aquàtics. Molts dels nostres rius estan morts o molt amenaçats. Les
àrees humides estan molt degradades, només cal mirar l’Albufera. Les aigües
subterrànies estan sobreeexplotades i contaminades per la salinització i
nitrificació.

                El
repte consisteix en implantar una nova cultura de l’aigua i que es plantege de
manera racional la gestió de la demanda.

                III.-
L’ENERGIA.

                És
un altre recurs bàsic, vital per a la nostra societat. Ara per ara, el nostre
consum energètic és radicalment insostenible. La major part del nostre consum
és d’energies no renovables, de procedència exògena. Açò ens fa depenents
d’altres i vulnerables a les elevacions inevitables de preus, amb recursos que
tenen els dies comptats. I a més, són font contaminants i generadores de
residus molt perillosos (nuclears). Els gasos d’efecte hivernacle s’incrementen
per damunt dels llindars aprovats a Kioto.

                No
es tracta únicament de promoure les energies renovables. Cal implantar-les de
manera respectuosa amb el medi ambient i l’entorn humà. Cal una planificació
integral, que busque estabilitzar el consum energètic o fins i tot
disminuir-lo, i que establisca estratègies d’estalvi i eficiència en tots les
sectors econòmics. És essencial també intervindre en el transport. El foment
del transport públic feria les nostres ciutats més tranquil·les, menys
sorolloses, més segures, més saludables, més habitables… Cal restringir de
manera important el trànsit privat a gran part de les ciutats.

                IV.-
RESIDUS I CONTAMINANTS.

                Parlarem
dels contaminants gasosos, ja que els hídrics i d’efecte hivernacle ja els hem
vist. A les grans ciutats són preocupants especialment els òxids de nitrogen i
les partícules en suspensió, que segueixen creixent de manera continuada. El
seu origen principal està vinculat al trànsit d’automòbils i ara per ara, no hi
ha estratègies per reduir-los.

                A
determinades comarques o zones industrials, hi ha focus importants de
contaminació, com ara les cimenteres,, la zona taulellera de Castelló i el
polígon industrial del Serrallo. La Plataforma NO a la contaminació ha
denunciat nivells importants de contaminants, i han posat en evidència el
descontrol dels registres de mesura.

                La
recent llei de qualitat ambiental està plena de forats i trampes (especialment
en el annexos)  que permeten que moltes
activitats escapen a nivells efectius de control.

                Quant
als residus sòlids cal distingir:

                –
Industrials: són especialment preocupants, ja que molts d’ells són tòxics i
perillosos i creixen per damunt de la mitjana estatal. Encara no s’ha publicat
un cens fiable i hi ha un gran descontrol en el seu tractament. Les estratègies
de producció neta estan molt endarrerides i el Centre de tecnologies netes als
llimbs.

                –
Nuclears: no tenen cap possible tractament. El seu volum és elevat i no se sap
què fer amb ells (es comentà que una vegada desmantellada Cofrents, podria
passar a ser un dipòsit d’aquests residus).

                –
Agropecuaris: Molt importants al País Valencià i molt perillosos. Ara
s’incineren en part. (un exemple: els purins porcins).

                –
Urbans: és alarmant l’absència d’estratègies sostenibles. Continua creixent el
volum total per càpita, cosa que indica la seua insostenibilitat. No hi ha
estratègies serioses de prevenció: evitar els residus, així com tampoc de
reducció i minimització en origen. No hi ha recolida selectiva més que de
manera voluntarista i molt ineficient. Els sistemes de separació posterior
funcionen malament. El resultat: vora el 70% dels residus s’ha de soterrar,
creant greus problemes amb els abocadors i infraestructures associades, i amb
el seu transport. Les zones de tractament són massa grans i ineficients. El
risc d’incineració comporta contaminació i desincentivació de les estratègies
sostenibles. Cal un model de gestió dels residus urbans basat en la prevenció i
màxim reciclatge, amb recollida separada no voluntarista.

                V.-
CERCANT SOLUCIONS GLOBALS: UNA NOVA ECONOMIA MÉS ECOLÒGICA.

                Cal
que l’economia es fonamente en l’ecologia, no que la destruïsca. No és cert que
les estratègies de sostenibilitat generen atur o que debiliten l’economia. Això
passarà si no s’intervé de cara a la sostenibilitat. Potser algunes activitats
siguen incompatibles, però altres resulten incentivades: fabricació i
implantació de plaques solars, depuració, reciclatge, reutilització. Pot
promoure la investigació i la innovació en sectors punters de futur.

                L’economia
sostenible és més eficient i més competitiva, amb més futur. L’ineficiència
energètica hídrica, de materials,… s’acaba pagant. Una economia que exhaurisca
els recursos que necessita i que provoque més residus dels que pot assimilar és
un desastre i ens porta a un pou del qual serà molt difícil eixir.

                El
paper de la política en tot açò (per a això cal una altra política):

                Per
avançar cap a la sostenibilitat: calen intervencions de molts agents, de molts
tipus i a nivells diferents: educació, formació, conscienciació,
reivindicacions, actuacions legals, mobilitzacions, denúncies. Les iniciatives
poden ser personals, de grups, però també actuant políticament. Aquestes veus
són compatibles, s’han de combinar, s’han de reforçar. No basten iniciatives
personals ni actuacions locals, calen solucions globals.

                Calen
polítiques diferents en tots els sectors. Al Parlament i als Ajuntaments es
poden desenvolupar iniciatives importants. Una decisió política pot tindre més
efecte que milers d’actuacions puntuals. Les lleis, les mesures de foment, les
regulacions, els pressupostos… tenen immenses repercussions a totes les
escales.